Ni 'chichons', ni 'tirons': 20 paraules sobre salut que sempre et surten en castellà però pots dir en català

BarcelonaEl català està malalt (això diuen les enquestes) però justament és a les consultes mèdiques on està patint més. Per revertir la situació, aquest dimecres es presentarà en societat l'Associació Metges-Salut pel Català, que té l'objectiu de promoure l'ús del català a l'àmbit de la salut i la recerca biomèdica. La setmana passada 3.711 professionals sanitaris van començar els cursos en línia i gratuïts que ofereix el Govern per millorar el coneixement de llengua. El català té els dies comptats o encara pot reviscolar? Qui guanyarà la batalla, el sarpullit o la granissada? L'enfermetat o la malaltia?

El doctor Antoni Beltran fa més de quatre dècades que exerceix de metge de capçalera i ha anat recollint en llibretes les paraules que joves i grans li deien a la consulta. "Com a metge de família t'adones que l'àvia parla de borradures i nyanyos, mentre que el net parla de sarpullits i chichons, i la paradoxa és que els grans no van anar a escola i els joves han estudiat en català", observa el doctor. Per això es va decidir a recopilar en un llibre tot el vocabulari que fa referència a la salut, els remeis, les parts del cos, els mals i fins i tot les frases fetes, perquè no s'extingeixin l'espunyir i el masegar.

Ensenya'm la llengua, editat el 2018 a l'editorial extingida Gregal, s'ha reeditat amb un 40% més de contingut al segell Gavarres. Beltran està recorrent tot el país fent-ne presentacions, perquè la voluntat és arribar als pacients, però també als metges. De fet, explica que és clau que el sistema informàtic de Salut incorpori paraules com nafra (llaga), morena (hemorroide), cremor (acidesa) o galindó (juanete, hallux valgus) perquè es mantinguin vives. "Els metges adquireixen un vocabulari tècnic, que és necessari, però de vegades és críptic, i la gent quan ve a la consulta no té dispnea o pirosi, sinó que li costa respirar o té cremor", explica.

No es tracta de recuperar una llengua fòssil, sinó un lèxic popular i col·loquial que fins fa pocs anys era viu i natural a cal metge. "De la mateixa manera que ja no diem sello o busón, també podem recuperar les trencadures i feridures. Les paraules ens arriben plenes de vivències i emocions, i per això tenen molta importància. El voltadits, les panses o els ulls de vellut, són paraules molt expressives", assenyala Beltran.

"Les paraules també curen –continua–. Si dius amorosir, si dius que serà oli en un llum, si dius que se'n sortirà, són paraules de consol que reconforten". Per contribuir a vigoritzar el català en el món de la medicina, hem seleccionat una vintena de paraules dels milers que recull el llibre per recordar que es pot parlar català en la salut i en la malaltia.

Un chichón és un nyanyo

Els cops, trompades i patacades fan sortir nyanyos (si són al cap i es vol mantenir la sonoritat infantil), banyes (al front) i bonys (no bultos, a qualsevol part del cos). Si la cosa és més greu i t’arribes a fer un tall, llavors ja es tracta d’un trau o un trenc, però la majoria de vegades sol ser un tito calent.

Un desgarro és carn esqueixada

Tot i que ens sembli una recepta per l’últim bao de moda (perdó: en català en diríem panet al vapor farcit), la carn esqueixada és en realitat carn esquinçada a causa d’una estrebada. També se’n pot dir directament esquinç quan es trenquen els lligaments o les fibres musculars. El dolor al pit, quan no és una patologia cardíaca, és probable que sigui un carn esqueixat. És cert que l’acció de desfer la carn a trossos seguint el sentit de les fibres ha passat al món de la cuina: heus aquí el bacallà esqueixat o el porc esqueixat (el famós pulled pork).

Les ampolles són butllofes

En cas que tinguis una assolellada sense protecció, és probable que quedis ben embutllofat. Se’n veuen molts, de guiris ben escaldufats, aquests dies de primavera. També es veuen guiris amb ampolles, però en aquest cas es tractaria dels incívics botellons que, si som estrictes, també són dolents per a la salut.

