França prohibeix el català als plens dels ajuntaments de la Catalunya del Nord

GironaParlar català als plens municipals dels ajuntaments de la Catalunya del Nord és inconstitucional. Així ho ha decretat la justícia francesa aquest dimarts, en la resolució definitiva sobre el cas dels cinc alcaldes nord-catalans que van modificar el reglament del consistori per permetre-hi l'ús del català. El tribunal de Montpeller, on es va fer la primera vista el 18 d'abril, ha conclòs que la normativa aprovada pels municipis d'Elna, els Banys, Portvendres, Sant Andreu de la Sureda i Tarerac és contrària als articles 1 i 2 de la Constitució francesa, que obliguen a la "primacia" absoluta de la llengua francesa a tot el territori. Els ajuntaments afectats, però, no tiren la tovallola i plantaran cara: recorreran la decisió al Tribunal d'Apel·lació de Tolosa i alguns, d'entrada, ja optaran per la desobediència.

"La primacia de la llengua francesa és posada en qüestió pel reglament intern quan preveu que l'expressió dels consellers municipals tingui lloc primer en català amb una traducció posterior al francès", conclou la sentència. Els municipis implicats es van defensar davant la justícia francesa sota l'empara de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, però el tribunal ha respost que no és una normativa "obligatòria" i vinculant.

Amb la resolució contra els alcaldes, el jutge ha donat validesa a l'argumentació dels representants públics de l'estat francès que, al llarg del procés, s'han posicionat en contra de l'ús del català: tant el prefecte dels Pirineus Orientals, Rodrigue Furcy, que va portar el cas als tribunals, com la ponent pública de Montpeller, que va intervenir en l'audiència del 18 d'abril per analitzar el judici i proposar una solució. Tots coincideixen que, des d'un punt de vista constitucional, és il·legal utilitzar una "llengua regional en el si d'una assemblea deliberativa" perquè "França és una república indivisible" i "la llengua de la República és el francès".

Els municipis consideren que la sentència és una "bufetada" al català, però l'advocat que porta el cas, Mateu Pons, hi veu una escletxa per continuar batallant. D'una banda, perquè la resolució no considera que la modificació del reglament atempti contra la democràcia i la llibertat d'expressió. De l'altra, i aquí es trobaria la via per burlar el veto als plens, el lletrat interpreta que s'"obre la porta" de forma "implícita" a fer les intervencions primer en francès i després en català.

"Que enviïn un gendarme"

Aquesta és la solució a la qual s'agafarà l'Ajuntament de Portvendres per respondre a la sentència, que obliga els consistoris a modificar els reglaments municipals en un termini màxim de tres mesos per revertir els punts que permetien fer servir el català als plens. "A veure què fa el prefecte", ha dit l'alcalde del municipi, Grégory Marty, que diu que tot i que no parla català creu que se n'ha de permetre l'ús als plens: "És bo per la nostra nació, la nostra cultura i el patrimoni nacional", ha assegurat.

En altres municipis, per contra, s'optarà directament per desobeir la prohibició de parlar català. "Que enviïn un gendarme", ha reptat el batlle de Tarerac, Jean-Louis Salies. L'alcaldessa dels Banys, Maria Costa, ha explicat que mentre la sentència no sigui ferma no l'acataran: "Continuarem parlant català i no permetrem que l’estat francès passi per davant". En el cas d'Elna, el tinent d'alcalde Pere Manzanares s'ha limitat de moment a definir la sentència com un primer pas del "combat". "Hem perdut la primera etapa però ens en queden tres: el Tribunal d'Apel·lació de Tolosa, el Consell d'Estat i, finalment, el Tribunal Europeu", ha dit.

Òmnium Cultural ja ha avançat en un tuit que també recorreran la decisió judicial per poder "viure plenament en la nostra llengua arreu dels Països Catalans". "Els atacs dels tribunals francesos contra els drets lingüístics dels nord-catalans no ens aturen. Arribarem fins on calgui!", diu l'entitat. La Generalitat també ha expressat el seu suport als alcaldes de la Catalunya del Nord després de criticar la sentència: "Lamenten la decisió judicial i creiem que fa una lectura molt restrictiva de la Constitució francesa", ha dit la portaveu del Govern, Patrícia Plaja. Aquest dimecres, 10 de maig, el col·lectiu catalanista 2 d'Abril, que dona suport a la causa, ha organitzat una manifestació davant de la prefectura de Perpinyà per reclamar l'ús normal del català.