Al final, qui haurà de saber català a Andorra? (Els 'youtubers' no)
Els treballadors del comerç hauran de tenir un mínim de llengua i fer la salutació inicial en català
BarcelonaEls youtubers, els inversors i els temporers no hauran de saber català per viure a Andorra. Aquest dimecres s'ha aprovat el projecte de llei de la llengua oficial que obligarà a acreditar nocions bàsiques de català als residents si volen viure i treballar al país. També s'han convertit en obligatòries per llei dues situacions més: fer la salutació inicial en català en l’atenció al públic i conèixer el vocabulari bàsic de la professió que s'exerceixi. L'objectiu és que els catalanoparlants puguin ser atesos en la seva llengua i per això és imprescindible incrementar l'ús del català en el sector serveis, especialment al comerç i la restauració, on es registren el 80% de les queixes.
Ara bé, la llei, que va transcendir fa setmanes i ha aixecat polseguera dins i fora del país, també preveu excepcions. Tal com havia apuntat el cap de govern d’Andorra, Xavier Espot, s'eximirà alguns col·lectius de l'obligació d'acreditar el català quan demanin o es renovin el permís de residència: seran els treballadors per compte propi (entre els quals hi ha els famosos streamers i youtubers), els estrangers que tenen residència passiva (és a dir, hi tenen la residència fiscal, per exemple pensionistes o inversors) i els temporers (com els monitors d'esquí) perquè es considera que tenen poc contacte amb altra gent. Alguns youtubers s'havien mostrat encuriosits per la mesura, però d'altres hi eren radicalment contraris: "Què és això, una puta dictadura?", es preguntava Agustin51, després de viure cinc anys al país sense saber català.
La mesura hauria d'entrar en vigor el 2024 i afectarà 3.000 persones que han de renovar el permís de residència i treball l'any que ve. Hauran de demostrar que tenen com a mínim el nivell elemental de català fent una entrevista oral, no una prova escrita (un reglament posterior fixarà els requisits concrets). Es calcula que un miler ja tenen aquests coneixements. Ara bé, si no s'exclogués cap col·lectiu, el conjunt dels residents afectats per la mesura serien 6.000 persones. La ministra ha dit que l'anunci de la llei ha tingut efecte crida i ja han rebut una allau de peticions d'inscripcions a les escoles de català, que tenen 700 persones en llista d'espera. Per això es crearan 4 places de professors més.
La ministra de Cultura, Mònica Bonell, ha defensat que es tracta d'un pas important que no vol "impedir l’arribada de ningú per raó de llengua, sinó fomentar l’aprenentatge del català un cop la persona ja resideix a Andorra". També ha afirmat que, en funció de l'impacte que tingui la mesura, es podria ampliar a més residents via tràmit parlamentari.
La llei de la llengua oficial actualitza la llei fins ara vigent, aprovada el 1999. Una altra de les novetats és que es creen dos nous organismes encarregats de la política lingüística: la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació, que tindrà un caràcter administratiu i sectorial; i el Consell Nacional per la Llengua, amb un caràcter polític i social. D'altres novetats són l'objectiu de millorar el català a la justícia, amb l'ús de traductors i intèrprets per a les persones que no entenen el català.