Només el 5% dels grafitis vulgars són en català: per què?

BarcelonaTrobar-se amb grafitis que proclamen "hate love" o "som república" no és tan atzarós com podria semblar. La meitat dels grafitis de caràcter sentimental o vulgar que decoren les nostres parets estan escrits en castellà ("No me 'yores' niña"), mentre que el català apareix a les parets quan es reivindiquen temes polítics i causes socials ("Ni oblit ni Borbó"): tres de cada quatre pintades de caràcter polític sí que són en català. No és casualitat: les parets il·lustren la situació política del país i també la situació sociolingüística; és a dir, un menor ús del català i una manca de referents de llengua vulgar.

D’on han sortit aquestes xifres tan precises i exhaustives sobre els grafitis? Qui ha radiografiat el nostre paisatge lingüístic és una jove americana, Marguerite Morlan (Wisconsin, 1991). Aquesta estudiant de doctorat a la Universitat de Califòrnia (Berkeley) va venir de vacances a Catalunya amb els pares el 2018 i va sorprendre’s dels usos bilingües que hi ha al país, "molt diferents del multilingüisme que existeix als Estats Units", explica. Va començar aprenent català, el 2021 va obtenir una beca Fulbright per estudiar els patrons lingüístics vinculats a la ideologia i ara està elaborant una tesi doctoral sobre la relació entre l’elecció de llengua, la construcció de la identitat i l’independentisme.

Durant el curs, Morlan ensenya lingüística hispànica i dirigeix el laboratori de sociolingüística a Berkeley, però els estius torna a Catalunya a fer recerca de camp. Així, ha recorregut 40 localitats del país molt diferents en dimensions i nivell de catalanització per obtenir un corpus de més de 10.000 grafitis espontanis. Amb rigor i metodologia, ha pogut certificar que passa el que anomena "una utopia per a cada llengua", és a dir, que hi ha "uns patrons marcats que vinculen tema i llengua", afirma. Ha confirmat que, independentment de la demografia lingüística, "la majoria de grafitis sentimentals i il·lícits (insults, paraulotes i vulgarismes) són en castellà i anglès", mentre que els grafitis en català solen reivindicar causes socials i promoure la resistència.

És obvi que el Procés ha modificat aquest paisatge lingüístic i ha repolititzat la llengua, perquè en les localitats catalanes i barris de Barcelona amb més catalanoparlants els grafitis polítics en castellà són només entre el 0% i el 17%. Però fins i tot al Gòtic o a Badia del Vallès, el 25%-30% dels grafitis de causes políticosocials són en català.

Falten referents vulgars en català

Morlan va fer 60 entrevistes per explicar aquests patrons, de les quals es desprenen dues teories: "O bé elaboren els grafitis dos sectors diferents de la societat -apunta-, o bé la població és bilingüe però li falten referents catalans i, en canvi, en troba fàcilment de castellans i anglesos per influència de la cultura pop, de les xarxes socials i de les plataformes". És evident que existeixen equivalents vàlids d’insults, frases fetes i malnoms en català, però els vulgarismes no estan prou difosos "o no els coneixen, o les connotacions que tenen per a les persones no impacten igual; diuen que no fan mal, fan gràcia", alerta Morlan.

Només un raquític 5% dels grafitis vulgars són en català. La resta estan escrits en anglès ("fuck you") o en castellà ("cómeme..." alguna part íntima). Però és que en general tampoc no hi ha grafitis sentimentals o íntims en català: fins i tot en les ciutats amb més catalanoparlants, més del 50% de pintades són en castellà. Només una de cada deu són paraules d’amor en català, brutes o tendres. "Pot ser un indicador que el català està en perill entre la gent jove", apunta Morlan, a partir de l'anàlisi de les entrevistes. Ho vincula també a la relació del català amb els usos formals i institucionals, mentre que el castellà guanya terreny en l’àmbit públic, a l’hora del pati i en els contextos transgressors. "Calen més referents vulgars, més cultura pop catalana", conclou.