El català en xifres: 5 àmbits en què la llengua té problemes

BarcelonaPlataforma per la Llengua ha fet públic el seu Informecat anual, on es recullen 50 dades sobre la llengua. L’ONG del català demana més consciència lingüística als parlants "per no canviar de llengua" i "més polítiques públiques efectives" de les institucions, segons el president Òscar Escuder. "Se’ns vol ficar al cap que som una llengua petita i que està hiperprotegida, i no és veritat. El català està entre les 100 llengües amb més parlants i no hi ha una llengua d’aquestes dimensions més desprotegida", afegeix. Entre les xifres, moltes de les quals ja eren conegudes, recollim les novetats més destacades en cinc àmbits.

La justícia és un dels àmbits en què el català té més dèficits. El 2021 només el 6,9% de sentències judicials a Catalunya van ser en català. Malgrat que el 44% d’advocats parlen amb altres col·legues en català i un 31,7% més fan usos bilingües, el 45,8% no el fan servir mai als tribunals. Un 57,3% no presenta mai un escrit en català. Per què? Segons una enquesta de la Plataforma per la Llengua, la meitat dels advocats no el fan servir en vistes orals perquè prioritzen la llengua de jutges i fiscals. Un de cada cinc diu que no l’usa perquè va estudiar en castellà (de fet, tres de cada quatre advocats catalans s’han format en castellà). Malgrat això, el 60% d’advocats creuen que els jutges que treballen a Catalunya haurien de conèixer el català.

Fins a 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla castellà. Segons una nova enquesta de la Plataforma per la Llengua, la meitat de catalanoparlants creuen que això no suposa cap amenaça per al català i, del total de la població, el 70% també pensa que no ho és. "És un error important i a títol individual cadascú ho hauria de canviar", diu Escuder. Només els simpatitzants de Junts i CUP consideren que la submissió lingüística és un problema (el 63% dels seus electors), els de la resta de partits no ho creuen: un 62% dels simpatitzants d'ERC no creuen que sigui un problema, ni el PSC, comuns, el PP, Vox i Cs (per més del 80% dels seus votants). El que majoritàriament es té clar (80%) és la unitat de la llengua catalana en tots els territoris, malgrat que al País Valencià la neguen un 26% de catalanoparlants i un 38% de castellanoparlants. Tanmateix, el 40% de pàgines web de l’administració de l’Estat diferencien català i valencià.

Les enquestes d’usos al Principat del 2018 assenyalen que la transmissió generacional del català creix (el 36% dels habitants parlen en català amb els pares i, en canvi, un 53% ho fan amb els fills). El que ha estudiat la Plataforma ara és com es trenca aquesta transmissió per territoris. A Catalunya, més del 80% dels ciutadans amb algun avi catalanoparlant són parlants de català habituals. Mentre que al País Valencià només mantenen el català com a llengua d’ús habitual el 62% dels ciutadans que tenen avis catalanoparlants. Les Illes Balears estan entremig (78%). Fins i tot en valencians que tenen tres o quatre avis catalanoparlants, només el 76% considera el català la seva llengua habitual. Per què abandonen el català? La Plataforma ho atribueix a l’estatus de menys prestigi que té la llengua al territori i a la penetració del nacionalisme espanyol a les institucions.

Si un 36% de ciutadans tenen el català com a llengua habitual, encara hi ha menys persones que hi tenen configurat el telèfon, un 32%. Només 3 de les 10 aplicacions més descarregades globalment ofereixen una versió completa en català: Facebook, WhatsApp i Telegram. Només el 6,2 % de jugadors de videojocs catalans consumeixen videojocs en català.

El 2022 el gaèlic ha esdevingut llengua oficial de la Unió Europea perquè és llengua oficial a Irlanda. És una llengua amb 170.000 parlants nadius. El català té 4,1 parlants nadius i 10 milions de persones que coneixen la llengua, però no té reconeguda l’oficialitat perquè l’estat espanyol no hi és favorable. "Hi ha onze llengües a la Unió Europea que són oficials i tenen menys parlants", diu Escuder. El que s’intenta pactar amb al taula de diàleg és que es pugui fer servir el català al Parlament Europeu i que s’ampliï l’ús al Senat, però tampoc en això hi ha voluntat des de l’Estat.