Els cinc reptes del Govern amb el català

BarcelonaEl català és una de les prioritats d'aquesta legislatura i, a la vegada, una de les grans patates calentes que ha hagut d'afrontar el govern de Pere Aragonès amb la crisi del 25% de castellà a l'escola i la nova llei d'educació. Però, en el vaixell del català, aquesta és només una de les fuites que existeixen. La crisi és multidimensional i ve de lluny: tots els indicadors mostren un retrocés de la llengua. El Govern s'ha proposat revertir-lo perseguint una doble via: incrementar l'ús social i institucional del català i incrementar-ne els parlants.

Aquest dimarts, per abordar la sensació d'emergència lingüística, Pere Aragonès ha convocat un consell de govern extraordinari en un espai simbòlic com l'IEC amb totes les conselleries, no només les de Cultura i Educació. Segons fonts properes, d'aquesta reunió en sortirà un llistat llarg, d'un centenar de mesures, que cada conselleria es compromet a desplegar. Hi haurà propostes concretes en tots els àmbits, però d'un abast molt diferent i també diferent nivell de concreció.

Des de la secretaria de Política Lingüística s'està treballant des de fa un any amb totes les conselleries (i també amb molts agents externs) per elaborar el Pacte Nacional per la Llengua, que s'hauria de signar el 2023 amb la majoria dels partits polítics i que hauria de servir per legitimar i dissenyar les polítiques de les pròximes dècades. El que sortirà del consell executiu serà un primer esbós dels eixos que tindrà el Pacte.

Aquest són cinc dels reptes crucials del Govern:

El català ha viscut una oficialitat regressiva –pel fet de ser una llengua sense estat, amb diversos partits que han iniciat processos judicials en contra i que ni tan sols és oficial a les institucions espanyoles ni europees–, però també ha patit una regressió d'usos entre els parlants. Només el parlen habitualment el 36% de ciutadans. Com que el coneixement de castellà està tan estès i la sensació de perill d'extinció del català havia desaparegut, es va disparar la convergència al castellà. Segons els lingüistes, perquè els parlants tinguin consciència lingüística en l'ús i el consum en català, cal canviar els hàbits. Un dels projectes que s'inclourà en l'anunci d'aquesta tarda serà la campanya mediàtica que es farà l'any que ve. El 2023 també hi haurà una nova Enquesta d'Usos Lingüístics que mostrarà cap on va la llengua.

El problema no són només les 26 escoles que ja tornen a aplicar el 25% de castellà i l'amenaça que pot suposar una sentència contrària del Tribunal Constitucional. El problema és que en algunes escoles el català ha deixat de ser la llengua d'ús formal i informal als centres. Per què? Perquè s'ha donat per assimilat el model d'immersió lingüística, no s'ha format els docents en multilingüisme, no hi ha hagut requisit de català per als professors i s'ha relaxat la consciència lingüística dels professors i dels inspectors. Els mestres, els polítics i els experts coincideixen que el model d'immersió lingüística necessita reformular-se. També per adaptar-se a la nova pedagogia que prioritza l'aprenentatge horitzontal. Una de les mesures ja anunciades és el requisit del C2 per als professors a partir del 2024. Els consellers Cambray i Garriga van anunciar un pla de promoció de l’ús de la llengua amb "un seguit d’actuacions" que no s'han concretat.

Una de les claus perquè es parli més català és que els nouvinguts, però també els parlants bilingües, dominin millor aquesta llengua. La clau és que els nous parlants vagin més enllà dels graus inicials o bàsics, perquè si no no són aptes per parlar-lo, només per entendre'l. Com deia fa uns dies a l'ARA el secretari de política lingüística, Francesc Xavier Vila, "el que passa és que el diferencial de coneixement entre les dues llengües és molt gran i, per tant, les persones convergeixen a parlar castellà". Això vol dir que cal millorar l'accés –és a dir, subvencionar– a cursos de català a totes les franges i, fins i tot, fer-ne en entorns laborals concrets.

Perquè el català guanyi parlants cal que sigui útil i necessari. I per fer-lo necessari, cal que sigui un mèrit per treballar i un plus per al servei ofert. En alguns àmbits de l'administració pública ja és un requisit, però això no està gens generalitzat en el sector serveis, en la restauració o les botigues. Perquè el català sigui la llengua de les botigues i els mercats, les empreses haurien de convertir-se en "llocs d'integració lingüística", deia Francesc Xavier Vila. El Govern espera que el teixit econòmic pugi al carro i, per exemple, fomenti la formació dels seus treballadors.

Dos dels àmbits en què el català és més feble són la sanitat i la justícia. Dos exemples: només un 26,4% dels catalans es dirigeixen exclusivament en català al seu metge (xifra que ha baixat 12 punts en quinze anys) i només un 7% de sentències es redacten en català. Una manera de compensar aquesta desigualtat és actuar en els processos de formació i en la selecció i l'assignació dels llocs de treball per assegurar la competència del personal contractat. Una via seria a través dels col·legis professionals, que ja ofereixen classes específiques als dos col·lectius però no en un nombre gaire elevat d'hores (20 hores i voluntàries).