L'euskera guanya terreny: ja el sap un 36% de la població i 3 de cada 4 joves
El govern basc defensa l'escola i la formació d'adults com les claus per guanyar parlants
BarcelonaL'euskera s'està rejovenint gràcies a l'escola. La població que més el sap parlar ja són els joves (de 16 a 24 anys): tres de cada quatre es consideren bascoparlants i només un 10% no entenen el basc. Fa trenta anys, només l'entenia un de cada quatre joves. El govern basc ha presentat l'Enquesta Sociolingüística de la CAE elaborada el 2021 i han pogut observar l'evolució dels últims trenta anys, des de la primera enquesta del 1991: els ciutadans que es consideren bascoparlants han crescut 12 punts en tres dècades (han guanyat 261.000 parlants).
En aquest temps s'ha passat del 24% al 36,2% de persones que saben parlar basc. Seguint aquestes taxes de coneixement de la llengua, el grup que més fa servir l'euskera habitualment són els joves (33%), mentre que el que el fa servir menys són els més grans de 65 anys (el 16,7%). Per comparar-ho, a Catalunya el 81,2 % de la població de Catalunya sap parlar català i el 36% de les persones es defineixen com a catalanoparlants habituals (una xifra, però, que ha caigut 10 punts els últims quinze anys).
Segons l'enquesta basca, el basc millora tant en usos formals com informals. Si mirem al detall la taxa d'usos, no és tan elevada com la de coneixement: un 27,4% fa servir el basc per parlar amb l'administració local, un 23% al metge, un 22% amb els amics i un 26,8% a la feina. A Catalunya, tots aquests percentatges d'usos són més elevats: un 47% parla català (o més català que castellà) amb l'administració local, un 39% amb el metge, un 30% amb els amics i un 30% amb els companys de feina.
El paper de l'escola
Hi ha un 22% de la població que afirma que fa servir l'euskera igual o més que el castellà. Els dos factors que en motiven l'ús són el coneixement de la llengua i la xarxa de relacions. El conseller de Cultura i Política Lingüística, Bingen Zupiria, ha afirmat que "la influència de l'escola i l'euskaldunització de persones adultes [a través dels euskaltegis, escoles d'ensenyament d'euskera per a adults] és evident i reflecteixen que l'aposta de la societat a favor de l'euskera ha estat ferma les tres últimes dècades". El rejoveniment és clar, fins al punt que ara el grup que parla menys euskera (els més grans de 65 anys, entre els quals només el parla un 22% de la població) era el col·lectiu que més el parlava fa trenta anys.
La clau, segons els experts, radica en la implicació i formació dels docents, i la implicació de les famílies, que majoritàriament (un 64%) escullen el model d'escola amb el basc com a llengua vehicular, quan en el seu model educatiu poden triar entre quatre línies. La comunitat té prop de 2,2 milions d'habitants i els últims vint anys ha crescut amb uns 200.000 immigrants. És una de les comunitats amb menys taxa d'estrangers, segons xifres del 2021. Ara representen l'11% de la població, per sota de la mitjana espanyola (15,8%) i de la taxa catalana (21%). Curiosament, ha caigut el coneixement de l'euskera a les zones més rurals (prop del 10% de caiguda), cosa que es justifica per la mobilitat.
Els pares també opten per transmetre el basc als fills, lògicament si els dos progenitors són bascoparlants. Però també quan només n'és un, en el 84% dels casos es transmet euskera i castellà. Fa trenta anys la meitat de la població ja estava a favor de promoure l'ús de l'euskera, però ara és un 67%, mentre que el 6,8% hi és contrari.
