Filòloga de Guàrdia (Aida Roca): "Als catalans ens falta més consciència i menys prejudicis lingüístics"

BarcelonaAida Roca es presenta amb una de les samarretes que ha dissenyat Cabrafotuda, un humorista i tiktoker que defensa el català des de València. En directe manté la dicció perfecta i l’argumentació diàfana dels vídeos que penja a les xarxes i que l’han convertida en una influencer del català sota el nom de Filòloga de Guàrdia (amb més de 40.000 seguidors a Instagram). Roca és una fèrria defensora del català genuí, de les varietats dialectals i de la llengua col·loquial i, en canvi, és més laxa en el terreny ortogràfic. Ha reunit els seus consells "per guanyar tots els debats lingüístics de sobretaula" al llibre En nom de Punkpeu Fabra (Fanbooks). Després d’un any intentant viure de crear contingut en català, s’ha apuntat a les llistes per ser professora.

No es pot viure de fer contingut en català?

— Jo n'he viscut un any, de setembre a agost, amb un sou que superava el sou mínim interprofessional. Quan se m'ha acabat la bonificació d’autònoma potser hauria pogut seguir, però treballant més hores de les que són recomanables. M'han sortit propostes, propostes que em donaven molta visibilitat, però estaven bastant mal pagades. Com més prestigi té una proposta laboral, menys ben pagada està. I entre patir per poder fer-ho tot i seguir fent contingut per a les meves xarxes, que és el que m’ha portat aquí, vaig decidir que volia una vida més calmada, perquè jo no soc gaire aventurera i enguany no he parat.

T’imaginaves que això acabaria sent una feina?

— Mai de la vida. A partir de la pandèmia molta gent va començar a fer contingut en català per passar l’estona, sense pensar amb arribar a moltíssima gent. Ho feien en català perquè era la llengua en què se sentien més còmodes i, com que també hi havia molta gent avorrida a l'altre costat de pantalla, molts vídeos es van començar a fer virals. I això va fer que hi hagués un boom de contingut en català. Jo vaig pujar a aquest carro sense saber que existia. Em van anar arribant propostes i ho vaig anar allargant.

Per què et fas la Filòloga de Guàrdia?

— Vaig trobar que hi havia molta gent que opinava sobre llengua sense tenir-ne ni idea, però com que n’opinaven deduïa que hi tenien un interès. Així que vaig veure l’oportunitat de generar un contingut que pensava que faltava, amb to desenfadat, perquè tothom hi pogués accedir, com feien els youtubers que jo segueixo, com la Ter, que fa contingut d'arquitectura, i el Jaime Altozano, de música. No queda gaire romàntic dir-ho, però la meva preocupació principal no era salvar la llengua, sinó compartir coneixements que a mi em flipaven o explicar coses que no s'entenien del tot. Quan m'hi vaig posar vaig veure que amb el meu altaveu també podia millorar la salut del català ni que fos una mica.

El català ha deixat de ser una llengua guai per als joves?

— Jo tinc 25 anys, ja no soc adolescent i el meu públic d’Instagram té entre 25 i 34 anys. Crec que els adolescents no és el contingut que volen consumir, tenen interessos d’altra mena. Sempre dic que cal generar contingut per a aquests adolescents, a les xarxes, la televisió i altres llocs, perquè si no tenen referents en català deixen de parlar-lo i quan tornen a tenir-ne, si decideixen tornar a la llengua, hi tornen dient molts més castellanismes.

Com expliques aquest retrocés de la llengua entre joves educats en català?

— Ha disminuït el prestigi del català entre els adolescents, que és diferent del que consideren els adults. Els joves han evolucionat molt en les formes de comunicació i en català no ens hem actualitzat prou. És veritat que tenim recursos limitats a l’hora de fer contingut audiovisual i és més fàcil apostar per una cosa que ja saps que funciona que no pas apostar per coses completament noves. S’hauria de plantejar seriosament, això, perquè hi hagi canvis. Amb la música s’està aconseguint. Que el Coti x coti el cantin fins i tot els que no han dit una paraula de català mai és un gran avenç. Hauríem de seguir per aquí. Un altre meló és la qualitat lingüística de la música urbana en català, que fa patir una mica.

Al català li falta argumentari, autoestima, consciència de mort?

— Ens falta més consciència i menys prejudicis lingüístics. Per molt que vegis que la llengua perilla, si la perceps com a inferior segurament tampoc faràs cap canvi perquè sobrevisqui. Arguments per defensar l’ús del català n’hi ha de sòlids, el que falta és divulgar-los i creure’ns-els.

La dificultat és arribar als indiferents?

— La gent indiferent cap a la llengua és qui potser la perjudica més, però els que no tenim indiferència som els que hem d’engegar el motor. Tampoc som tan poca gent. M’agrada anar a buscar la gent que té consciència, però ha de canviar el xip perquè, per exemple, encara canvia de llengua quan li parlen castellà o parla castellà a un cambrer de faccions magrebines.

Al teu llibre resols molts dubtes freqüents. Creus que en català tenim més inseguretats lingüístiques que en altres llengües?

— Parlem una llengua minoritzada que conviu amb una altra llengua més poderosa. Té lògica que si ets el peix petit, de vegades l’amaguis. També hi ha aquesta cosa que s’ha de parlar molt bé el català, i potser és veritat que els puristes han arribat a fer mal. Jo soc una lluitadora contra els castellanismes, però alhora no defenso una ortografia perfectíssima, perquè hi ha errors que no són tan greus. La llengua ha de fluir, la gent ha de tenir ganes de parlar el català i no ha de tenir por d’equivocar-se constantment. Això no vol dir que no puguem millorar el nostre català al llarg de la vida, però anar corregint constantment la gent no és la solució perquè genera inseguretats. Al final només et guanyes enemics i fas que la gent pensi que el català és complicat i hi perdi interès.

Per què els catalans estem tan malalts de llengua?

— La llengua forma part de nosaltres, de la nostra forma de ser, igual que ens batega el cor. Si al cor no hi tens cap problema, segurament no hi pares atenció i, en canvi, si tens un problema de cor, t'interessarà més saber com funciona, què li passa. Si tenim una llengua tocada de salut, vols saber què té el malalt. És veritat que tot català té un sociolingüista en potència a dins. Sempre estem a punt per opinar sobre llengua i no opinem tan sovint sobre dents i cotxes, i això que la majoria portem cotxe i tenim dents.