'Escórrer' en el sentit de tenir un orgasme ja és normatiu (i altres novetats del diccionari)

BarcelonaEl Diccionari de la llengua catalana creix amb 18 paraules noves i 138 modificacions o ampliacions de sentit. L'Institut d'Estudis Catalans actualitza la versió digital de la gran obra normativa dues vegades l'any, i aquest maig hi ha fet 156 modificacions.

Entre les paraules noves hi ha casos d'ús tan corrent com birra (escollit el neologisme de l'any), edatisme, hacker, coocurrència i pudícia. I la resta són gentilicis derivats de noms de comarques (aneuenc, anoienc, franjolí, garrafenc, lluçanès, maresmenc, montsianenc, noguerenc, pitiús, saforenc, segrianenc i terraltenc).

També s'hi han afegit o millorat locucions com aquestes:

• a l’avançada
• de carn i os (o ossos)
• clau de contacte
• a contracorrent
• llicència d’armes
• lluny de
• anar massa lluny
• de lluny
• moll de l’os
• de prop
• a resguard de

I, en canvi, desapareix del diccionari la formació professional.

En alguns casos, la novetat és que algunes paraules guanyen accepcions.

Busca: a més de ser una "porció menuda, subtil, d’alguna cosa, com ara una engruna, una volva, un bri, una palleta, etc." i de ser les barretes dels rellotges, ara també és sinònim de cursor, el "símbol que apareix en una pantalla d’ordinador, generalment en forma de fletxa, que indica els moviments del ratolí".

Canalla: si fins ara incloïa els sentits de mainada i de malparit, ara inclou l'accepció castellera (també entren al diccionari els puntals castellers).

Carpeta: a més de ser el "parell de cobertes, generalment de cartó o plàstic i unides per un costat, entre les quals es guarden papers, documents, dibuixos, etc.", també inclou ara el sentit de "fitxers informàtics agrupats sota un mateix nom per tal de facilitar-ne l’ús i l’administració".

Copa: inclou l'accepció de la "part dels sostenidors, de forma còncava i buida per dins, que cobreix cadascun dels pits".

Emmirallar: incorpora el sentit de "prendre com a model a seguir", com en l'exemple "El fill s’emmiralla en son pare".

Enquistar-se: en la primera accepció apareix definit com a "tancar-se dins un quist", però ara incorpora el sentit de quan una "situació difícil, un problema, esdevé crònic". 

Esclau: a més de la persona sotmesa i de l'argolla de posar al braç, esclava també és una cosa "que requereix dedicació gairebé exclusiva"; com un negoci molt esclau.

Escórrer: a més de "fer rajar o degotar el líquid que queda en un recipient" o escórrer els plats o les mitges, ara aquest verb també és normatiu com a sinònim d'ejacular i incorpora el sentit (vulgar) de "tenir un orgasme". Es flexiona com el verb córrer, però no direm que "es corre", sinó que "s'escorre".

Fatal: a més de l'adjectiu (calamitós) s’hi ha afegit l'ús adverbial amb la definició de "molt malament"; quan una persona et cau fatal.

Karaoke: a més de l'activitat lúdica, amplia els sentits i significa el lloc i l'aparell que serveix per cantar.

Vitroceràmica: a més de ser un material, també és l'aparell calefactor per coure el menjar.

3 preguntes

Quan s'actualitza el diccionari?

El diccionari de l'IEC s'actualitza dues vegades cada any. Totes les esmenes ja es poden consultar en la versió en línia del DIEC.

Qui demana que s'introdueixin paraules noves?

Les peticions venen tant de la mateixa Comissió Lexicogràfica com de la Secció Filològica de l'IEC; d'altres venen del Termcat o bé directament de missatges de parlants. La revisió del Diccionari essencial de la llengua catalana ha fet aflorar alguns usos documentats de paraules i locucions que no estaven recollits al DIEC, per això hi ha tantes ampliacions de sentit.

Quina és la mecànica per acceptar una paraula?

La Comissió de Lexicografia té la ratlla de dues mil paraules a la cua per estudiar i amb la possibilitat que entrin al diccionari. Els lingüistes de l'IEC són els que reben les peticions, les prioritzen i elaboren un informe de cada paraula (és a dir, n'estudien l'etimologia, en documenten els usos en català i en altres llengües, tant en obres normatives com fins i tot per internet, etcètera). Aquest informe l'estudia la Comissió, i en fa la tria definitiva i la justificació, que s'eleva al ple de la Secció Filològica, que és qui en té l'última paraula.