Brussel·lesEl dimarts 19 de setembre és la data clau. Serà quan els ministres d'afers europeus dels Vint-i-set es reuniran i decidiran en el Consell d'Assumptes Generals si, a proposta d'Espanya, inclouen el català, el gallec i l'euskera en la llista de les 24 llengües oficials de la Unió Europea. La pressió de la Moncloa per aconseguir-ho és enorme perquè Junts l'hi ha posat com una de les condicions per donar suport a la potencial investidura de Pedro Sánchez. Ara bé, ¿és possible que els estats membres donin el seu vistiplau a correcuita a una mesura tan important el mateix dimarts?
![](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 56 56"%3E%3C/svg%3E)
Inscriu-te a la newsletter Llengua
En català i sense complexos
Inscriu-t’hi
És complicat. Aquests debats no es tanquen amb una simple trobada de ministres ni en dues setmanes de negociacions entre els ambaixadors permanents dels estats membres a Brussel·les. Se solen allargar en el temps –un element clau en diplomàcia– i no passa sovint que es porti a votació amb tan poc temps de marge. I encara menys amb mesures d'aquesta envergadura. De fet, a la trobada d'ambaixadors permanents de la UE a Brussel·les de divendres deu dels quinze països que van demanar torn de paraula van apuntar que volien "més temps" per estudiar bé les implicacions "legals i pressupostàries", i sobretot "polítiques", de la mesura.
Una de les opcions que van posar sobre la taula alguns dels estats membres és que s'encomani un dictamen als serveis legals del Consell de la Unió Europea. Tanmateix, no se sap quant de temps es tardaria a fer-lo, ni si es podria tenir abans del futurible ple d'investidura de Pedro Sánchez —que té com a termini per ser investit el 26 de novembre—. Es podria votar, per exemple, en el pròxim Consell d'Assumptes Generals del 24 d'octubre. "Hi ha molts països que tenen dubtes i volen més informació", constaten a l'ARA fonts presents a la trobada. Entre aquests estats membres hi ha ni més ni menys que Alemanya, França o, entre d'altres, Bèlgica.
Deu països han demanat "més temps" per estudiar bé les implicacions "legals i pressupostàries", i sobretot "polítiques", de la mesura
Els únics països que han expressat de manera pública els seus dubtes han sigut Finlàndia i Suècia. Per un altre costat, una de les capitals que ha insinuat que donaria suport a l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera és Dublín. El ministre d'Afers Estrangers irlandès, Micheál Martin, ha assenyalat que "Irlanda sempre s'ha mostrat a favor del pluralisme lingüístic", cosa que "tindrà en compte a l'hora de prendre una decisió" al Consell de la UE. Cal recordar, però, que perquè tiri endavant la iniciativa ha de comptar amb el sí unànime dels Vint-i-set.
Les conseqüències polítiques, el perill
La principal preocupació no té res a veure amb la legalitat ni amb els diners, sinó amb les conseqüències polítiques internes que pot comportar per a alguns estats membres. De fet, la Unió Europea només dedica el 0,2% del seu pressupost a la traducció i interpretació: uns 80 cèntims per ciutadà comunitari a l'any. Per tant, el fet que Espanya s'hagi ofert a assumir tots els costos de traducció i interpretació pot contribuir a aconseguir l'oficialitat, però en cap serà el desllorigador definitiu. En aquest sentit, encara que fonts de Junts asseguren a l'ARA que interpreten el gest de manera positiva, recorden que si la Moncloa no aconsegueix l'oficialitat del català a la UE, tal com es va comprometre a fer, la qüestió "tindrà conseqüències".
El que més temen un grup important d'estats membres és que el reconeixement a escala europea d'aquestes tres llengües revifi les reivindicacions d'altres comunitats lingüístiques minoritzades que es troben dins de les seves fronteres. Fins i tot, Finlàndia va dir que, si s'admeten tots els idiomes reconeguts com a cooficials a Espanya, no veu per què no s'hauria d'obrir la porta a acceptar "totes les llengües regionals". Ara bé, la primera condició per demanar el màxim estatus lingüístic a la UE és ser una llengua oficial al país (no s'especifica si a tot el país o bé en una regió), cosa que compleixen el català, el gallec i l'euskera. A la UE, a part d'aquestes tres llengües, només hi ha els casos del frisó i el feroès que siguin oficials a les institucions del seu territori, però estan a anys llum del català en nombre de parlants i vitalitat de la llengua.
Als Vint-i-set també els sorprèn que, després de tants anys de desídia o directament traves per part del govern espanyol en la defensa del català, el gallec i l'euskera a la Unió Europea, ara Madrid els vagi al darrere perquè de cop i volta els facin oficials. Els socis europeus ensumen la sang: saben que el govern de Pedro Sánchez necessita que la iniciativa tiri endavant de manera urgent i alguns veuen l'oportunitat de traure el màxim de rèdit al seu suport a base de contrapartides.
Hi ha països als quals especialment no els convenç que tres llengües d'un sol estat obtinguin el segell oficial de cop. A més, a la majoria de governs els costa d'entendre que es vulgui reconèixer per igual l'euskera (que té uns 600.000 parlants), el gallec (que en té uns dos milions) i el català, que té vora cinc milions de parlants nadius i una comunitat de deu milions de parlants, a més de ser la llengua oficial d'Andorra, amb qui la UE té pendent tancar un acord d'associació abans d'acabar l'any.