Un injert és un empelt

Ara que els viatges a Turquia són tan habituals entre els amants de les mates capil·lars frondoses, és important saber que l’injert (sigui de plantes, cabells o pell) és un empelt. Si tenim un accident o algun problema dermatològic que requereixi posar-hi un parche, es tractaria d’un pegat.

Un derrame és un vessament

El problema de trobar substituts pel derrame és que hi ha diverses paraules en català. Està clar que l'embassament d’un líquid orgànic en alguna cavitat del cos és un vessament, per exemple, un vessament cerebral. En els derrames oculars o articulars, la tradició popular ha optat per fórmules més senzilles, com el "cop de sang a l’ull" o bé "tenir aigua al genoll". Una altra opció és que sigui una feridura (o apoplexia, sense accent) en cas que es tracti d’un trastorn vascular cerebral a causa d’una hemorràgia, embòlia o trombosi.

Un trancazo pot ser una calipàndria o galipàndria

La sensació de destrucció vital que tenim per un bon refredat és una galipàndria (també calipàndria) o un constipat fort. Sempre es pot fer més exagerat si és "com una casa de pagès" o "de cal Déu". Confiem sempre en les expressions desmesurades. El catarro s’hi assembla, però és una malaltia infecciosa molt contagiosa que provoca tos molt violenta i també és la inflamació de les mucoses de les vies respiratòries.

Estar pocho és estar pioc

Quan fa dies que fas carica, que estàs decaigut, desanimat, potser és que estàs pioc. La paraula es veu que té a veure amb el piu-piu dels ocells i significa que estàs malaltís, com un pollet. Potser has llepat i estàs incubant alguna cosa.

Retortijón és recaragolament

El rebombori estomacal és origen d’una mà de malestars importants. Molt abans de conèixer l’existència del SIBO (el sobrecreixement bacterià que ara està en voga), la gent ja es notava botida o enfitada. De vegades és qüestió d’una arraconada o fruit d’un empatx, cosa que pot provocar un terrabastall. Amb l’estómac regirat (no revuelto) es poden arribar a tenir basques, fàstics, mareig, nàusees, arcades, si la cosa va per dalt. Si la passa de panxa té efectes per baix, pot ser que calgui posar-se escatològic perquè vindran recaragolaments, torçons i rampellades de dolor a la part abdominal. No n'hauríem de dir retortijón, el problema és que el recaragolament és molt recaragolat; potser és més fàcil dir-ne còlics.

Aliviar és alleugerir

L’alivio que dona la medicina és un alleujament o alleugeriment per al pacient. Com que està tan estesa, aquesta paraula, té múltiples significats. Segons com, també pot ser un consol o pot reconfortar, en un sentit més d’ajuda personal. Si es refereix a un remei que s’aplica o a un medicament, sovint diem que calma el dolor, el mitiga, el suavitza, el disminueix, l’amaina. Com la pluja amb la sequera.

Un tirón és una estrebada

Tant si parlem d’un moviment sobtat i violent, inesperat, en una part del cos, com si parlem d’un lladrocini, no és un tirón sinó que es tracta d’una estrebada. El doctor Beltran recorda que també val la pena rescatar les regirades o revinclades (de turmell, per exemple) perquè, malgrat el que digui l'himne nacional, sí que ens podem tòrcer.

Les parts del cos (en versió per a adults)

• Almorranes són morenes (hemorroides, en llenguatge tècnic).
• Cadera és maluc o anca.
• Callo és un ull de poll, una durícia o un call (sí, un call).
• Chicha són sacsons o els lloms o greix o carn. Alerta que hi ha la porta oberta als mitxelins i mixelins!
• Empeine és empenya.
• Ingle és engonal.
• Munyeca és canell.
• Orzuelo és un mussol.
• Pantorrilla és el ventre o el tou de la cama.
• Tabique nasal és l’envà o la paret del nas (no el tabic).
• Yema del dit és el tou, el moll, el palpís o la polpa del dit.