Les escoles internacionals poden esquivar la immersió en català
Els centres privats poden escollir el seu currículum de llengua per respondre a la demanda del mercat
BarcelonaEl Luis René Rodríguez i la Merima fa dos anys que van venir a viure a Catalunya. Ell és mexicà i ella croata. Es van conèixer a Sarajevo, van viure sis anys a Singapur i deu anys a Melbourne, on van néixer els seus fills. Quan van voler acostar-se una mica més a les dues famílies, l'empresa els va donar a triar entre Varsòvia, Londres i Barcelona. Són el perfil clàssic d'expat: van venir perquè ella té un bon càrrec en una multinacional del sector alimentari, i no es plantegen establir-s'hi per sempre. Per això de seguida van optar per una escola internacional. "Volíem que els fills, que ja canviaven de país, de casa i d’amics, tinguessin el mínim xoc cultural. Vam buscar una escola petita i que seguís el sistema britànic", explica ell. Els fills parlen castellà i croat amb els pares, però anglès entre ells i amb els amics. Es van decantar per l’Olive Tree, una escola de només 200 alumnes de Sant Pere de Ribes. I així la família va acabar vivint a Sitges.
Així com les escoles públiques i concertades tenen –en teoria– el català com a llengua vehicular i el castellà com a llengua d’aprenentatge, els centres privats disposen d'autonomia per establir el seu projecte educatiu, inclòs el lingüístic, reconeguda per les lleis estatals. A efectes pràctics, això vol dir que la presència del català depèn de cada escola. Hi ha almenys 42 centres a la rodalia de Barcelona, de Sitges fins a la Garriga, que es defineixen com a internacionals, a banda dels que ofereixen el batxillerat en anglès o francès.
Si a finals dels 90 les escoles estrangeres eren les que seguien el currículum d'altres països i acollien els fills d'expats d'aquell país (el Lycée Français o l’Istituto Italiano), ara les escoles d’elit s'han reorientat per donar resposta al mercat i ofereixen un currículum centrat en l’anglès i amb el català/castellà de segona llengua. "Són escoles molt flexibles pel que fa al currículum de català i castellà. Això permet a les anomenades famílies transnacionals continuar la trajectòria de mobilitat. Necessiten opcions que no els penalitzin i que mantinguin un ventall d’oportunitats obert. Els currículums que perceben com a locals no els agraden. I una cosa que tenen molt en compte és quin certificat tindran els fills i si els títols són convalidables", explica Andrea Sunyol, postdoctoranda a l’Escola Universitària de Londres (UCL) que va fer la tesi sobre les escoles internacionals a Catalunya.
Adeu a la immersió?
L’escola internacional és una manera d’esquivar la immersió, el model d’escola catalana, i, per tant, estronca un dels elements que es considerava pilar de la normalització lingüística i de l’arrelament familiar. El departament d'Educació no ha pogut precisar a l’ARA quants alumnes van a aquests centres. El nou decret del règim lingüístic del sistema educatiu sí que preveu que els alumnes que resideixen habitualment a Catalunya han d'assolir competència oral i escrita en català i castellà, però també preveu vies d’exempció per als que hi estan de pas (cosa difícil de comprovar). "Les classes mitjanes globals donen importància a la llengua que es percep com a útil, que és l’anglès. I també s'ha revaloritzat el castellà, que ha passat de ser la llengua d’Espanya a ser una llengua internacional", explica Sunyol.
El català, en canvi, perd poder d’atracció en un món globalitzat. "El català es veu com una llengua autèntica, que serveix per establir vincles amb la comunitat, però que no és útil en qualsevol registre o context, i que sens dubte no ho és per comunicar-se amb el món", continua Sunyol. La idea d’utilitat és essencial, com també la de rendibilitat. La despesa educativa d’aquestes famílies és molt elevada, al voltant dels 10.000 euros per alumne i any (i pot arribar al doble, matrícules, transport, menjar i extraescolars a banda), de manera que el capital lingüístic que reben a canvi ha de donar rèdit econòmic i simbòlic per continuar circulant. Per això s’estableixen jerarquies entre llengües.
Els fills del Luis René fan quatre hores de català i castellà, una setmana cada llengua, a partir de segon. Ell n'està encantat: "M’agrada que aprenguin un altre idioma. No és una barrera, és una oportunitat. Entenc la preocupació per mantenir la llengua local", assegura, i celebra que es puguin parlar quatre llengües al Congrés. El discurs és empàtic amb el català, però admet que en la pràctica li costa posar-se a aprendre una nova llengua, i més ara que està engegant un negoci. A més, es relaciona en anglès amb el seu entorn d’amistats.
La promesa multilingüe de les escoles d'elit també ha atret pares catalans que volen que els fills dominin l’anglès de debò. Sovint reserven un límit de places per a alumnes que no tenen l'anglès de primera llengua. "El 20% dels estudiants són famílies locals –explica el Luis René–, però se segreguen soles potser perquè els pares no parlen bé l'anglès. Hi ha una distinció molt marcada per grupets de locals i estrangers". De nou, la bombolla. "Participem en activitats locals, però al final tot és molt turístic i et parlen anglès a tot arreu", explica. I al mercat es mou sense problema en castellà. "És difícil que l’estranger s’exposi al català", conclou.