‘Bakery’, ‘nails’ i ‘tapas’: més de mil denúncies per no retolar en català als comerços el 2024

Barcelona"Coctails [sic]" i "drinks", anuncia el bar dels baixos de l’Ateneu Barcelonès, un pilar centenari de la intel·lectualitat catalana, situat al centre de Barcelona. També ofereix "tapés [sic]". De fet, dels 32 comerços del carrer Canuda, només en tres dels rètols hi apareix el català. La majoria indiquen tan sols la marca, però quan hi ha cartells explicatius del negoci, la majoria són en anglès.

Passa el mateix a una artèria comercial com el Portal de l’Àngel: de 43 botigues, només un 15% tenen alguna paraula en català: òptic, torrons, joieria. S’ha estès la sensació que les ciutats —les més grans, però també més petites— estan transformant el seu paisatge lingüístic. I ho demostra l’augment de denúncies per vulneració dels drets lingüístics, que s’han incrementat més d'un 1.400% respecte a cinc o deu anys enrere. En els primers onze mesos del 2024 hi ha hagut 1.453 denúncies ciutadanes a l'administració relacionades amb la vulneració dels drets lingüístics, de les quals 1.016 són per no tenir com a mínim els rètols en català.

La reculada del català de l'espai públic no només és evident a la capital. En la desena de ciutats que Política Lingüística ha analitzat la llengua dels cartells dels establiments durant el 2023 a tot arreu el català perd presència, entre 3 i 12 punts. Segons l'estudi Ofercat, estarien dins la llei entre el 63 i el 70% dels comerços de localitats com Badalona, Mollet, Sabadell, Terrassa, Sant Cugat i Cardedeu (així, quan identifiquen el negoci, hi inclouen almenys el català; poden estalviar-s’ho si hi posen només la marca o el logotip). Dit al revés: entre tres i quatre de cada deu comerços d’aquestes ciutats mitjanes no compleixen la llei.

En llocs com Vic l’Ajuntament ha decidit intervenir-hi motu proprio, ha fet inspeccions lingüístiques municipals i ha notificat a més de cinquanta comerços que incompleixen el Codi de Consum, que reconeix el dret del client de ser atès en català, i també a rebre les comunicacions (retolació, factures, carta, instruccions, publicitat) almenys en català. En el cas de Barcelona, ERC ha demanat a l’Ajuntament de Jaume Collboni que faci el mateix, atès que el català és el quart motiu de discriminació a la ciutat.

La clau: un canvi de normativa

El 2024 Comerç i Consum han duplicat les inspeccions ordinàries i instigades per denúncies fins als 2.210 establiments (inspeccions sobre el compliment general del Codi de Consum, que hauria d’incloure els requisits lingüístics). El 50% dels casos s’han arxivat o bé perquè no se certifica cap infracció o bé perquè s’esmena abans d’iniciar el procediment sancionador. Fins al novembre del 2024 s’han aplicat 189 sancions, per valor de 384.000 euros. De moment són 72 menys que l’any passat, però és una fita que com a mínim duplica qualsevol registre dels deu anys anteriors. Ara bé, es tracta de sancions molt inferiors a les imposades per pràctiques abusives o deslleials: el 2023 la llengua va representar el 43% del total de denúncies rebudes a Consum, però, en canvi, només van representar el 4,7% del total d’ingressos per sancions.

¿Per què el català recula als carrers malgrat la pressió ciutadana, malgrat l’increment d’inspeccions i sancions de l’Agència Catalana de Consum i, fins i tot, malgrat la subvenció perquè les empreses incorporin el requisit lingüístic que exigeix la llei (una dotació de 800.000 euros)? Un dels motius clau pot radicar en un canvi normatiu recent. El 2020, amb la llei de facilitació de l’activitat econòmica, es va establir que "els règims d’intervenció han de ser de control posterior" i que només cal fer una comunicació d’inici d’activitat, que es pot tramitar fins i tot digitalment en finestreta única, de manera que no es pot fer cap advertiment previ sobre la llengua d’atenció i retolació.

Això ha provocat, com ha reconegut fins i tot el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, que "proliferin els establiments que incompleixen la normativa de retolació i d'atenció en català". Des del departament han anunciat un pla pilot de porta per porta als eixos comercials de Sant Andreu per informar in situ dels drets i deures de les empreses.

La força de les llengües globals

Més enllà de la llei, però, un altre motiu de transformació del paisatge lingüístic té a veure amb el context global: l’anglès, i fins i tot d’altres llengües (italià, japonès, xinès), estan guanyant terreny als cartells perquè en guanyen als carrers. Són les "llengües que es perceben com a neutres i universals en el món sorgit de la globalització" i "les llengües del turisme", explica la filòloga i professora de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Elga Cremades.

L’ARA s’ha fixat en una via qualsevol de l’Eixample de Barcelona, com el carrer Bruc: dels 152 comerços que hi ha, un 25% tenen el cartell en anglès o altres llengües o fins i tot una mescla d’idiomes, prop del 40% són cartells amb indicis de català i en el 30% hi consta només la marca. La tònica general d'aquest carrer és que, quan es tracta de comerç de tota la vida, es manté el català: la farmàcia, la perruqueria, el supermercat (en general, també els súpers 24 hores i els basars). En canvi, quan es tracta de negocis que volen ser moderns, per a un públic selecte o estranger, s’aposta per l’anglès. “El català està associat a la ideologia de l’autenticitat i el castellà i l’anglès a la ideologia de l’anonimat”, hi afegeix Cremades, que també ha estudiat el paisatge lingüístic a Palma.

"Les llengües que es troben representades en espais públics permeten entendre les dinàmiques de poder, identitat i convivència entre les llengües que coexisteixen en una comunitat", adverteix la professora de la UIB. La desaparició del català de l’espai públic no és una qüestió superficial, sinó que té un efecte directe en els parlants, tant simbòlic com pràctic: "Retolar en català és necessari per garantir els drets dels parlants de ser atesos en català, però també influeix en la utilitat i percepció pública de la llengua, i és una oportunitat per facilitar l’accés al català als qui no el tenen com una llengua inicial", afirma Marina Gay, vicepresidenta d’Òmnium Cultural —entitat que, com la Plataforma per la Llengua, ha engegat campanyes per incentivar la disponibilitat lingüística o denunciar les empreses que la incompleixen.

Segons Elga Cremades, un paisatge lingüístic saludable pel català és crucial perquè els parlants d’aquí i de fora percebin que és la llengua pròpia d’aquest lloc, "una llengua tan vàlida com les altres per expressar qualsevol cosa, una llengua anònima, la llengua de cohesió social, que no és de ningú, perquè és de tots i serveix per a tot", resumeix. I Gay encara hi afegeix un argument: "Segons estudis recents de la Generalitat, quatre milions de consumidors catalans consideren el català un valor afegit a les marques i el 68,3% voldria que la publicitat de les seves marques preferides fos en català, així que fer-lo servir no és només un compromís cultural, sinó també una aposta intel·ligent des d’un punt de vista empresarial".