I els dissabtes, a estudiar rus o xinès: "La llengua materna s'ha de saber"

BarcelonaQuan la Dàmaris Gelabert canta Els dies de la setmana –"cinc vaig al col·le i dos a casa"– no l'encerta per a tothom. Alguns alumnes, la majoria fills d'immigrants, es passen també els dissabtes fent classes per aprendre la llengua i la cultura dels seus pares. Hem entrat en dues de les anomenades escoles de comunitat.

Des dels 5 o 6 anys la Diana i la Wenling van a les classes de mandarí de l'Escola Konglin de Barcelona. Ara ja estan als últims cursos, amb una dotzena de companys d'entre 14 i 18 anys que venen de punts de tot Barcelona i rodalia. Les classes dels petits estan molt més atapeïdes. Aquest dissabte hi havia més de 150 alumnes a les aules que lloguen a l'Escola Joan Pelegrí del barri d'Hostafrancs. Els pares són autònoms que treballen en restaurants o botigues. Hi porten els fills a les 11 del matí i els passen a buscar a les 4 de la tarda. Com el Feng, que deixa el nen de 10 anys i marxa cap a un bar de la plaça Lesseps. "Tenim una família gegant aquí, i ell entén i parla bé l'idioma, però necessita escriure'l. Crec que li servirà per al futur", opina. La Diana i la Wenling també l'estudien pensant en tenir més opcions laborals.

Pràcticament tots els alumnes són fills de matrimonis xinesos i parlen cinc llengües: el dialecte de la ciutat d'origen dels pares, el mandarí (l'estàndard que ensenyen a les escoles, tant aquí com allà), el castellà (que és l'idioma de socialització dels pares aquí), el català i l'anglès. Però saber bé una llengua no vol dir només parlar-la. Els experts en multilingüisme afirmen que, sobretot si es vol consolidar la llengua materna en un país estranger, és crucial passar per la lectoescritptura en aquell idioma. I encara més si el sistema d'escriptura és tan diferent.

Les escoles de comunitats són espais ideals per aprendre les llengües dels pares quan l'escola ordinària no ofereix aquesta possibilitat, que és el que en realitat voldria Lin Weihua, el director de l'Escola Konglin. A Catalunya hi ha uns 65.000 xinesos, segons l'Idescat, i el departament d'Educació calcula que 4.000 infants reben classes extraescolars de xinès. Ja hi ha escoles públiques que ofereixen com a segona llengua estrangera el xinès, l'àrab, el gallec, el portuguès o el japonès, però són molt poques, vuit o deu de cada cas, i no depèn de la demanda dels alumnes sinó que el centre tingui algun professor amb el nivell C1 que ho vulgui fer, segons la conselleria. Educació afirma que vol "impulsar la introducció de més llengües com a optatives, perquè les llengües són una riquesa". En la majoria dels casos, però, el programa de llengües d'origen ara funciona fora de l'horari lectiu.

El compromís dels pares

Abans dels 5 anys tot just aprenen a identificar lletres i tons (accents) xinesos. A més de fer llengua, toquen temàtiques culturals i tradicionals; avui, el respecte per les persones grans. Més endavant començaran a escriure. Als de primària se'ls veu molt aplicats sobre els seus llibres. "Que n'aprenguin o no depèn dels pares –diu el professor dels grans–. És qüestió de constància, de parlar i llegir en xinès. Tots ja han nascut aquí i tenen amics d'aquí, i han de voler venir a classe un dissabte". Als adolescents els fa més mandra i a sobre els costa trobar llibres de ficció en xinès. Algunes famílies, per integrar-se, abandonen la llengua materna. "Els pares ho fan perquè no volen que els fills tornin a la Xina", diu el professor.

A l'altre extrem del Paral·lel, la veterana Associació Raduga ha llogat l'Escola Collaso i Gil del Raval per fer classes de rus cada dissabte al matí a uns 70 joves. Fa quinze anys que ofereixen llengua, activitats lúdiques i tradicions a la comunitat russòfona, que engloba tots els països de l'ex Unió Soviètica (si bé la guerra ha fet que algunes famílies ucraïneses abandonin aquesta llengua). També sumen uns 65.000 immigrants, segons l'Idescat, i molts d'ells en llars mixtes, de manera que l'aprenentatge de la llengua és molt desigual en cada cas, tot i que tots han de tenir una base de casa. No s'hi ensenya rus com a llengua estrangera, assenyala Natalia Loskutova, presidenta de Raduga: "La majoria són nens multilingües, però han de poder practicar el rus a casa; si no ho fan és impossible que l'aprenguin només venint un cop a la setmana".

L'Anastasia i la Tatiana tenen 13 anys i ho han tingut fàcil perquè els dos progenitors són russos. Tenen nivell nadiu en rus, català i castellà. "De petita m'agradava més, ara no és la meva il·lusió venir els dissabtes, però entenc que ho necessito, perquè em serà útil tenir-lo i per a nosaltres és més fàcil que començar de zero, i és la manera de veure les amigues que tinc aquí", diu l'Anastasia.

Valorar el multilingüisme

Les expectatives de cada família són diferents, però la Natalia els deixa clar que la feina sobretot és dels pares: "Si vols que parli rus, li has de parlar rus des que neix. A vegades m'arriben nens de 10 anys que no el saben gens. I penses: «Què han estat fent durant aquest temps? ¿Parlar malament en castellà al seu fill?»", es pregunta. La integració no passa per eliminar la llengua materna. L'Olga parla rus amb els seus tres fills, però la llengua de casa és el català. "Tenen clar que la llengua materna s'ha de saber, i ni es plantegen no saber-la", diu. Des de sempre han passat els dissabtes a Raduga i ara els germans grans s'estan preparant per treure's el títol de C1 de l'Escola Oficial d'Idiomes. També hi venen alguns casos especials, de famílies que creuen que tenir el rus pot suposar "una diferència" en el mercat laboral i els han posat classes particulars o una cangur russa entre setmana. Hi ha una nena que li han parlat en vuit idiomes des que va néixer, "tots a la vegada", a través dels pares, avis, cangurs i professores, i ve a fer manualitats en rus, com fa violí en anglès.

El preu d'aquestes escoles comunitàries no és més alt que el d'una extraescolar, entre 40 i 60 euros al mes, però a canvi ofereixen no només l'idioma, sinó també un espai on els joves poden practicar la llengua amb altres infants de la mateixa edat. L'escola pública, que és cada vegada més multilingüe, vol també reconèixer les llengües maternes que ja tenen els seus alumnes. Per això, si tenen un nivell de llengua que es pugui certificar, encara que sigui obtingut en cursos extraescolars, la informació apareixerà al seu currículum quan acabin el batxillerat. Aquest dimarts, Dia Internacional de la Llengua Materna, alguns centres han impulsat des de les seves aules d'acollida activitats per posar en valor la diversitat. Això no només reforça la pertinença de l'alumnat a la societat d'acollida: si millora l'autoestima lingüística i l'estima per la diversitat, també s'afavorirà l'aprenentatge del català, la llengua vehicular de l'escola catalana, que avui té alumnes que parlen fins a 200 llengües diferents.