Per ser català, cal saber català? La majoria creu que sí

BarcelonaFins a quin punt és important la llengua i la cultura per pertànyer a la comunitat catalana? Cal parlar català per integrar-se a Catalunya? Encara és vàlida la màxima pujoliana que "és català qui viu i treballa a Catalunya... i vol ser-ho"? Són preguntes que sovint salten al debat públic fruit del canvi de composició del país en les últimes dècades: dels vuit milions de catalans, una cinquena part (1,65 milions) han nascut a l’estranger i més d'un milió ha nascut a la resta d’Espanya. Aquesta dinàmica ha afectat els usos lingüístics, i el català ha perdut pistonada en molts espais públics i sobretot entre els joves. Però al mateix temps, també està creixent la consciència lingüística i sobre la importància d'usar-lo perquè sigui llengua de cohesió i garantir-ne la supervivència.

Segons una nova enquesta encarregada per Plataforma per la Llengua, per a un 56% de població no n'hi ha prou amb viure a Catalunya per ser considerat català, mentre que vora el 40% creuen que sí. Què més cal, doncs, per ser català? La majoria de la població (55%) creu que per formar part de la catalanitat cal compartir la llengua i la cultura, mentre que un de cada tres ciutadans (35%) creuen que és una qüestió juridicoadministrativa. Entre els catalanoparlants habituals, el 65% pensen que per ser català cal formar part d'un grup cultural o lingüístic (compartir llengua, valors, costums) i un 26% creuen que no cal parlar català i simplement cal viure a Catalunya.

Si es mira al detall, són els joves (16-29 anys), les persones amb un nivell d'estudis més alt i els ciutadans afins a partits independentistes els que majoritàriament creuen que la identitat catalana es pot definir per la llengua i la cultura. Entre el 60% i 70% de votants de Junts, CUP i ERC creuen que la llengua i la cultura determinen la pertinença, i vora el 20% d'ells ho consideren una qüestió legal. Al voltant del 40% dels votants de PSC, Comuns, Vox i PP també creuen que la llengua i cultura són claus, mentre que vora el 50% creuen que ser català és una condició legal i administrativa que deriva de viure en aquest territori.

Aquesta enquesta de la Plataforma s'alinea amb l'última onada del CEO sobre immigració, en què la majoria d'enquestats creuen que el català (81%) i el castellà (79%) són considerats factors d'integració dels nouvinguts, així com el 88% creuen que és important que s'adaptin als costums. Un 44% creu que el català és molt important per integrar-se i, de fet, ho pensen el 93% dels catalanoparlants inicials. És un dels missatges que el Govern ha anat difonent, en especial amb una nova campanya de promoció lingüística. "Hem de tornar a dir que si vens a viure a Catalunya esperem que aprenguis català, tens el deure moral com a mínim d’entendre la llengua", deia el secretari de Política Lingüística Francesc Xavier Vila en una entrevista a l'ARA.

Fre a la residualització del català

Per a Plataforma per la Llengua, "un dels principals actius de què disposa el català, malgrat la situació d'emergència lingüística, és la forta identificació entre identitat de grup i llengua". Tenint en compte que només el 43,5% dels habitants de Catalunya parlen habitualment català, en un context de forta immigració i amb la desigualtat jurídica que tenen el català i el castellà, "la identificació col·lectiva amb la llengua, la consideració del català com un element de la identitat comunitària, actua de fre en la seva residualització". I, al mateix temps, es converteix en un element de cohesió, que reconeix l'esforç d'integració que fan els nouvinguts que l'aprenen.

El CEO del 2023 ja havia preguntat directament sobre què és important per ser català. El 72% deien que és important sentir-se català, i el 71% que és important ser capaç de parlar català. Per al 58% és important respectar les institucions i lleis pròpies. En canvi, per a la majoria no és important tenir avantpassats catalans o haver nascut a Catalunya per ser català. Si es mira què creuen els ciutadans que cal per ser espanyol, el més destacat únicament és parlar espanyol (68%) i després tenir la nacionalitat i respectar les lleis. Molt per sota ve el sentiment de pertinença a Espanya, que només compta per a la meitat d'enquestats. Aquesta dada lliga amb una altra pregunta sobre l'orgull de ser català o espanyol: el 73% de la població enquestada diu estar molt o bastant orgullosos de ser catalans i el 65% estan orgullosos de ser europeus, mentre que aquest percentatge baixa fins al 46% quan demanen per l’orgull de ser espanyol.