El català que (no) parlen els joves

BarcelonaLa noia de poble que parla sempre en català, l’adolescent de l’àrea metropolitana que amb prou feines l’utilitza per dirigir-se a algun professor de l’institut o el jove que barreja el català i el castellà sense adonar-se’n. En una pantalla d’ordinador hi caben moltes Catalunyes. Per exemple, la de la Melissa, que des de la seva habitació a l’Hospitalet de Llobregat explica que “sempre” parla en castellà, tant amb els amics com amb els pares, nascuts a l’Equador i que “no entenen gaire el català”. O la de la Clara, de Roda de Berà, que parla en català amb la família i en castellà amb les amigues. I la de la Júlia, que té 14 anys i viu a Guixers, un petit poble entre Berga i Solsona, i que pràcticament només parla en castellà les tres hores de classe a l’institut. Són només alguns exemples dels testimonis d’adolescents que ha reunit l’ARA per debatre sobre els seus usos lingüístics. 

La conversa, que es va fer íntegrament en català i amb representants de diferents zones i realitats del país, deixa algunes pistes clau: la majoria –no tots– associen el català a una llengua acadèmica i formal, molts la parlen a l’aula però no al pati, i gairebé tots troben a faltar referents –ells parlen d’influencers– que es comuniquin en català de manera natural. 

Quina llengua t’identifica?

La majoria barregen el català i el castellà en funció del context

L’Enquesta d’Usos Lingüístics del 2018 –l’estudi es fa cada cinc anys– revelava una dada alarmant: l’ús habitual del català s’ha estancat des del 2008. Després de la forta davallada de 10 punts –del 46% del 2003 al 35,6% el 2008–, fruit de l’onada migratòria de finals dels noranta i principis del 2000, no s’ha aconseguit recuperar el percentatge de gent que usa habitualment el català, que ara és d’un 36,1%. A la conversa amb els joves, n’hi ha pocs que el facin servir en totes les esferes de la seva vida. Un dels pocs casos és la Júlia: “Al meu entorn tothom parla en català, i si no fos pel que ens explica la meva professora de català, pensaria que el català és la llengua més parlada a Catalunya. Tot i que jo no ho vegi, soc conscient que està en risc, en crisi”, afirma.

L’Àgueda, que també viu en un poble, però en aquest cas de l’Alt Empordà, és un cas semblant: “Quan vaig anar a l’institut em va xocar molt que els companys parlessin entre ells en castellà, perquè jo tota la vida havia parlat en català. Primer m’esforçava i els parlava en castellà, però crec que no he de minoritzar la meva llengua i al final m’he acostumat a respondre’ls en català”, diu. 

De fet, l’estudi de la Generalitat detecta una tendència creixent dels usos lingüístics combinats: un 42% fan servir de manera compartida el català i el castellà. És el cas de l’Abril, que parla castellà a casa i català amb algunes amigues, o de la Clàudia, que fa servir el català amb el seu pare i amb els professors i el castellà amb la mare. I amb els amics? Amb els amics “depèn”, diu. Els nois i noies asseguren que canvien en funció del context. Per exemple, si s’han conegut a l’escola o als campaments és probable que parlin en català, però si saben que les seves famílies són castellanoparlants es passen al castellà sense adonar-se’n.

L’altre extrem són els adolescents que pràcticament només parlen en català dins de l’aula, amb els professors. Per exemple, el cas de l’Aitor, de Polinyà, i de la Noa, de Cornellà, que parlen en castellà amb la família i amb tots els seus amics. “Però a vegades els professors em contesten en castellà”, matisa la Noa, que assegura, en canvi, que llegeix en català.

El percentatge de persones que tenien el català com a llengua habitual el 1998 arribava al 45,3%. El retrocés ha sigut evident, i sobretot és més acusat entre els joves: només el 19,6% dels barcelonins d’entre 15 i 29 anys tenen el català com a llengua d’ús primer, cosa que significa una caiguda de més de 10 punts en només 5 anys. 

Com parles a les xarxes?

Instagram o Twitter són un reflex de la seva vida privada

Evidentment, aquestes diferències lingüístiques es reflecteixen a les xarxes socials. La Selma, del Vendrell, “mai” ha posat cap frase en català a les seves xarxes socials. En canvi, la Júlia mai hi ha escrit res en castellà. “Les xarxes socials em defineixen i no poso res en castellà perquè tampoc m’hi sento identificada”, argumenta. També hi ha una tercera via, com el Lluís. Parla en català a la seva vida privada, però té en compte a qui es dirigeix quan ha d’adreçar algun missatge en públic: “A YouTube, com que és més internacional, utilitzo el castellà, i en canvi a les xarxes socials dels amics, com Instagram, utilitzo el català”. 

Com valores la situació?

Hi ha a qui “no li sabria greu” la desaparició del català

Precisament el cas del Lluís serveix d’esquer perquè l’Aitor, que té 13 anys, expliqui com veu la situació: “És un tema de globalització. El millor és que tot el món t’entengui i parlar un idioma que poca gent sap parlar no hi ajuda”, assegura. Però si tothom tingués aquest punt de vista, el català podria acabar desapareixent. “A mi no em sembla bé que el català desaparegui, perquè com més varietat hi hagi millor i perquè, com diuen, el saber no ocupa lugar, però no em sabria greu que passés”, diu contundent. 

