Un poble de l'Amazones que parla català? La curiosa història d''o catalão'

BarcelonaLa descoberta a la selva d’una tribu que no hagi tingut contacte amb altres humans és el somni de qualsevol antropòleg. Una fita igual de sorprenent i imprevisible van complir la parella de viatgers i assagistes Anna Rosselló i Josep Travesset, que, fugint de la misèria i la repressió franquista, van viure entre el 1956 i el 1965 explorant les nacions ameríndies que havien estat explotades pels colonitzadors. En un dels seus viatges per l’Amazònia, el matrimoni i la seva filla de pocs anys van topar amb dos joves que, encuriosits per la seva presència, els van preguntar: "Venen a visitar o catalão?" "O catalão parla com vostès", van dir.

Catalans i brasilers viatjaven en una petita embarcació pel riu Negro amunt, un cabalós afluent del riu Amazones. Anaven de Manaus a Moura. Es trobaven entre gent molt pobre que havia baixat a la capital per vendre el que havien extret de la naturalesa durant l’any. La curiositat els va fer canviar la ruta prevista i van seguir aquells dos nois que tornaven al seu poblat i que, com el patró de la barca, parlaven tan bé d’o catalão. Qui era aquell personatge misteriós que tothom adorava i que els havia ensenyat a cantar Baixant de la font del gat?

Van desembarcar més al nord de Barcelos, i van caminar uns quilòmetres amunt, entre vegetació exuberant, seguint el cartell que indicava el Caminho para o lar do catalão. Van arribar assedegats i enlluernats per la vegetació, pel que semblaven camps conreats i fins i tot un canal. La primera dona que se’ls va acostar amb un refresc de canya de sucre i coco els va dir: "Beguin tranquils, el senyor Arnau no trigarà gaire". En català. "Aquí tots parlem i entenem l’idioma del senyor Arnau. Després del brasiler aprenem català. És el nostre segon idioma", els va dir. Així ho van recordar i escriure el matrimoni en el llibre O catalão (un català a l’Amazònia), editat el 1984 a El Llamp, un volum que aquests dies ha reaparegut a les xarxes socials gràcies a una entrevista a TV3 i que està descatalogat.

Un exiliat republicà

O catalão era nascut a Figueres. Al llibre expliquen que tot i ser de família humil, havia estudiat "medicina naturista" a Barcelona i a Bèlgica gràcies a l’ajuda altruista d’uns amics. Va lluitar a la Guerra Civil contra els franquistes i es va acabar exiliant a Rio de Janeiro. La decepció de veure que, després de la Segona Guerra Mundial, els aliats no feien caure Franco, va fer que deixés la seva feina i volgués desaparèixer, lluny de la civilització. Desfet i abatut, l’atzar el va portar a Manaus, on va conèixer el pare de qui seria la seva dona, la Sabina, d'origen tupí-guaraní, amb qui tindria la Roser i el Jordi.

Va començar una nova vida molt senzilla, treballant la terra i fent de metge naturista per a tothom qui s’hi acostés, per ajudar a prevenir l’alta mortalitat, sobretot infantil. Amb el temps, es va entossudir a aixecar un poblat en una planúria alçada, apartada del riu. Amb els qui el van seguir, van construir el canal i els camps de conreu i van organitzar una comunitat multiètnica, vegetariana, cooperativista, ben organitzada, alfabetitzada i tan fèrtil que amb els excedents que venien podien enviar els fills que volien a la universitat. El matrimoni català ho explica de forma romantitzada i extasiada, i asseguren que allà es professava veneració per l’Arnau.

El poblat tenia fins i tot biblioteca, d'on penjaven la bandera brasilera i la catalana, una senyera que o catalão havia portat pels fronts de la guerra i tot l’exili. Llibres de Joan Coromines, Rovira i Virgili, Ferran Soldevila, diccionaris... Tot de volums que s’havia fet portar des d’una llibreria d’un exiliat català a São Paulo. El cunyat de l’Arnau, el Badú, els va explicar que, després que o catalão els ensenyés a llegir i escriure en brasiler, ell també va aprendre català, gairebé com un joc. Però amb el temps, tement que l'Arnau enyorés massa el seu país d'origen, del qual tan sovint parlava, i volgués marxar, el poblat sencer va decidir que portaria una mica de la seva terra a l’Amazones. Van començar saludant-lo amb un "bon dia", i així fins que finalment el català es va convertir en una mena d'idioma cooficial al costat del brasiler.

Denunciar la colonització

La família catalana va passar uns dies en aquell oasi amazònic, on els van acollir de primera i fins i tot els van oferir casa. Però Anna Rosselló i Josep Travesset, que eren dos activistes polítics compromesos de ben joves, volien continuar el seu projecte: fer conèixer al món i en primera persona els problemes dels aborígens americans. Van fer-se construir una tartana arrossegada per un cavall per arribar als poblats més recòndits del Brasil, Bolívia, el Perú, l'Equador, Colòmbia, Panamà, Costa Rica, Hondures, El Salvador i Nicaragua. El resultat d'aquells viatges i de tota una vida de compromís ideològic estan recollits en una vintena d'assajos, des de L'Amèrica marginada (1978) fins a Memòries d'una dona lluitadora: vençuda sí, doblegada mai! (2004). Anna Rosselló va morir el 2020.

Abans d’acomiadar-se d’o catalão, però, van fer un sopar de germanor i van tenir sorpresa final, perquè els indígenes de l'Amazones van entonar El cant de la senyera, L’arbre sagrat i, per descomptat, L’emigrant. Però què va passar amb aquella comunitat? No n'hi ha gaires indicis. Carme Travesset Rosselló admet a l'ARA que "era molt petita" quan van conèixer o catalão i que els pares "hi van perdre el contacte". L'única pista apunta que, anys després, Anna Rosselló havia explicat que l'Arnau havia mort i la comunitat s'havia disseminat, de manera que aquella comunitat de parlants es devia extingir a la selva.