Si bé Joan Coromines considerava papa i mama "l'única forma verament catalanesca" en el parlar amb les criatures, admetia que des del XIX el papà i mamà es va introduir com a influència francesa entre certa classe alta, i fins i tot a publicacions de l'època com En Patufet, de Folch i Torres. Sembla que fins i tot Pompeu Fabra parlava del papà i la mamà. Les percepcions, però, canvien en funció de la classe i l'època. En un article de fa quinze anys a El País, Oriol Bohigas lamentava que els serials de televisió haguessin popularitzat la "ridícula i dolçassa cacofonia" de "papa" i "mama" en comptes de promocionar la forma "culta i cosmopolita" pròpia de famílies catalanistes i probablement republicanes de pare i mare, mentre que titllava les formes de papà i mamà com a cosa de burgesos conservadors i pijos. Així, encara que el diccionari ven com a sinònims pare, papa i papà, sembla generalitzada la idea que hi ha diferències socials. L'Ésadir considera formes vives pare i mare; si es vol remarcar el to afectuós seria papa i mama; mentre que si es posa èmfasi en les distincions socials, en ambients burgesos seria papà i mamà. Al capdavall, per això parlem del "fill de papà", oi?
Des de quan les mares hem passat a ser 'mamis'?
L'ús afectuós de "mami" s'està estenent als usos generals, dins i fora de casa
BarcelonaLa Marina té dos anys i fa poc ha començat a dir mami i papi als seus progenitors. Com ha passat, això? La Caterina i en Ferran, que viuen a Girona, no s’ho expliquen: a casa sempre han fet servir mama i papa. L’Aurora, la filla gran, sempre els hi ha dit així. "Ho hem atribuït a una nova escola bressol. Deu sentir els altres companys i se li ha enganxat", apunta la mare. Està convençuda que a casa ho canviaran: "Ja em va costar admetre papa i mama, però per papi i mami sí que no hi passo", afirma. Ella sempre havia fet servir pare i mare als seus progenitors, i és el que sent més proper.
No són un cas excepcional. En una enquesta ràpida als xats compartits, mami està del tot estès per a usos afectius i, en edat adolescent, ve directament abans de demanar diners o permís. Pot ser que aquest ús col·loquial hagi estat una via d’entrada per als usos generals? És el que va passar abans entre mare i mama?
Un terme homogeneïtzador
L’expansió de "mami" pot tenir un sentit sociolingüístic: és una paraula que iguala el català, el castellà i l’anglès (mummy sona com mami), de manera que evita suspicàcies lingüístiques. I fins i tot de classe, tot i que en aquest aspecte no hi ha acord sobre què és massa pijo i què és massa vulgar: cadascú troba aliena i té prejudicis amb la forma que mai ha fet servir. Hi ha qui considera papa i mama una pronúncia pagesa o pròpia de la immigració, i hi ha qui troba papà i mamà un símbol de classe alta tant catalanoparlant com castellanoparlant. En qualsevol cas, mami està integrada al repertori de totes aquestes famílies, fins i tot és una paraula que designa els avis afectuosament en diversos països, de Bolívia a França. En un moment de gran diversitat a les aules i a les consultes, més homogeneïtat és més practicitat.
Els referents de l’entorn
Els adults són els principals instigadors d'aquest tractament: quan es munta un xat escolar, el tema és "sopar de mamis". Pot ser que la mestra d’infantil i primària, utilitzant un llenguatge infantil, es refereixi als pares com a "papis". Fins i tot a la consulta del metge, la infermera demana a la "mami" que li aguanti bé el fill per posar-li la vacuna.
"Mama és la primera paraula que va dir la meva filla. I, en canvi, ara sempre em diu mami", observa Veronica Asensio, traductora i musicòloga. Després de 18 anys a les aules exercint de mestra, és professora de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, especialitzada en plurilingüisme i adquisició de llengües. "Si a una criatura li dius papa i mama, la primera vegada que ho dirà significativament ho farà tal com li has ensenyat. Els infants funcionen mitjançant la retenció i la reproducció", explica. Ara bé, quan els nadons surten de la bombolla familiar tot canvia: "Els educadors, els cangurs o els avis també els estan donant un input lingüístic i són referents molt importants en la primera adquisició del llenguatge", afirma Asensio.
En aquest entorn social més ampli, mami pot ser una paraula habitual. "Una classe és una representació a petita escala de la societat i la societat és multilingüe i multicultural. Cada nen arriba amb la seva motxilleta invisible i comença a veure com els companys interaccionen quan els venen a buscar o amb l’educador. Són sons simbòlics que representen aquella figura tan important", assenyala Asensio.
L'educació emocional
A això s’hi sumen, a més, dos altres factors educatius. D’una banda, la potència de l’anglès, tant dins les aules com en l'entorn l’audiovisual. Cada vegada hi ha més pares interessats en què els fills aprenguin anglès en etapes precoces, quan el cervell és més plàstic, i apunten els petits a llars d’infants angleses o a acadèmies d’anglès. Fa vint anys que fins i tot l’escola pública ha incorporat anglès al cicle infantil. Si els pares volen acompanyar aquest aprenentatge amb input audiovisual, la Peppa Pig és el clàssic, i diu mummy.
D’altra banda, també hi ha el fet que "els educadors d’infantil tendeixen a un to més familiar", explica Asensio, i ho fan guiats pel nou currículum que marca la Lomloe. El marc normatiu assenyala que "el benestar emocional de l’alumnat és primordial perquè aprenguin continguts, i pot ser que influeixi en la manera en què els educadors es dirigeixen als alumnes", apunta la professora.
Això, en el fons, s’alinea també amb el tracte més amistós, emocional i proper que tenen els fills amb els seus pares. Sembla la prehistòria l’època en què els fills es referien de vós als pares, però no és tan lluny: és probable que molts jubilats d’avui mai li haguessin dit papa al seu pare, i sí vós pare. De la mateixa manera que es feia servir senyor X per referir-se al mestre, i no el nom de pila.
En el fons, reflexiona Asensio, "si el llenguatge evoluciona és perquè evoluciona el context, socialment rebem uns inputs als quals de vegades és difícil resistir-se". I és així com la canalla acaba dient mami i papi sense que hi hagi precedents familiars. A qui no els incomodi gaire, ulls grossos. Però als que ho trobin horrorós o preocupant, els queda l'opció d'anar corregint els fills o un consol relatiu: els pares asseguren que els usos afectuosos baixen a mesura que els fills creixen. A l’adolescència ja et deixaran de dir papi perquè és probable que et deixin de parlar.