El doblatge secretista i a contrarellotge d''Avatar' en català

BarcelonaAquesta història comença a principis d’any com una feel-good movie i acaba al desembre com un thriller adrenalític.

Fa mesos, Disney va fitxar el director de doblatge Quim Roca i el traductor Josep Llurba per encarregar-se dels doblatges de la nova pel·lícula Avatar: El sentit de l'aigua. "Vam acceptar, però sense dates –recorda Roca–. L’ensurt va ser que passat l’estiu encara no sabíem exactament quan tindríem el material per començar a treballar. Quan vam saber que durava tres hores i que teníem el temps just, correm-hi tots". L'emoció es convertia en estrès. Ja no hi havia marge per buscar un segon equip: ho havien de fer en català i castellà a la vegada. Començava la cursa a contrarellotge.

El secretisme, en aquestes pel·lícules milionàries, és extraordinari. De fet, tothom signa un contracte de confidencialitat. "Com més gran és la pel·lícula, més difícil es fa treballar, perquè la seguretat és molt bèstia", diu Roca. Només ell i Llurba van poder veure el premuntatge de la pel·lícula sencera a Londres, a la seu de Disney, tres setmanes abans de començar a treballar. Una de les condicions és que el brut no surti de l’estudi, cosa que obliga fins i tot el traductor a tancar-s'hi hores i hores.

Les imatges que reben no són les meravelles aquàtiques que es veuran al cinema. Si no parlen els personatges, la pantalla pot ser negra, estar plena de lletres, en blanc i negre i sovint només amb les zones on hi ha boques parlant encerclades. "Això fa que perdis referents i context per treballar", explica el doblador. Per escollir el repartiment va haver de buscar actors bilingües, perquè poguessin interpretar les dues versions, i fer-los proves de càsting. Fins a tres opcions per a una quinzena de personatge: unes cinquanta proves de veu van volar a Can Disney per fer-ne la tria.

Si en el doblatge català de la sèrie d'El senyor dels anells van utilitzar diversos registres per marcar les diferents comunitats, aquí han hagut de parlar l'idioma na’vi, creat pel lingüista Paul Frommer. Per assegurar que sona igual a tot arreu, Disney va enviar als dobladors les frases en na’vi locutades d’una tirada i sil·labejades. Quan parlen en català, els habitants de Pandora tenen un accent particular, que els actors de doblatge han imitat d’oïdes de la versió anglesa (i a mi em sona afrancesat). "En sentir l’original detectes com fan les esses i quines consonants marquen, com posen la veu, i ho fas per imitació", detalla Roca.

El doblatge de les dues versions comença el 24 d’octubre, en paral·lel. Graven fins a dues i tres sales a la vegada. Mentrestant, els americans han estat treballant en la versió definitiva de la pel·lícula de James Cameron, així que els seus canvis obligaran a fer retocs també en la versió catalana. Noves preses d’última hora. Sis setmanes de feina sense treva que s’envien a mesclar a Londres. L’equip de Disney a Espanya és el que controla les tres versions de la Península, i són els que tenen accés a la mescla. "Tu treballes amb els actors d’un en un, mai veus el resultat, no hem fet ni un visionat sencer –explica Roca–. Amb aquestes pel·lícules, tinc la sensació de fer un puzle, i realment ara estic intrigat per veure com ha quedat. Vas posant peces i al final, quan vas al cinema, tot encaixa. Espero". Això també és la màgia del cinema.

Deixa'm en Pau*

Els topònims perden l'accent diacrític o no?

La modificació dels accents diacrítics va generar onades de reaccions, pletòricament positives i furibundament negatives. Però com sempre en aquesta vida, no tot és blanc o negre, i la norma té excepcions (teniu permís per posar-vos les mans al cap). Una d’elles és la que fa referència als topònims que abans de la reforma duien diacrític. L’Ortografia en diu això: "Excepcionalment, i ateses les implicacions extralingüístiques de naturalesa legal que pot tenir la reducció de la llista de mots amb accent diacrític, en els topònims es manté l’accent diacrític en alguns mots […] com ara Cóll, Jóc o Móra. Igualment, en la microtoponímia i en la toponímia urbana: el Camp de la Bóta, carrer del Cós, clot de l’Ós (terme de Queralbs)". Així que ja ho sabeu, morencs d’una banda i l’altra de l’Ebre: no cal que canvieu el segell municipal.

* En Pau Domènech és el cap dels lingüistes de l'ARA. En aquesta secció ens resol dubtes i revela algunes interioritats: quines paraules han debatut, quines han introduït per primer cop i com es justifiquen algunes decisions de l'equip de correctors del diari.

Per cert, si t'agrada jugar amb la llengua, recorda que tenim a la web de l'ARA el Trobamot i els mots encreuats del Senyor Ventura.

El consultori

Canvis en la definició de 'man' i 'woman'

Coincidint amb el debat sobre la 'llei trans' espanyola, els anglesos han fet un pas per la inclusivitat lingüística de les persones trans: han canviat la definició de man i woman del Diccionari Cambridge. Mentre que la primera definició de dona es manté com "an adult female human being" (que equivaldria al nostre "femella de l’espècie humana"), una segona entrada la descriu com "an adult who lives and identifies as female though they may have been said to have a different sex at birth". I el mateix amb home: "un adult que viu i s'identifica com a mascle tot i que podria haver estat assignat a un sexe diferent al néixer". En català, tot i que el 2020 es va fer una revisió en clau LGTBI, no es van canviar aquestes definicions.

** Aquest és el butlletí quinzenal 'Estirar la llengua' que els subscriptors van rebre el 20 de desembre. Volem que sigui un espai de reflexió, anàlisi, informació, entreteniment i aprenentatge en comunitat. Inscriu-t'hi!