El gironí, un nou dialecte?

BarcelonaEl festival "Posa-hi tu l'accent", que se celebrarà aquest cap de setmana a l'Espluga de Francolí, presentarà en societat un nou mapa de les variants dialectals de la llengua catalana coordinat pel dialectòleg Pere Navarro (Universitat Rovira i Virgili) en col·laboració amb Vicent Beltran (Universitat d'Alacant). Les principals novetats són dues: l'aparició de dos nous subdialectes, el gironí i el valencià mallorquí, i la definició de franges de transició entre diferents parlars en comptes de fronteres lineals.

Si fins ara al bloc oriental hi havia un gran dialecte que era el català central, ara aquest es divideix en dues meitats, perquè les comarques de l'Empordà, el Gironès, el Pla de l'Estany, part de la Selva i la Garrotxa quedarien englobades en el gironí, mentre que la resta de comarques continuen formant part del dialecte central. Com passava fins ara, a l'extrem sud del principat hi ha el tarragoní; a l'extrem nord, el rossellonès, i a l'est, el balear, amb tres subdialectes més.

Quins trets diferencials té el gironí?

Navarro assenyala que per incloure el subdialecte gironí s'han basat en l'estudi de Miquel Gros El parlar gironí: estat de la qüestió, publicat a la revista d'Estudis Romànics de l'Institut d'Estudis Catalans aquest 2024. Gros, a través de 40 entrevistes elaborades al llarg de cinc anys, ha detectat prou trets característics per considerar el gironí o empordanès un nou dialecte. Entre els trets singulars que assenyala l'estudi en destaquem 10 amb exemples.

• Rei i ell amb e oberta: la [e] del llatí vulgar en contacte amb una palatal es transforma en [ε].
• Josep, nervis, herència amb e tancada: [e] quan la resta del català central fa [ε].
• Bona, font, pont amb o tancada: tancament de la [ɔ] oberta llatina per contacte amb nasal.
• Tenco, quebo, foredo: formes verbals rizotòniques converteixen la a en una e.
• Me banyo: ús de les formes plenes en pronoms febles (me, te, se, mus, vus, ne).
• La meu mare, casa meu: possessius masculins en mots femenins.
• La fred: gènere femení de fred.
• Créixre, néixre: els infinitius en formes àtones -xer, -cer capgiren les lletres finals.
• Soms, sous, serems: sufix plural amb s del verb ésser.
• Poc que vindré / pas que...: construcció emfàtica de la negació.

El nou mapa "posa al dia" els mapes històrics dels dialectes, perquè reuneix alguns dels estudis més recents, però no vol obrir un cisma entre els filòlegs: "No té cap pretensió d’anar més enllà del festival", apunta Navarro.

Els parlars de transició

En el bloc occidental es marquen quatre franges al nord: pallarès, ribagorçà, lleidatà i tortosí (que baixa fins a vora Castelló). I el valencià també queda dividit en subdialectes, entre els quals apareix l'altra novetat, el valencià mallorquí, concretament al voltant del poble de Tàrbena, a la Marina Baixa, que "és fruit d’una repoblació moderna majoritàriament de mallorquins a partir de l'expulsió dels moriscos", explica Navarro.

Els experts han traçat unes franges de transició més àmplies, sobretot entre el tortosí i el lleidatà (Terra Alta, Ribera d'Ebre, Baix Ebre, Baix Camp), i a la zona del Ripollès i la Garrotxa, per tal de donar una visió més aproximada de la realitat, ja que són àrees en què els trets dialectals característics se solen barrejar. "No hi ha límits nítids entre un dialecte i un altre, o un subdialecte o un altre", explica Navarro.

Una cita en defensa dels dialectes

El festival "Posa-hi tu l'accent" se celebra del 27 al 29 de setembre a l'Espluga de Francolí, que és una zona justament de transició entre el català oriental i l'occidental on es parla xipella, un parlar característic de la Conca de Barberà. Des de divendres fins diumenge s'hi faran –gratuïtament– diverses ponències, debats i concerts que posen l'accent en la riquesa dialectal catalana. Es debatrà sobre el paper de l'estàndard, sobre trets dialectals en la literatura, sobre el català a la IA i el català a les xarxes socials, i es mostraran diverses experiències culturals en defensa de la diversitat lingüística. Hi haurà una ponència del catedràtic Joan Veny, una obra de teatre amb textos de Jesús Moncada i concert amb Roger Mas, Joan Reig, La Maria i el glosador Mateu Matas.