I com diem 'perreo' en català?

BarcelonaLes polèmiques imatges d'una discoteca amb desenes de noies remenant el cul davant els genitals d'uns nois, és a dir, fent perreo, han tornat a obrir el debat sobre com s'ha d'anomenar un estil de ball que els últims anys s'ha popularitzat. Es pot dir perrejar? O cal dir gossejar? O no s'hauria de traduir? O s'hauria de buscar una paraula pròpia?

Si ens fixem en els organismes oficials de la llengua al marge del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, on no apareix, el Termcat és partidari de mantenir-ho en castellà, perreo i perrear, assenyalant el manlleu amb cursiva o cometes. Ho defineix així: "Ball sexualment provocador d'origen llatí que consisteix a fer moviments de maluc sensuals amb les cames flexionades". I assenyala que no és el mateix que el twerking, tot i que s'hi assembla. És el mateix criteri que defensen l'Optimot i l'Ésadir, el portal de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, per a aquest "ball d'origen llatinoamericà associat al reggaeton". En el cas de reggaeton, ja no es marca amb cursiva perquè és un terme musical que està fixat internacionalment (com country, reggae, etcètera). També es manté amb la grafia original, no pas tal com ha passat en el cas del castellà, que ha entrat al diccionari de la RAE com a reguetón.

L'ARA opta pel mateix criteri. "Ho deixem en castellà igual que fem en anglès, per exemple, amb altres balls molt concrets i molt relacionats amb certes músiques, com square dance", diu Pau Domènech, cap dels nostres lingüistes. Xavier Mas Craviotto, que és al darrere del portal d'argot juvenil Com ho diria, també en diria perreo, "en castellà però en cursiva". De fet, la paraula original, perreo, ve de mantenir la postura del gos en el moment del coit.

De moment, els lingüistes no troben que es pugui adaptar a la catalana, com "fer el gosset" o "gossejar", perquè quan es perd el referent es perd el sentit. En català, fer el gos o gossejar seria fer el gandul i es fa servir sobretot al País Valencià. Míriam Martín Lloret creu que cal veure si arrela aquesta opció entre els joves abans d'acceptar-la. I, en cas que es volgués adaptar, "si això del gosseig no acaba triomfant col·loquialment és preferible mantenir l'origen castellà amb sufixació catalana, perreig i perrejar, perquè s'entén molt millor", opina. La tendència, doncs, és de mantenir el manlleu, tant en català com en altres llengües: perreo és la forma utilitzada internacionalment en anglès o francès.