Javier Giralt: "L'esperança de l'aragonès són els neoparlants, la gent que el vol aprendre"

SaragossaJavier Giralt va néixer circumstancialment a Barcelona el 1967, però va créixer a Sant Esteve de Llitera (Osca). Després de llicenciar-se en filologia hispànica a la Universitat de Saragossa, va fer una tesi sobre els parlars de la Franja. Allò li va obrir tot un món fins que es va convertir en el responsable de l'àrea de filologia catalana de la mateixa universitat. Des del 2021 també és president de l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua.

Quina és la funció de l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua?

— Fixar la norma tant de l’aragonès com del català. El que hem fet és aprovar que la normativa per al català a l’Aragó és la que ha disposat l’IEC en les seves obres normatives però també, per les peculiaritats que té el català del Matarranya, el que ha disposat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. I per què totes dues? Perquè entre totes dues hi ha un acord per anar en la mateixa direcció. Quan puguem voldrem entrar en aquest acord també. El que hem començat a treballar és el que hi ha en les obres normatives de l’IEC més proper, més específic, característic de la zona de la Franja.

Què s'ha fet amb l'aragonès?

— El problema amb l'aragonès és que fins ara no hi ha hagut voluntat política de fer una sola normativa. Cada associació, com el Consello d’a Fabla Aragonesa o Estudio de Filología Aragonesa, tenia la seva ortografia i això ha estat un error. I ara ha estat a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua on acabem de decidir quina ha de ser la normativa de l’aragonès a partir d’ara.

Quina és la situació de la llengua aragonesa?

— El nombre d’aragonesoparlants és molt minso. De català sempre diem que n'hi ha al voltant de 40.000 o 50.000, i de l'aragonès la xifra màgica era al voltant de 10.000, però jo no els veig, crec que són menys. Pensa que la transmissió intergeneracional de la llengua es va tallar fa molt temps, als anys 60 i 70. La situació és molt problemàtica i l’esperança està dipositada en els neoparlants. Són gent que no són de parla aragonesa materna però que l’han après o la volen aprendre, sobretot a partir de la feina que han fet les associacions. És cert que des de l’any 1997, i sobretot des del 2015 amb el nou govern, hi ha hagut un suport molt fort a l’ensenyament de l’aragonès a les escoles de l’Alt Aragó, a Osca. A més, des del 2018 a la Facultat de Ciències Humanes i de l'Educació d'Osca es va instaurar la menció de llengua aragonesa per a mestres.

¿Canvia molt si governa l'esquerra o la dreta pel que fa a les llengües de l'Aragó?

— Moltíssim. Sí que és cert que quan ha governat la dreta no s’ha deixat d’ensenyar el català, però no s'ha volgut reconèixer que és català. El 2013 es va fer una llei de llengües sense dir el nom de les llengües, per això algú va fer aquells acrònims del LAPAO i el LAPAPYP. En general aquí a Saragossa, on visc des del 1985, no hi ha consciència del patrimoni lingüístic aragonès. Només cal sentir els polítics que tenim.

Sempre s'ha dit que a la Franja la salut del català era bona. Això continua sent cert?

— No és dolenta, es manté i es conserva amb prou força sobretot en les zones nord-occidentals i que no són parlars de transició. Al nord de la Llitera, al meu poble per exemple, són parlars de transició cap a l’aragonès i allà la cosa trontolla. Un estudi de dades de 2014 mostra que es comença a veure un trencament incipient de la transmissió en zones com la Ribagorça, menys al Cinca i al Matarranya. També veiem que no hi ha un ús prou fort entre la gent jove, igual que passa a Catalunya. Amb la gent que només parla castellà canvien de llengua. Tot i així, a la majoria d'escoles s'ofereix l'ensenyament del català i la gent ho fa perquè sap que pot acabar anant a estudiar o treballar a Catalunya.

Una darrera qüestió. ¿Hi ha gaires alumnes de llengua i literatura catalanes a Saragossa?

— No gaires. De llengua en tinc 10 o 12 i de literatura catalana, que la faig en castellà, una mica més. Quan es va passar de llicenciatures de cinc anys a graus de quatre vam perdre els alumnes de lliure elecció. Llavors teníem estudiants de medicina, enginyeria, dret que volien aprendre català... i classes de 30 o 40 alumnes. Ara, en canvi, no està clar si l'àrea de filologia catalana sobreviurà quan em jubili.