"Em sento molt orgullós d’haver-ho fet en català": fita històrica al Festival d'Avinyó

BarcelonaPer primera vegada a la història una obra íntegrament en català s’ha pogut sentir al Festival d’Avinyó, una cita teatral de referència a Europa. I el mèdium que ho ha fet possible és Joan Carreras, l’actor que interpreta de forma magistral Ricard III a Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard), una obra de Gabriel Calderón traduïda per Joan Sallent. "Estic alleujat perquè ja m’he tret de sobre la pressió històrica. Ha sigut molt bonic, brutal, molt emocionant, no m’ho hauria imaginat mai. M’he adonat de la magnitud [de la fita] per l’emoció de la gent que m’ha acompanyat fins aquí", explica Carreras ja de nou a Barcelona.

Ho diu tant pels còmplices que l’han acompanyat a l’estrena (els productors de Bitò i de l'espectacle, com Salvador Sunyer i Josep Domènech; amics com Àlex Rigola i mitja companyia d’Oriol Broggi, i membres de l’Institut Ramon Llull) com també per la resposta efusiva d’un públic que ha exhaurit localitats i per unes crítiques entusiastes de la premsa francesa que parlen de la seva "encarnació prodigiosa que desperta l’admiració i el plaer d’un públic conquistat" (La Marseillaise) i d’una "actuació actoral impressionant sobre un text àcid" (Libération). L'entrega d’un actor que passa per tots els gèneres i estats d’ànim, que es deixa la pell en escena, commou qualsevol platea.

"Em sento molt orgullós d’haver-ho fet en català. Divendres anava cap al teatre i pensava «Que maco formar part d’un moment important del teatre català». No només per la fita històrica, sinó perquè el castellà ja està prou representat. Normalitzar el fet que una llengua europea pugui estar dins un festival europeu... Trobo que ja trigàvem. És que estem a quatre hores en cotxe!", assenyala Carreras.

Durant anys s’ha dit sovint que els muntatges de teatre de text en català ho tenien difícil per ser exportats, això mentre els textos dels nostres dramaturgs eren sol·licitats arreu del món. És obvi que és més fàcil viatjar amb obres de dansa o circ, sense text, perquè no requereix traducció. Però Història d’un senglar –que no només inclou monòlegs shakespearians sinó que té fragments abassegadors disparats com ràfegues de metralleta– contradiu aquest principi i demostra que el català pot viatjar tan fàcilment com les altres llengües: amb subtítols. "Ens hem de desacomplexar d’una vegada per totes. Tenim dramatúrgia contemporània boníssima, intèrprets boníssims, uns equips de producció i unes xarxes prou sòlides per exportar en català on vulguem. Ja estem acostumats a llegir mentre mirem i el català és molt bonic d’escoltar. Ens hem de posar les piles, i de fet ja s’havia fet –recorda, en referència a les gires de Calixto Bieito i Àlex Rigola de fa dues dècades–. Però això sí que necessita suport públic. Seria una manera d’exportar cultura viva, el català en viu", assenyala.

La llengua convidada, el castellà

El més curiós és que el debut del català a la secció oficial d'Avinyó ha arribat perquè aquest any l’espanyol és la llengua convidada a la 78a edició del festival, una idea del director portuguès del certamen, Tiago Rodrigues (director que ha passat pel Temporada Alta i el Teatre Lliure), per tal de mostrar més diversitat, especialment del teatre llatinoamericà. Així que la invitació era a l’autor uruguaià Gabriel Calderón (també catalanitzat via el Temporada Alta i el TNC) per aquest projecte gestat a Catalunya.

Va ser Joan Carreras qui va proposar de fer-ho en català els dos caps de setmana que està en cartell (el passat i el que ve). Carreras ja havia interpretat la versió castellana de l’obra en gira i al Teatro de la Abadía de Madrid, però no es veia amb cor de reassajar les dues versions, tenint en compte l’exigència que requereix el text i fent funcions de Tots ocells entre setmana a Barcelona. De fet, la primera reacció va ser declinar l’oferiment perquè tenia l’agenda ocupada: "Tothom se sorprenia que els digués que no puc anar a Avinyó, però jo no soc mitòman. Al final el Gabriel va insistir i l’Oriol Broggi em va alliberar dos divendres. El senglar es va espavilar per poder arribar", afirma, recordant la dificultosa gènesi de l’obra, en plena pandèmia.

Carreras ha arribat a fer unes 130 funcions d'Història d'un senglar abans de viatjar a França i li ha valgut el Premi Ciutat de Barcelona: "Tinc la sensació que ja el tinc tatuat dins de la meva ànima, hi ha zones que ja surt de manera natural". I sempre que l'actor ha donat per liquidat el senglar, ha ressuscitat, així que ves a saber què vindrà després de passar per un aparador tan important: "Si en un moment els astres es confabulen i hi ha una gira internacional, doncs agafarem les maletes i marxarem. Ja ho veurem", deixa anar.