Com diries en català 'cágate lorito' i 'con un par'? El diccionari definitiu contra el catanyol

Barcelona"Parlem més catanyol del que ens pensem", afirma el lingüista i articulista Pol Capdet (Vilanova i la Geltrú, 1979). "Quan parlem sempre hi ha catanyol, més o menys; hi ha el catanyol polit, que és el de la tele, i només és gairebé inexistent en els bons traductors i correctors". Sense fer escarafalls pel català que es parla avui, Capdet s'ha arromangat per contribuir a netejar el parlar col·loquial dels castellanismes més corrents amb el breu diccionari Coses que dius en castellà que podries dir en català, que edita Núvol. La idea va néixer com un article, però el seu èxit l'ha convertit en un llibre que recull més de 650 entrades en castellà, de la A d'a bote pronto a la Z de ¡zasca!, a les quals Capdet ha escollit la traducció que considera òptima, sigui canònica o de collita pròpia.

"Abans passava que el llenguatge empobrit era el culte, mentre que el col·loquial es mantenia ric i molt conegut per tothom. Ara és a la inversa", explica. El català del carrer està farcit de castellanismes (també anglicismes, però Capdet els ha obviat perquè solen ser argot juvenil i encara no estan fixats) i sovint ni tan sols som conscients de les interferències. "No els detectem perquè tenim tan present el castellà, que ens sona normalíssima una castellanada", diu. Diguem que ens les mengem amb patates.

30 expressions en castellà que podries dir en català

• A huevo: a tret (a l’abast), amb safata (fàcil)
• A otra cosa, mariposa: girem full, bon vent, prou d’aquest color
• A punta pala: a dojo
• Apaga y vámonos: tanquem la barraqueta
• Apuntar-se a un bombardeig: seguir algú fins a un precipici, apuntar-se a totes
• ¡Buenas!: què hi ha de bo?, a Maria, au Maria
• Cágate lorito: agafa’t fort, déu-n’hi-do
• Cantar com una almeja: ser molt destacadís
• Coger el tranquillo: tenir traça, tenir la mida presa, haver-se de fer a alguna cosa
• Comerse el tarro / el coco: trencar-se el cap
• Como Pedro por su casa: com a cal sogre
• Como un cosaco: com un carreter, com un lladre
• Con un par: posa-hi collons, posant-hi collons
• Cortar el rotllo: destrempar, refredar de cop
• Cruzársele los cables: girar-se-li el cervell
• Dar el pego: fer el fet
• Dar guerra: fer anar de corcoll, fer anar de bòlit
• De tres pares de cojones: de colló de mico
• Echar la primera papilla /arrojar/ rojar: treure fins l’ànima, orxegar, treure
• Estar chupado: estar mamat
• Estar para el arrastre: estar per desballestar, estar baldat
• Huele que alimenta: quina oloreta
• Hacer un simpa: colar-se per la gatera, sortir per la gatera
• Que es gerundio: que es fa tard, que es fa tard i vol ploure
• ¡Que te den!: que et bombin!
• Rajar de alguien / algo: dir fàstics, dir pestes
• Sentar como un tiro: caure com un cop de puny al ventre
• Si te he visto no me acuerdo: passa que t’he vist
• Tener en el bote / en el bolsillo: tenir algú o alguna cosa al sarró
• Va que se estrella: va que xuta, passa que t’he vist, endavant les atxes

"Des de fa molt de temps, des de l’escolarització obligatòria, que data del segle XIX, el català ha evolucionat en paral·lel al castellà a tots els nivells (sintàctic, lèxic, morfosintàctic…) i, per tant, hi ha expressions que encara que puguin coincidir amb el castellà poden ser vàlides i útils en català... però també poden no ser-ho", assenyala. En aquest sentit, el llibre tant val la pena per la traducció catalana com també per les expressions col·loquials castellanes identificades. "Barrejar llengües pot ser un joc o una estratègia, però tot té una mesura", avisa l'escriptor, que també treu al mercat aquests dies el poemari assaig Cull una mora (El Cep i la Nansa).

¿Al català li falta cintura per ser creatiu més enllà de la norma? Capdet fa algunes propostes originals, com traduir a tope per a ful o arrambant amb tot. O bé el yo me lo guiso yo me lo como per jo m’ho pesco i m’hi engresco. En alguns casos es limita a adaptar gràficament les paraules creades a Catalunya que ja són molt populars (per exemple, choni es converteix en txoni) i, en d'altres, es queda amb propostes més cultes, com quan deixa buenorro en condret o per sucar-hi pa. L'autor és partidari de fer anar la imaginació per generar neologismes, però amb prudència: "Si et prens llibertats però saps més catanyol que català et sortirà un bunyol; s'ha de dominar molt quines són les estructures genuïnes i les subordinades de la llengua", avisa, per als que ho vulguin provar a casa. El català col·loquial no pot ser una traducció maldestra del castellà.