El Consell d'Europa retreu a Espanya la imposició d'un 25% de castellà a l'escola

Brussel·lesCop dur d'Estrasburg a Espanya per com tracta el català. Un informe del comitè d'experts sobre la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d'Europa publicat aquest dimarts mostra una "profunda preocupació" per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un mínim del 25% de castellà a les aules de Catalunya. Critica també la manca d'ús de la llengua catalana en alguns àmbits de l'administració pública, com la justícia o la sanitat. En aquest sentit, l'organisme internacional considera que l'Estat està incomplint diferents parts dels tractats europeus i l'insta a "prendre totes les mesures possibles" per posar-hi remei, si bé contraposa que "en general té un bon sistema de protecció i impuls de llengües minoritàries".

En cas que la sentència acabi arribant al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), aquest informe pot servir com a base legal. Fonts del Consell d'Europa expliquen a l'ARA que és habitual que documents fets per grups d'experts de comitès similars al de Llengües Regionals o Minoritàries, com pot ser la Comissió de Venècia o el Comitè Europeu per a la prevenció de la tortura, s'acabin utilitzant en judicis que es fan a la cort d'Estrasburg.

De fet, Plataforma per la Llengua ha avisat en més d'una ocasió que s'oposaran al procés d'execució de la sentència del 25% fins a l'última instància possible. L'advocat de l'entitat, Ramon Llena, ha explicat l'ARA que preveuen portar durant la primera quinzena d'octubre el seu recurs a la cort d'Estrasburg i considera que l'informe d'aquest dimarts "les pot jugar a favor".

Cal recordar que aquest informe és "legalment vinculant", segons indiquen fonts del Consell d'Europa. Ara bé, remarquen que la "cultura política" d'aquest ens internacional és diferent que el de, per exemple, la Unió Europea, en la qual quan un estat membre incompleix pot acabar als tribunals comunitaris. "Sempre s'opta pel diàleg i la col·laboració", apunten les mateixes fonts. D'aquesta manera, el pròxim pas és que l'òrgan executiu del Consell d'Europa, el Comitè de Ministres, avaluï l'informe i les recomanacions dels experts, i decideixi quines trasllada a Espanya per complir amb els objectius de la Carta.

Sobre la sentència del TSJC, el comitè recorda que la llengua vehicular de les escoles de Catalunya és el català i només admet algunes excepcions. Aposta per ser "flexible" i assegura que "en certs contextos sociolingüístics pot ser necessari reforçar l'ensenyança de la llengua oficial" ampliant les hores lectives en castellà, "a una o més assignatures". Ara bé, recorda que obligar totes les escoles a fer almenys un 25% de classes en castellà és contrari a l'article 8 de la Carta, que fa referència al dret a rebre una ensenyança en la llengua minoritzada o regional.

En la mateixa línia, l'informe lamenta que "l'educació secundària no s'imparteixi sempre en català", malgrat que teòricament es "manté el principi que sigui la llengua vehicular per a tots els nivells educatius". També alerta que segons diferents enquestes només el 47% dels alumnes responen que els professors se'ls adreçaven sempre o gairebé sempre en català, mentre que el 2006 la taxa era del 64%. "El català no és la llengua habitual amb la qual els professors es comuniquen", conclou.

Pel que fa a l'àmbit judicial, la situació encara és més crítica. Només el 20,4% dels jutges tenen com a mínim el C1 de català –s'obté directament en aprovar el batxillerat–, el 45,9% dels secretaris generals i el 12,4% dels fiscals. I l'ús de la llengua catalana als tribunals va de mal en pitjor. Només el 7% de les sentències s'emeten en català. Tot i que no indica quina taxa s'havia assolit en anys anteriors, el comitè assegura que "ha baixat". A més, alerta que "molts ciutadans encara creuen que parlar català en un tribunal o utilitzar-lo en documents judicials els pot perjudicar".

El dret a ser atès en català també fa aigües als centres sanitaris. El comitè lamenta que es garanteixi de "forma desigual" i que no sempre tots els pacients puguin utilitzar la llengua catalana, especialment respecte als treballadors que cuiden la gent gran o atenen per via telefònica. L'informe ho atribueix a una manca de professionals graduats a Catalunya –el 40% han estudiat fora del Principat– i a la fuga de talent del sector sanitari.

Els greuges que recull l'informe no s'acaben aquí. El comitè alerta que més del 60% dels funcionaris de l'Estat que treballen a Catalunya no parlen català, que només el 10,6% de les etiquetes dels productes que es venen són en català, que els ciutadans del Principat no poden veure la televisió pública d'Andorra, de la Catalunya Nord ni del País Valencià o, entre molts d'altres, que l'oferta de continguts en streaming en català és "limitada".

Les reaccions de diferents entitats no s'han fet esperar. El president d'Òmnium, Xavier Antich, ha assegurat per les xarxes socials que "l'atac contra l'escola catalana no és només una imposició antipedagògica i ideològica", sinó que també és il·legal. "El Consell d'Europa avui ens dona la raó, i els tribunals han de respectar-ho", ha dit. En la mateixa línia, Plataforma per la Llengua, ha assegurat en un missatge per X que l'informe els "reforça" encara més la seva "oposició a la sentència" TSJC. Pel que fa al Govern, el conseller de Política Lingüística ha dit en una entrevista a TV3 que espera l'Estat analitzi de forma "adequada" l'informe i ha defensat que tot el que indica el Comitè "coincideix molt amb tot el que és de consens a Catalunya".

Alarma a l'Aragó, el País Valencià i les Balears

L'informe també destaca el "deteriorament" que pateix el català a l'Aragó, el País Valencià i les Illes Balears durant els últims anys. Concretament, critica que a l'Aragó només s'imparteixin uns 90 minuts setmanals de classe en català o aragonès i només en algunes escoles, i que el català no tingui cap mena de protecció oficial. Pel que fa al País Valencià i a les Illes Balears, també adverteix de la "preocupació" que ha provocat la sentència del TSJC que imposa un mínim del 25% de les hores lectives en castellà.

Sobre la unió lingüística dels Països Catalans, el text del Consell d'Europa adverteix que el fet que una mateixa llengua es denomini de manera diferent, com és el cas del català i el valencià, pot perjudicar l'ús d'aquest idioma. "En particular, el comitè d'experts expressa la seva profunda preocupació pel rebuig d'actes jurídiques redactades en català a la Comunitat Valenciana", afegeix l'informe.

Quant a l'ús del català a França o Itàlia, el comitè no en té dades ni pot fer-ne recomanacions perquè aquests dos països no han volgut comprometre's amb la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. De fet, només 25 estats membres del total de 46 que formen part del Consell d'Europa l'han firmat.

D'altra banda, el comitè assenyala que no es pot estudiar únicament amb aranès a Catalunya i que costa trobar professionals que dominin aquesta varietat de l'occità, cosa que fa que en l'administració pública, especialment en la justícia, quedi cada vegada més relegat. Tampoc hi ha gaire oferta mediàtica en l'idioma originari de la Vall d'Aran i el comitè assegura que la promoció que se'n fa és gràcies a la col·laboració de les autoritats locals amb la regió d'Occitània (França) i la Generalitat, però no a la labor de l'Estat.

Finalment, l'informe també demana reconèixer el caló –una llengua utilitzada fonamentalment pel poble gitano– que es parla als Països Catalans com una "varietat" més del català amb elements del romaní, encara que no tingui un territori de parla concret i delimitat. El comitè insta a fer el mateix amb el caló que es parla al País Basc i a la resta de l'Estat.