Sigui com sigui, sembla que Espanya confia molt en el seu poder de persuasió perquè, com a país que ostenta la presidència del Consell de la UE aquest segon semestre de l'any, ha inclòs la discussió i la votació en l'ordre del dia de la trobada, cosa que no es fa mai si no se sap amb antelació que la iniciativa compta amb els suports necessaris. També és veritat, però, que si Espanya veu que les coses van mal dades encara és a temps de retirar-ho de l'agenda, fins i tot durant la reunió.
En tot cas, que el català, el gallec i l'euskera se sumin a la llista de llengües oficials de la Unió Europea és possible. Ara bé, fonts coneixedores d'aquest tipus de negociacions apunten que tot depèn de la voluntat del govern espanyol. En paraules del ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, és "ferma i clara", però caldrà veure quines contrapartides està disposat a donar a la resta de socis europeus, sobretot per aconseguir-ho abans que es voti la potencial investidura de Pedro Sánchez, tal com exigeix Junts.
Les claus del català la UE
-
Quin estatus té actualment el català a la UE?
El català és una llengua oficial a la Unió Europea perquè és oficial en un país de la Unió, Espanya. Ara bé, no és oficial a les institucions europees. Sí que té un reconeixement d'ús limitat que va acordar —pressionat per Esquerra— el govern espanyol liderat per José Luis Zapatero amb el Consell de la UE el 2005. Actualment, només es pot fer servir en algunes institucions de segona línia, com el Comitè de les Regions, i els ciutadans es poden dirigir i rebre respostes en català a gairebé tots els organismes comunitaris, com la Comissió Europea, el Consell o el Parlament Europeu. Això no vol dir, però, que els eurodiputats puguin parlar en els plens del Parlament Europeu en català o que, per exemple, a les compareixences o a les rodes de premsa del Consell o la Comissió Europea es pugui parlar en català.
-
Què implica que sigui oficial?
El català passaria a poder-se fer servir a totes les institucions europees i un eurodiputat, per exemple, podria parlar en català sense problemes i sense avisar amb antelació en un ple del Parlament Europeu. A més, tots els tractats passarien a ser traduïts al català. La mesura també tindria diferents aplicacions pràctiques que afecten més directament el ciutadà, com l'obligatorietat d'etiquetar aliments i productes en català o el fet que els alumnes estrangers poguessin estudiar prèviament el català dins el programa Erasmus+. Ara bé, també cal dir que a les institucions europees s'utilitza principalment l'anglès i, de vegades, el francès i l'alemany. La resta de llengües, tot i que la UE asseguri que vetlla per la diversitat lingüística, acaben relegades a un segon pla i es fan servir molt poc, fins i tot idiomes amb un gran nombre de parlants com el castellà o l'italià.
-
Com està la situació del català al Parlament Europeu?
Abans que el govern espanyol demanés —a petició de Junts— l'oficialitat del català al Consell de la UE, ho va fer al Parlament Europeu —a petició d'Esquerra—. Segons fonts europarlamentàries, però, Ciutadans bloquejava fins ara la iniciativa a través del grup dels liberals, del qual formen part i que és el que podia decantar la balança a favor del sí o del no.
Tanmateix, el grup taronja cada vegada té menys influència a l'Eurocambra. Tot i que té set eurodiputats, la formació està en vies de desaparició a menys d'un any de les eleccions europees i, a més, al grup europarlamentari liberal també hi ha el PNB, un ferm defensor de l'ús de l'euskera al Parlament Europeu.
D'altra banda, tot i que el PSOE ho va acordar fa més d'un any amb Esquerra a la taula de diàleg, no havien pressionat l'Eurocambra perquè tirés endavant la iniciativa. En canvi, ara que necessiten els suports independentistes per a la potencial investidura de Pedro Sánchez, sí que estan movent fils.
De fet, segons fonts europarlamentàries, ha sigut en gran part gràcies a la seva influència que la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, finalment dilluns ho va portar a debat a la mesa, que ja va decidir encomanar un informe tècnic de les implicacions que comportaria permetre l'ús del català, el gallec i l'euskera al Parlament Europeu.
-
Què pot passar a partir d'ara amb el català a la UE?
En cas que aquest dimarts 19 de setembre el Consell de la UE decideixi per unanimitat atorgar al català l'estatus d'oficialitat a la UE, ràpidament es començaria a treballar perquè fos efectiu l'ús. En el cas català es preveu que seria relativament fàcil trobar traductors i intèrprets preparats i, de fet, ja n'hi ha molts de catalans en plantilla. Cal recordar que, com passa amb la majoria de llengües, les traduccions i interpretacions al català gairebé sempre es farien a partir de l'anglès.
En cas que el català es quedés sense l'oficialitat a la UE aquest dimarts, el govern espanyol encara tindria temps de continuar negociant amb la resta de socis europeus i mirar de convèncer-los fins que s'acabi el termini per a Pedro Sánchez per ser investit, el 26 de novembre.
De fet, hi ha un altre Consell d'Assumptes Generals el 24 d'octubre i un altre el 15 de novembre. Ara bé, si finalment dimarts els estats membres encomanen un informe als serveis jurídics del Consell de la UE sobre quines implicacions tindria l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera, les negociacions podrien quedar en pausa a l'espera d'aquest document. Ningú sap quant de temps es tardaria a tenir aquest informe, però també depèn, esclar, de les presses que manin el govern espanyol i la resta d'estats membres.
![Un client d'un supermercat llegint l'etiquetatge dels productes alimentaris.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 4400 2933"%3E%3C/svg%3E)
![El català, la llengua "minoritària" més gran d'Europa](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 3508 2480"%3E%3C/svg%3E)
![Imatge d'arxiu de la bandera irlandesa i la de la Unió Europea.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
