El català irreverent de La Incorrecta a la caça del tercer podi per Sant Jordi

BarcelonaCom diries capullo? S’ha de dir el costum o la costum? Sabries pronominalitzar bé els complements directes? Com escriuries l’onomatopeia del so que fan els porcs? Què és un hater? Centenars de dubtes lingüístics s’amaguen entre les pàgines del nou llibre de La Incorrecta, El llenguerut (Montena). Després de triomfar els dos últims Sant Jordis, en què van quedar top-1 del rànquing de llibres infantils i juvenils, tornen amb una novetat per al Dia del Llibre pensada per millorar el nivell mitjà de català dels parlants.

Dels seus anteriors llibres n’han venut 25.000 exemplars. Això és que hi ha molta incorrecció lingüística, o com a mínim molta inseguretat. "Hi ha molta incorrecció, però també hi ha molt interès per la llengua. La Incorrecta volem defugir aquesta visió pessimista i enfocar-ho en positiu. La realitat lingüística del nostre país és complicada, no seré jo la negacionista, ens repeteixen molt que estem en emergència lingüística. Però penso que és important que, a més de canvis polítics, campanyes lingüístiques i d’invertir-hi diners, hi hagi una qüestió d’actitud, perquè els catalans som una mica autodestructius i autocrítics", diu la filòloga Valentina Planas, la meitat de La Incorrecta amb la seva germana, la dissenyadora Júlia Planas.

Aquesta marca de la casa és la que han imprès a El llenguerut, on hi ha un centenar de proves de llengua (lèxic, gramàtica, sinònims, sigles, curiositats, accentuació, etcètera, convertits en testos, sopes de lletres, sudokus o qüestionaris) i també hi ha apunts de sociolingüística, amb consells per mantenir-se en català o convertir-se en un referent lingüístic. "Volem fer divulgació lingüística però corregint de manera amable, que la gent no se senti atacada, sinó interpel·lada, amb un to incorrecte però amb humor. A cop de tuit no arreglarem res", opina la lingüista i professora, que fuig de la figura repel·lent del saberut. L’objectiu no és acovardir els nous parlants sinó animar a millorar. Per això el llibre té cinc nivells de complicació. També perquè, amb el tercer llibre, ara ja són conscients que part del seu públic són els adolescents (i els seus pares i professors).

La mort dels filòlegs

La Incorrecta va néixer el 2016 gairebé per casualitat. Per cridar l’atenció de potencials clients per fer feines de correcció, les germanes banyolines van llançar a Instagram un logo amb la frase "Cada vegada que dius «tinc que» moren 15 filòlegs" i en poc temps es va fer viral. Van començar a fer-ne marxandatge i el projecte va créixer: ara tenen 68.500 seguidors a Instagram i 25.000 a Facebook. "Si volem que la llengua sigui útil, passa també per normalitzar-la en tots aquests nous formats i canals, i haurem de ser a TikTok, a Twitch i pertot arreu on es pugui", diu Valentina Planas.

La marca es va consolidar amb l’èxit del primer llibre. Si amb el Parla bé, collons! (2021) van fer un manual de gramàtica i en el següent, Catalanament, van centrar-se en el lèxic amb una mirada més romàntica, en aquest tercer han optat per fer directament un quadern didàctic per fer exercicis i activitats de llengua amb el seu segell: humor i disseny gràfic. Després de dos anys al rànquing de més venuts de Sant Jordi en què no han pogut signar llibres, perquè han coincidit amb una pandèmia i un casament, aquest abril esperen poder trobar-se amb els lectors. Asseguren que sovint reben missatges de persones que aprenen català amb els seus llibres. "Hi ha un sentiment de respecte i d'estima cap a la llengua i crec que n'hem de ser conscients i potenciar-lo", diu la lingüista. Un dels seus lemes de més èxit és "Jo també penso, parlo i estimo en català".

Els seus últims productes estrella han estat uns pins amb apel·latius amorosos com carquinyoli, puça i caramel·let de la meva tos. Però sempre reapareix la primera idea. Així que, en més de sis anys, quants filòlegs calculen que han mort? "Moltíssims! –admet Planas–. Però també n’hem ressuscitat molts eh?" Per això el llibre va dedicat a tots els que salven filòlegs: "A tots els que ja no diuen «tinc que»".