El català toca fons a Barcelona: només el 36% dels barcelonins el té com a llengua habitual
És la pitjor dada des que es fa la pregunta a l'enquesta de serveis municipals
BarcelonaEl català toca fons a Barcelona. L'enquesta de serveis municipals feta pública aquest dijous per l'Ajuntament de Barcelona mostra que ja només és la llengua habitual d'un 36% dels enquestats. És la xifra més baixa des que es va començar a fer la pregunta l'any 1989. Aleshores el 49% dels barcelonins triaven el català com la seva llengua habitual. Les dades difoses aquest dijous pel consistori apunten, en canvi, que el 56% dels enquestats parla habitualment en castellà i que ja són un 8% els que ho fan en altres llengües que no són ni el català ni el castellà.
Si s'analitza per franja d'edats, l'enquesta mostra com l'ús del català com a llengua habitual és notablement inferior entre la gent de menys de 50 anys. Entre els 25 i els 44 anys, el percentatge de barcelonins que empren el català com a primera llengua es mou entre el 21,7% i el 22,2%. La dada és sensiblement superior en els enquestats d'entre 18 i 24 anys, el 34,7% dels quals tria el català com a llengua habitual. La mateixa dada que els d'entre 45 i 54 anys. En canvi, entre els barcelonins de més de 54 anys l'ús del català creix. El 47,6% dels ciutadans d'entre 54 i 64 anys l'utilitzen habitualment, mentre que entre els de més de 64 anys la dada arriba al 51,5%. Aquesta és l'única franja d'edat en què l'ús del català supera el del castellà.
Pel que fa a districtes, només a Sarrià Sant Gervasi, les Corts i Gràcia hi ha més gent que parla català que castellà habitualment. L'ús del castellà com a llengua habitual en aquests districtes, però, no baixa mai del 43%. En canvi, hi ha districtes de la ciutat com ara Nou Barris i Ciutat Vella on l'ús del català es mou en una forquilla d'entre només el 21,5% i el 25%.
Observant les dades de l'enquesta any a any es pot veure com el català només va estar per davant del castellà com a llengua habitual a Barcelona l'any 1992. Des d'aleshores, però, ha patit un retrocés constant –amb alguna pujada i baixada puntual– que l'ha portat fins a la situació actual. Els resultats de l'enquesta, la més gran que es fa a Barcelona, s'obtenen a través de 6.000 entrevistes presencials que en aquest cas es van fer a la capital catalana entre els mesos de gener i abril.
El resultat pel que fa a la llengua confirma la tendència que ja han anat mostrant altres estudis fets a la ciutat. L'Enquesta a la Joventut de Barcelona 2020, per exemple, ja apuntava que més de la meitat dels barcelonins no parlen mai català en el seu dia a dia o el parlen poc (53%). Només el 30% l’utilitzen molt o força. En aquell cas, la dada també era especialment sagnant entre els joves, ja que en el seu cas l’ús habitual del català a Barcelona ha caigut del 35,6% al 28,4%.
Quart motiu de discriminació a la ciutat
Les dades sobre ús del català a la ciutat se sumen a les fetes públiques fa una setmana en l'informe de l'Observatori de les Discriminacions a Barcelona. Aquell estudi apuntava que una de cada vuit situacions discriminatòries a Barcelona estan motivades perquè la víctima parla en català i que van augmentar un 38,9% el 2023. Parlar català (125 denúncies de 865) és el quart motiu de discriminació a la capital catalana per darrere del racisme i la xenofòbia (230), qüestions de salut com el VIH i els trastorns de salut mental (217) i l'LGBTI-fòbia (205).
L'acord assolit el mes de febrer entre el PSC i ERC pels pressupostos de Barcelona incloïa la creació d'una Oficina de la Llengua Catalana, un espai d’atenció a la ciutadania per fer del català llengua d’ús social generalitzat a la ciutat. L'acord preveia dotar aquest nou organisme amb 4 milions d’euros.