El català ja és la llengua habitual de menys d'un terç de la població

BarcelonaNomés un terç dels catalans tenen el català com a llengua habitual. Aquesta és una de les novetats que es desprenen de l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població (EULP) que el Govern fa pública cada cinc anys. Si el 2018 un 36,1% de la població tenia el català com a llengua habitual, ara és el 32,6%, quatre punts per sota, i catorze punts per sota de fa vint anys. També cau dos punts el castellà (al 46,5%), però creix el bilingüisme (del 7,4% passa al 9,4%) i també l'ús d'altres llengües (del 3% al 5,6%). Tanmateix, hi ha més parlants de català (117.000 més, que el fan servir amb altres llengües) i més persones que el coneixen (267.600 més). L'explicació de la caiguda percentual és l'elevat volum migratori, que dilueix l'efecte dels que se sumen a la llengua: el creixement de parlants és inferior al creixement poblacional.

El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, i el director de l’Institut d’Estadística de Catalunya, Xavier Cuadras, presenten l'EULP amb més de mig any de retard, perquè el gruix de les dades van ser recollides del setembre del 2023 a l'abril del 2024. Es va enquestar 9.000 persones, i fa referència als més grans de 15 anys.

L'estat del català, en 8 gràfics

Aquestes són les claus per entendre la situació de la llengua:

L'impacte de la demografia

Segons les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), dels 8 milions d'habitants a què ha arribat Catalunya, més de 2 milions són nascuts a l'estranger. El creixement de població nascuda a l'estranger se centra en la franja entre 25 i 45 anys i arriba fins al 40% de la població, de manera que la integració lingüística es fa més complexa i lenta en adults treballadors. El català cau en totes les franges d'edat, però especialment entre els 30 i 44 anys, en què només el parla una de cada quatre persones. La franja que cau més és la dels joves (15-29 anys), que perd sis punts, fins al 29%.

En els últims vint anys la població nascuda a l'estranger ha augmentat un 184,4% (1.150.000 habitants, gairebé s'ha triplicat). Això se suma a una baixa natalitat: com passa a la Unió Europea, la taxa de creixement natural és negativa des del 2018, amb una taxa d'1,11 fills per dona. Tot plegat fa que la població nascuda a Catalunya hagi perdut pes, tot i que hagi crescut un 12,4%. El 2023 la població nascuda a Catalunya representava el 63%; els nascuts a l'estranger, el 22,5%, i els nascuts a la resta de l'Estat, el 14,6%. D'altra banda, des del 2002 l'arribada de població estrangera no s'ha aturat i la rotació ha estat constant, de manera que hi ha una gran mobilitat de població.

Usos cada cop més multilingües

Si mirem xifres absolutes, el 32,6% dels parlants habituals representen 2,2 milions de persones (94.000 menys que fa cinc anys i 374.000 menys que fa vint anys). Són 2,9 milions si hi sumem els que també fan servir altres llengües. En castellà hi ha 3,15 milions de persones que parlen prioritàriament aquesta llengua (46,5%), dels quals 2,2 milions diuen que també fan servir el català com a segona llengua.

Només hi ha unes 336.000 persones que sempre parlin català i, en canvi, hi ha 1,6 milions de persones que no fan servir mai el català. “No es pot passar de no-parlant a parlant-absolut si no transitem pels parlants secundaris”, assenyala Vila per destacar que és positiu que hi hagi usos bilingües, perquè és el camí per transformar parlants cap al català. Una dada clau és que han pujat fins al 14,6% les persones que s'identifiquen amb el català i el castellà, vuit punts més que fa cinc anys.

El català, menys parlat a casa

Les dinàmiques demogràfiques afecten la resta de marcadors lingüístics. Gairebé la meitat de la població té un progenitor nascut fora de Catalunya, i dues de cada tres persones han nascut fora o tenen progenitors de fora. Els que tenen el català com a llengua inicial, la llengua de casa, han passat del 31% al 29% (una caiguda sostinguda de 7 punts en vint anys), mentre que el castellà també baixa, del 52% al 49%. El que puja són les persones que tenen català i castellà (5,6%) i els que tenen altres llengües maternes (11,7%).

El que es manté sense trencar-se –i és un element clau de continuïtat lingüística– és la transmissió de pares a fills. La diferència entre la població que parla català amb la mare i la que parla català amb el fill és favorable al català, i creix en 7 punts. "Això no és un procés de substitució lingüística, que seria que els pares transmetessin una altra llengua als fills. No tenim trencament de la transmissió del català, tenim atracció per la llengua", afirma Vila.

Més coneixement de català

El coneixement de català entre la població nascuda a Catalunya es manté molt alt. El 93,4% de la població entén el català, el 80,4% el sap parlar i el 84% el sap llegir, però només el 65,5% el sap escriure. Tanmateix, la mitjana de coneixement del català continua estant per sota de la mitjana del castellà, cosa que fa que en les converses bilingües sigui molt fàcil passar-se al castellà. Per a Francesc Xavier Vila, "és clau observar les xifres absolutes, en un moment de canvi", perquè s'incrementen en termes absoluts els aprenents de català, en 267.600 persones.

La integració lingüística entre adults

Només el 50,5% de les persones nascudes a l'estranger poden parlar català, només el 61,2% el poden llegir i prop del 80% diuen que poden entendre'l. El context fa que, en termes d'ús, entre els nascuts a l'estranger només el 4,1% parlin habitualment català. Entre els nascuts a l'estat espanyol, el 63% poden parlar català i el 91% el poden entendre, però només el 10% el fan servir prioritàriament. Entre els nascuts a Catalunya, la pràctica totalitat poden parlar-lo, llegir-lo i escriure'l, però només el 50% s'hi identifiquen exclusivament i el parlen habitualment.

De fet, la identificació amb el català ha anat baixant (14 punts en vint anys fins al 30%), però també amb el castellà (40%). En canvi, creix la identificació amb altres llengües i combinacions (28%). Una dada clau és que més de dos milions de persones tenen predisposició a millorar la llengua.

El català a la societat

"Els àmbits en què hi ha més català són els de les relacions personals", assenyala Vila. On hi ha més català és en la relació amb els companys d'estudis i d'esport, i menys amb els veïns, però en tot cas sempre és menys del 40% que es parli "català" o "més català".

En els àmbits de consum o serveis, el català sempre està per sota del 50% (a vegades barrejat amb el castellà). Com a llengua prioritària encara baixa més del 40%. Al petit comerç només un 36,6% parlen "català" i "més català", i al metge només es troben "més català" un 21,6% de les persones. On flaqueja més és a l'administració de l'Estat i als òrgans judicials.

Salvar el català (dels seus salvadors)