Així es va datar al 1105 el document més antic proper al català parlat

BarcelonaEls Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, es coneixen des que el 1904 l’historiador Joaquim Miret i Sans els va descobrir a l’església de la col·legiata d’Organyà. Els va trobar amb diversos pergamins escrits en català antic i amb les cèlebres Homilies d’Organyà. Les homilies, que daten de finals del segle XII o principis del XIII, són la traducció al català d'uns sermons escrits en occità, són de caràcter culte i es consideren el text literari religiós més antic escrit en català. En canvi els greuges, que segons una recerca del catedràtic d'història medieval Josep Maria Salrach daten del 1105, serien el document més antic proper al català parlat de l’època, perquè van ser un memorial dictat de viva veu.

Els Greuges de Guitard Isarn són l’escrit d’un sotsdiaca al servei dels senyors de Caboet i tenen un caràcter notarial: s’hi inventarien les infraccions, faltes i ofenses que li han causat uns vassalls, els Arnau, a qui acusa d’haver transgredit drets feudals i haver-li causat danys. El català comença a aparèixer en documents llatins els segles IX i X en forma de topònims o paraules soltes. Aquesta hibridació de llengües es va fent més present fins que, a la ratlla del 1100, el català ja predomina sobre el llatí en alguns casos, com en aquests greuges, que són "un 75% en català", explica Salrach. Se'n conserven molts, d'aquests inventaris als arxius, en llatí i després en català, però cap datat tan enrere en el temps.

Com que no són textos oficials ni tenen vinculació jurídica, aquests memoràndums no anaven ni signats ni datats. Joaquim Miret, quan els va donar a conèixer el 1908, va situar els greuges entre el 1080 i el 1095, que és la data amb què es conserven a la Biblioteca de Catalunya. Salrach ha filat més prim i els situa pocs anys després, el 1105, entrat el segle XII, i els investigadors Jesús Alturo i Tània Alaix el 2021 en van descobrir el nom de l'escrivà, Ramon de Cabó. Dues fites que van anar en paral·lel.

Salrach va publicar-ho acadèmicament a finals del 2020, però fins aquest dimecres no s'ha presentat al plenari de l’Institut d’Estudis Catalans, del qual és membre, i es divulgarà properament en un volum sobre l'origen de la llengua catalana, Le catalan médiéval (a l'editorial Brepols, sota la coordinació de Michel Zimmerman).

Com aconsegueix la datació?

Va ser per a aquest llibre que el medievalista es va ocupar de traduir al català modern els Greuges de Guitard Isarn, paraula a paraula. Així va fer la descoberta de la data, "una mica casual". Es va adonar que a les malefactas, Guitard tendia a fer servir el temps verbal passat quan es referia a Guillem Arnau pare i el present quan es referia al fill. Salrach va comprovar que Guillem Arnau, el pare, apareix amb vida en documents fins al 1097 i, per tant, havent-se redactat els greuges després de la seva mort, per força havien de ser posteriors al 1097, cosa que ja desquadrava la data que havia apuntat Miret.

El dubte era exactament quan s'havien escrit, si els conflictes entre senyors i vassalls s’heretaven de pares a fills. El text li va tornar a donar una pista: Guitard Isarn parla als greuges del seu testament i demana ajuda per a la seva muller i fills "per plet i per guerra fins que el seu dret els sigui reconegut" un cop ell morís. Així que Salrach dedueix que va escriure els greuges després de testar. L'historiador va descobrir que el testament del senyor de Caboet -escrit pel mateix escrivà Ramon de Cabó- data de primers de novembre del 1105 i que va morir el 9 de març del 1106. Entre aquestes dues dates es van escriure els Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet. "Atès que, de fet, són com una part de les darreres voluntats de Guitard, el més probable és que els dictés el novembre de 1105, just després de testar", conclou.