En què et canviarà la vida si el català és oficial a Europa?

BarcelonaQue el català sigui oficial al Congrés de Diputats, com passarà dimarts, té un sentit polític, simbòlic i democràtic. Però que el català fos oficial a la UE, que té 430 milions de ciutadans, a més dels valors intangibles, també tindria conseqüències instrumentals en el dia a dia dels ciutadans. Com que les directives europees afavoreixen les llengües oficials, a la pràctica avui dia hi ha una "desoficialització encoberta del català", diu el secretari de política lingüística del Govern, el sociolingüista Francesc Xavier Vila. Així és que hi ha lleis europees que dificulten l’ús del català en els territoris de parla catalana. Fins i tot el passaport espanyol té una pàgina amb les altres 23 llengües oficials de la UE però, paradoxalment, no incorpora les tres llengües que ja són oficials al seu territori. Quines diferències, doncs, trobaríem si el català fos oficial?

1. Demanar ajudes en català

El canvi més evident és que es podria utilitzar el català davant de les altes institucions europees i tots els organismes de la Unió. Això no només afectaria els representants públics i els treballadors que són a Brussel·les. També afectaria els ciutadans que estan en contacte amb les institucions europees i que, per exemple, sol·liciten ajudes o els advocats i gestors que han de seguir els reglaments comunitaris, des de l’agricultura fins al transport. Tot el que es coneix com a cabal comunitari, els documents oficials de les institucions, haurien d’existir en català.

2. Les etiquetes al menjar i els medicaments

Els efectes serien tan quotidians que canviarien el paisatge del súper i la farmàcia. La normativa europea d’etiquetatge obliga que els productes incloguin una o més llengües d'entre les oficials de la Unió Europea i, per tant, en alguns camps, com l’alimentari, impedeix que les autoritats catalanes obliguin a l’etiquetatge en català (el Codi de Consum perd aquí l'efectivitat). Un reial decret espanyol determina que tots els productes comercialitzats a l’Estat han d’estar etiquetats, com a mínim, en castellà (hi ha fins a 155 normatives que ho especifiquen). El productor podia decidir si hi afegia també el català (i n’assumia els costos), però si és oficial a Europa serà obligatori posar-lo a les etiquetes.

3. Noves oportunitats laborals

Per treballar a les institucions europees com a funcionari calen, com a mínim, dues llengües oficials obligatòries. Si el català passa a ser-ne una, tots els catalans complirien aquest requisit (que, sent realistes, caldria complementar amb l’anglès). També s’obririen directament diverses places de traductors i intèrprets a les institucions europees. I traductors i lingüistes es beneficiarien del fet que les multinacionals i empreses de distribució en l'àmbit europeu haurien d’incorporar el català.

4. Més estudiants a tots els territoris

L’oficialitat incrementaria la utilitat del català fora del Principat, sobretot als llocs on és més minoritzat, com a la Franja, i en especial als altres estats on es parla fora d’Espanya: a França, Itàlia (Alguer) i Andorra. Per exemple, incentivaria l’aprenentatge de català a la Bressola de la Catalunya del Nord, els estudiants de la qual sortirien parlant tres llengües oficials de la UE. "L’oficialitat posa el català en la cadena de valor, de llengua útil i que val la pena aprendre", assenyala Vila.

5. Un currículum estandarditzat

El model de currículum oficial europeu (l’Europass, el curriculum vitae elaborat per la UE perquè les candidatures dels ciutadans del continent siguin comparables) i el passaport lingüístic europeu (Language Passport) inclourien el català, fet que equipararia els professionals catalans als estàndards de la resta de ciutadans de la Unió.

6. Que arribin Erasmus amb el català

Una situació que es dona a les aules de les universitats és que un estudiant Erasmus demani que la classe es passi al castellà perquè la pugui seguir. Fins ara potser tenien excusa de no conèixer el català, perquè no era dins el projecte Erasmus+. En canvi, si és llengua oficial, formarà part de l’Online Language Support (OLS), l’eina de formació i suport lingüístic per als estudiants d’Erasmus de la Unió. Això no només visibilitza l’existència i utilitat de la llengua, sinó que els permet preparar-se i aprendre-la des del seu país d’origen. Fins ara "s’havien oblidat" del català, diu Vila, i la Generalitat ha hagut de fer gestions durant anys i finançant el contingut perquè s’hi incorpori ara.

7. L'eina de traducció automàtica

L’eTranslation és l'eina de traducció automàtica en línia i d’última generació proporcionada per la Comissió Europea. A més de ser d'ús intern, va dirigida, per exemple, a les pimes, perquè puguin estalviar temps i costos en traduccions si són empreses exportadores. Està disponible en les 24 llengües oficials i també en àrab, xinès, japonès, islandès, noruec, rus, turc i ucraïnès. També hi hauria el català.

8. Adaptar la terminologia europea

La UE té un ens de creació de terminologia estàndard (IATE) que no només recull neologismes i la terminologia pròpia de l’activitat de la UE (EuroVoc), sinó que també té un llibre d’estil amb les convencions de les institucions, òrgans i agències de la UE. Això és especialment important en el terreny legal. S'hi inclouen les llengües oficials i fins i tot les dels països candidats a entrar-hi, però no la llengua de 10 milions d’europeus. El català sempre hi anirà a remolc i pel seu compte fins que sigui oficial.

9. Ser a la plataforma europea d’educació

Qualsevol iniciativa que tingui el segell de la UE i que es faci en les 24 llengües oficials seria per defecte també en català, sense invertir-hi recursos públics extra. Per exemple, la Plataforma Europea de l’Educació Escolar (que reuneix tots els agents, recursos i potencialitats de la comunitat educativa) i la plataforma eTwinning (per a centres escolars) serien en català. O el concurs de traductors joves anomenat Juvenes Translatores. O tot el programa Europa Creativa, que preveu un pressupost per al període 2021-2027 de ni més ni menys que 2.440 milions d’euros.

10. El final de la 'cultura de peatge'

Fins ara les institucions catalanes havien de fer un esforç suplementari si volien equiparar-se a les llengües europees i, de la seva butxaca, havien de pagar-ne les traduccions en tots els àmbits en els quals volguessin ser presents. El català ara és una cultura de peatge: "Paguem [via impostos i finançament estatal] per traduir a les altres 24 llengües i paguem extra per fer-ho a la nostra –diu Vila–. Si som una llengua oficial a les institucions, tot sortirà del paquet comú, cosa que ens normalitzaria".