Veritas nega que acomiadés una treballadora per parlar català: "És inconcebible, el català és la nostra llengua vehicular"
L'empresa obre una investigació per aclarir el cas però diu que l'àudio està tallat i que la noia senzillament "no encaixava amb el perfil"
BarcelonaUna treballadora de la botiga de Puigcerdà de la cadena Veritas ha presentat una demanda als jutjats perquè considera que la van acomiadar per parlar català. En un àudio que va gravar en el moment de recollir les seves pertinences, l'encarregat li retreu que parlés català amb dos clients que en realitat eren treballadors d'oficines. Primer, l'argument per dir-li que no havia superat el període de prova va ser que prescindien dels contractes de 20 hores, però després li reconeix aquestes "queixes". Plataforma per la Llengua (PxL), que ha fet públic el cas i l'àudio, assenyala la paradoxa que l'empresa vengui el seu compromís social però no compleixi les bones pràctiques lingüístiques, com l'ús normal del català en l'atenció oral i l'etiquetatge en català.
Un dia després que es fes públic el cas, el fundador i president de Veritas, Silvio Elías, ha estat taxatiu aquest divendres en una entrevista a Catalunya Ràdio: "Vull negar categòricament que hàgim acomiadat aquesta noia per motius de llengua. És inconcebible. El català és la nostra llengua vehicular, ens expressem en català i és una llengua que estimem; per tant, se'm fa inconcebible", ha dit. En un comunicat, l'empresa, que té 20 anys de trajectòria i 850 treballadors, diu que senzillament la noia no va "complir les expectatives per les quals va ser contractada". Elías puntualitzava que "no ha estat acomiadada" sinó que "ha finalitzat el seu període de prova" d'un contracte indefinit. El president, d'una banda, afirmava a la ràdio que "tot són conclusions d'ella"; i, de l'altra, assenyalava que l'àudio està editat, té talls i hi falta context. Veritas ha obert "una investigació interna" i, segons el resultat, actuaran: "Mai a la vida farem servir la llengua com un argument per acomiadar algú".
El contracte de l'afectada va començar el 10 de febrer. Només d'entrar a treballar, una companya li va dir que no li agradava que li parlés en català, encara que l'entengués. Uns dies després, els treballadors van rebre un whatsapp de l'encarregat en què, en castellà, els donava ordres com que amb els companys s'havia de parlar "l'idioma més còmode per a totes dues parts" i que, "a l'hora d'atendre un client, se li ha de respondre en el mateix idioma en què s'està expressant". L'encarregat avisava que si no es respectaven les ordres es podria considerar una falta greu i ser motiu de sanció.
Quan, després de rebre la carta d'acomiadament, l'home li assenyala la falta, la treballadora diu que els dos clients en qüestió l'entenien i que no li van demanar que canviés de llengua. "Quan la gent no l'entén sí que responc en castellà, francès o alemany", diu, i assenyala que la companya que sempre parla castellà hi havia continuat parlant sense "cap problema". El president de Veritas, tanmateix, ha assegurat que "no hi ha cap normativa interna que faci cap esment o menció a la llengua" i que mai enviarien "normativa interna per whatsapp". Ha afegit que devien ser "un seguit de recomanacions". En un comunicat expressen "el compromís amb la nostra llengua, amb el màxim respecte per la pluralitat lingüística".
Què diu la llei?
El Codi de Consum dona el dret als consumidors "de ser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin" sense que això suposi la imposició d'una llengua per damunt de l'altra. Quan un client entra en un comerç o utilitza un servei, sempre té el dret a expressar-se oralment i per escrit en català i l’interlocutor l’ha d’entendre, si bé li pot respondre en català o castellà. Les empreses també han de tenir en català tant la retolació com les factures i els pressupostos, les instruccions d’ús i l’etiquetatge dels productes no alimentaris (els alimentaris han d’estar etiquetats almenys en una de les llengües oficials d'Europa, i el català no ho és). De fet, per no etiquetar en català, la PxL ja havia denunciat Veritas a l'Agència Catalana del Consum, que va arxivar el cas, per la qual cosa hi van interposar un recurs d’alçada.
La treballadora, assessorada per Plataforma per la Llengua, ha demandat l'empresa perquè considera l'acomiadament com "una represàlia a l'ús del dret protegit de parlar en català" i perquè constitueix "un acte discriminatori" en relació amb la companya que sempre parlava castellà, segons ha fet públic PxL. Reclama que es declari nul l'acomiadament i que la readmetin, i demana una indemnització per danys i perjudicis.
L'empresa afirmava que l'àudio s'ha gravat i publicat sense consentiment. L'advocat laboralista i professor Robert Gutiérrez puntualitza que "mentre a la conversa no es tractin temes íntims o que puguin afectar a la dignitat de l’altra persona és vàlid que el treballador la gravi". "És una prova vàlida per acreditar la nul·litat o improcedència de l’acomiadament", afirma.
PxL recorda que "tant la Constitució espanyola com l'Estatut dels Treballadors i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya protegeixen i emparen el dret de fer servir una llengua oficial com el català en un establiment comercial". Afirmen que Veritas comet una discriminació, i que les consignes lingüístiques són una actitud abusiva i contrària a la llei, perquè fins i tot el conveni del sector assenyala que les comunicacions han de ser redactades en català i els treballadors poden fer-lo servir "sense cap limitació ni restricció". Al contrari, l'entitat recorda que "el fet de mantenir-se en català amb els clients que s'expressen en castellà és una bona pràctica de responsabilitat social corporativa".