El català fa rècord al cinema tot i que no arriba al 6% d'espectadors

BarcelonaEl català ha fet rècord al cinema aquest 2022 en percentatge d'espectadors: ha arribat al 5,69% del total (a falta encara de les xifres del mes de desembre i les estrenes nadalenques, com el cas d'Avatar: el sentit de l'aigua). Des del 2012 que no es veia tant cinema original o doblat en català, i llavors tot just es va arribar a un 4,43% del total. Aquell va ser l'any en què es va notar l'impacte de l'acord amb les distribuïdores –que se signava després d'anys de tensions per una llei del cinema que es va aprovar però no desplegar– i va fer que es disparés el doblatge.

De fet, el doblatge en català en l'última dècada sempre havia sumat més espectadors que les produccions en versió original catalana. Però no aquest any. Si el doblatge ha atret 226.691 espectadors, les produccions catalanes n'han reunit 348.391 fins avui. I això s'explica pel fenomen d'Alcarràs. Des que es va estrenar a l'abril i fins al desembre (perquè ha resistit fins avui a la cartellera de cinemes de Lleida i Barcelona), la pel·lícula de Carla Simón ha capitalitzat el 43% dels espectadors de cinema en català en qualsevol versió. Aquesta xifra de públic pels films originals en català sí que és, fins i tot en xifres absolutes, superior a les de tota l'última dècada. De fet, la recaptació també és extraordinària per al cinema català: 2,2 milions d'euros. Només un fenomen com Pa negre, situat en una època de bonança dels cinemes, pot comparar-s'hi: el 2010 es va arribar als 419.739 espectadors per a films originals en català i als 2,6 milions de recaptació. El 2022 ha resultat un any extraordinari després de molts anys en què el cinema produït en català encadenava recaptacions misèrrimes.

Espectadors de cinema a Catalunya

L'efecte de les plataformes

Però és evident que el rècord no és una fita sense apel·latius. Perquè, en xifres absolutes, el cinema viu un moment molt complicat després de la pandèmia, a causa del canvi d'hàbits de consum i l'auge de les plataformes, que han fet perdre gairebé la meitat del negoci a Catalunya. La recaptació total de taquilla d'aquest any ara com ara s'acosta als 70 milions, mentre que abans del 2020 vorejava els 120 milions. Això vol dir que aquest 5,7% equival només a 586.365 espectadors, una xifra que era fàcilment superable abans del 2017. Després va venir la crisi de la producció en català (amb mínims històrics als premis Gaudí) i la pandèmia. Per relativitzar encara més aquest rècord, amb més perspectiva: l'any 2012 s'havia arribat als 847.433 espectadors en català. "Estem en un moment de tornar a començar", resumeix Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística. A l'equació d'incentivar la producció i el doblatge s'hi han afegit més negociacions: les que fan directament amb cadascuna de les plataformes, que són el nou gran mitjà de consum de masses. Aquest any s'han aconseguit sumar 700 títols nous a les webs.

Però és que, en xifres percentuals, menys del 6% del públic tampoc és massa. La dificultat de fer créixer el percentatge de cinema en català és crònica. La llei del cinema que es va aprovar el 2010, amb l'oposició del sector, parlava d'incrementar la quota de pantalla del cinema en català fins al 50%, una xifra que el Tribunal Constitucional va rebaixar al 25% però que, tot i això, queda estratosfèricament per sobre de la realitat, tant per la caiguda de la producció de cinema en català com per un doblatge centrat només en pel·lícules infantils. La conselleria de Cultura preveia que, sobretot gràcies al doblatge, es passaria del 3% real de quota de pantalla del 2010 a l'11% el 2012 i s'aniria creixent fins al 35% el 2017. Però ja s'acaba el 2022 i estem molt lluny d'aquesta fita, tot i que aquest any s'han doblat 69 títols, molts més dels 25 que preveia aquell acord. El cinema ha canviat de paradigma, però el català al cinema continua sent residual.