Només 1 de cada 3 entrenaments de futbol es fa majoritàriament en català: així és la salut de la llengua en l’esport
L’ARA té accés a l’enquesta d’Òmnium Cultural i la UFEC, que assenyala el potencial catalanitzador de l'esport: fora de les entitats un 38% parlen sobretot català, i a dins el parlen un 46,2%
BarcelonaEl futbol és el gran esport de masses a casa nostra, però pel que fa a l’ús del català és la disciplina més minoritària. Només un 36% dels entrenaments de futbol que es fan cada dia en camps de tot el país es duen a terme majoritàriament en català, un percentatge que baixa al 12% si ens fixem en els que es fan exclusivament en català i que puja al 63% si hi sumem els entrenaments que barregen català i castellà. Són xifres que es desprenen de la macroenquesta sobre el català i l’esport que ha elaborat Òmnium Cultural juntament amb la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), la més gran que s’ha fet mai i a la qual ha tingut accés exclusiu l’ARA.
La radiografia indica que l’estat de salut general de la llengua al món de l’esport tampoc no és satisfactori: el 22% dels enquestats afirmen que parlen català sempre dins l’entorn esportiu i un 24% més diuen que el parlen majoritàriament (un 19% més fan usos bilingües). Ara bé, una dada molt destacable és que l’ús del català augmenta dins les entitats esportives respecte al del carrer, la qual cosa demostra el seu potencial com a espais catalanitzadors. Si a fora del club els enquestats parlen majoritàriament castellà (un 39% respecte a un 38% que parlen sobretot català), dins dels clubs esportius la balança es capgira: un 38% parlen més castellà i un 46% parlen sobretot català. "Aquests espais actuen com una mena de dic de contenció davant el retrocés generalitzat de la llengua", diu Marina Gay, vicepresidenta d’Òmnium i responsable de llengua de l’entitat, que els veu com un "àmbit d'actuació prioritari" per millorar la situació del català.
L'enquesta mostra com els usos bilingües i, en especial, de terceres llengües es redueix dins el món de l'esport. Una polarització que indica que les persones s’adapten a la llengua establerta dins les dinàmiques dels clubs. "La llengua dominant [del club] sovint la marca la inèrcia social. Si transformem les inèrcies d’aquests espais, podrem revertir la situació de manera més efectiva", apunta Gay.
Sense regulació als despatxos
A Catalunya hi ha prop de 680.000 persones federades en 70 federacions. Només un terç tenen el compromís amb la llengua recollit als estatuts i menys del 15% tenen el català com a requisit o mèrit en les contractacions. El 2006 el català es valorava en un 43% dels casos: es tracta d'una caiguda de 30 punts en menys de 20 anys.
L'anàlisi al detall mostra que si bé la comunicació (retolació, publicitat, etc.) l’emeten majoritàriament en català, i en les relacions internes i externes prioritzen el català (tot i que en un 60%-75%, en clara regressió des de l’última enquesta), quan es baixa al camp o a la pista només un 14% dels entrenaments es fan exclusivament en català, un 26% més afirmen que són sobretot en català i un 21% que es fan servir les dues llengües per igual. L'absència de regulació lingüística té un impacte directe en l'ús del català de forma quotidiana dins el club. En els contextos informals, imprevistos i grupals, el català perd pistonada.
"Els clubs han d'adquirir compromisos clars i concrets, com fan amb qualsevol altre aspecte organitzatiu. Som prescriptors de mantenir i promoure el català perquè no es canviï de llengua", diu Gerard Esteva, president de la UFEC, conscient que els clubs i les entitats tenen un paper clau "en la formació dels joves" i "en determinar quines llengües acabaran parlant en el seu dia a dia". Els joves d'entre 0 i 19 anys són els que més incrementen el pas al català, i els esportistes de 20 a 39 anys són els que parlen més fermament castellà.
Problemes al camp
L’enquesta s’ha fet a 3.315 persones, la majoria esportistes i membres de clubs que es dediquen a totes les disciplines. Els entrenadors i esportistes són els que menys fan servir el català, per darrere de directius i familiars. Entre el 34% i el 41% d’interaccions al camp es fan majoritàriament en català i en castellà, per sota del 35%. En l'entrenament és quan els usos són més promiscus i variables, i menys dirigits per part de l’entitat.
Per sumar nous parlants al català, Òmnium assenyala que cal el compromís del club, però també dels referents esportius i dels entrenadors, que són els establidors de la llengua d’interacció grupal. Segons l’enquesta, un 32% afirmen que responen en català independentment de la llengua amb què se’ls adrecin els jugadors, però el 58% parlen la llengua del jugador. El 90% d’entrenadors d’hoquei parlen sempre en català perquè el 95% dels jugadors els parlen majoritàriament en català. En el futbol, en canvi, el 32% de jugadors els parlen més castellà i un 25% català i castellà, i el 67% d’entrenadors responen en la llengua en què se’ls han dirigit.
"El futbol és on tenim més marge per créixer i generar un impacte —diu Gay—, per la seva influència en la societat i en l'imaginari col·lectiu. És un espai privilegiat per prestigiar la llengua i fer-la arribar a llocs on ara mateix no arriba". Òmnium vol aprofitar la "capacitat de cohesió social" del futbol i el seu "efecte multiplicador". És a dir, no només és el lloc on aprendre i practicar català de manera natural i distesa i, per tant, d'integrar-se a la comunitat, sinó que també pot ajudar a trencar prejudicis vinculats a la llengua. "Quan un club o futbolistes reconeguts parlen més català públicament, es transforma la percepció de la llengua, especialment entre el jovent: canvia la imatge de qui la parla, com sona i en quins contextos es pot utilitzar", diu la vicepresidenta d'Òmnium. L'entitat desplegarà una campanya amb la UFEC per transformar els hàbits i les dinàmiques lingüístiques en camps, clubs i pistes esportives.