L’Àgueda replica de seguida alertant que si el català es deixa de parlar no només s’esborraria un idioma, sinó “una història i una cultura”. I ho té clar: “El català està en perill d’extinció”. “Ho veig en els adolescents, en la manera que tenim d’expressar-nos en la nostra vida quotidiana. Sempre hi ha alguna expressió que no ens surt en català. Si tota la vida hem parlat en català i arriba un dia que no ens surt una paraula, alguna cosa està passant”, afirma. 

I què està passant? La Clara, també de Berà, apunta que una de les raons és que hi ha gent a qui li fa “vergonya” parlar català en públic. Hi està d’acord la Clàudia: “És veritat... Crec que sí que està en crisi perquè molta gent parla en castellà perquè és la seva zona de confort”.

La majoria de nois detecten que “a les grans ciutats” és on més difícil és sentir català. “A l’Hospitalet ningú o gairebé ningú parla català a casa”, assegura la Melissa. Ella, que majoritàriament parla en castellà, creu que saber idiomes “és important” perquè ajuda a aprendre’n d’altres. “El català facilita que aprenguem més llengües”, diu. 

Quins referents teniu?

Els adolescents troben a faltar oferta juvenil en català

Si en una cosa estan d’acord els joves durant el debat és que els falten referents televisius en català. Són adolescents que van créixer amb els dibuixos del Club Super3 i que, quan van passar a l’adolescència, es van quedar a la intempèrie: sense oferta juvenil en català, van buscar entreteniment a les sèries dels canals Boing, Clan o Disney Channel. Ho explica la Clàudia: “Quan era petita sempre mirava el Super3, però quan em vaig anar fent gran vaig passar directament a les cadenes en castellà, perquè el Super3 el veia infantil. I aleshores vaig veure que no hi havia res en català per als nois de la meva edat”. El Lluís rebla el clau: “Faltaria una opció de canal juvenil en català. Quan jo era petit hi havia el 3XL, on feien sèries adolescents que els meus pares no em deixaven veure. Ara ja no hi és, i crec que falta una cosa semblant”. El Govern va tancar el canal juvenil el 2012 amb l’objectiu d’estalviar-se 12,4 milions d’euros, una decisió que aquests joves consideren un error. “Si ha triomfat tant el Super3 per a nens de 3 a 7 anys, per què no pot triomfar un canal d’adolescents?”, pregunta l’Àgueda. Ella creu que el problema és que “ningú s’atreveix a fer el pas”, però deixa clar que “si no te la jugues per intentar salvar la llengua, no s’aconseguirà mai”. 

A l’hora de consumir continguts audiovisuals, recorren a plataformes com Netflix o HBO, on el català és directament marginal. Segons el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la presència del català a Netflix no supera el 0,5%. “A mi m’agradaria que hi posessin pel·lis en català. És un peix que es mossega la cua: no ho fan perquè no té públic, però és que no té públic perquè no ho fan!”, diu la Selma. L’Aitor, en canvi, posa aigua al vi: “Que es tradueixin més sèries està bé, però crec que no és possible, perquè les companyies no estan disposades a córrer aquest risc econòmic”, alerta. Segons el Lluís, la solució passa per “subvencionar els canals i els negocis en català” i així poder “institucionalitzar” algun canal televisiu jove en català. 

Més enllà de l’imaginari audiovisual, els joves també troben a faltar referents de la seva edat que els parlin en català. “Una manera de promocionar el català és a través dels influencers. Crec que si són catalans, podrien parlar en català”, diu la Clara, i cita els casos de la tik-toker Abril Cols o la youtuber Paula Gonu, que, malgrat que són catalanes, s’expressen sempre en castellà a les xarxes socials. “L’Abril Cols va penjar un vídeo parlant en català amb el seu germà i va rebre molt de hate”, lamenta. Cap dels participants en el debat cita Adolescents iCat o XL, ni tampoc Canal Malaia, una plataforma digital amb contingut en català, especialment per al públic adolescent i jove, que té prop de 6.000 subscriptors a YouTube i 12.000 a Instagram. Una de les seves impulsores, Juliana Canet, acumula més de 36.000 seguidors a les xarxes, amb vídeos relacionant el nou disc del raper Bad Bunny i l’escriptor català Josep Carner o els èxits de la cantant Taylor Swift amb els grans clàssics de la literatura catalana.

Què proposeu per al futur?

Demanen potenciar el català a les escoles... també d’Espanya

El debat acaba amb propostes de cara al futur, i la majoria passen per reforçar l’idioma al sistema educatiu. Una de les demandes és molt bàsica: “Que tots els professors parlin en català a l’institut”, diu la Clàudia. A Catalunya, la llengua vehicular a l’escola és el català, però la majoria d’alumnes admeten que hi ha professors, sobretot a l’ESO, que fan classes en castellà.

L’Àgueda demana als polítics que “apugin el nivell de llengua, perquè a 4t d’ESO és molt bàsic”, mentre que l’Aitor apunta alt: “Jo donaria la possibilitat als alumnes de la resta d’Espanya de parlar el català al col·le. Probablement la majoria no voldran, però s'hi podrien animar i potser seria una manera d'eliminar l’odi i la rivalitat entre comunitats”. La resta assenteix, i asseguren que a ells també els agradaria aprendre euskera o gallec a l’escola. La Selma pren la paraula i demana que quedi clara una cosa: “Parlar en català a casa no vol dir ser indepe, igual que ser de Madrid o parlar en castellà no és ser un fatxa”.

El que no sembla tan clar és com s’imaginen la situació del català a llarg termini. Mentre que per a l’Aitor és malauradament “inevitable” la seva desaparició, l’Àgueda reclama “lluitar” perquè això mai passi.