Com arribar a parlar 10 idiomes? Els trucs dels grans poliglots

BarcelonaLa Laura és de Torelló, viu a Suïssa i parla nou llengües. La Siru és finlandesa, viu a Barcelona i ha arribat a estudiar trenta idiomes, i fins i tot parla esperanto. En Sam Hofstetter és un suís italià criat a Cancun que viu a Madrid i estudia aranès. Tots provenen de llars bilingües i han après les primeres llengües per motius familiars i educatius, però, a partir de la cinquena, se’ls ha desfermat el plaer d’aprendre llengües, voltar món i entendre noves cultures. Aquest és el testimoni de tres grans poliglots.

"Amb petits passos pots arribar a grans objectius"

La Laura Homs (Torelló, 1989) és molt popular a les xarxes gràcies a Couch Polyglot, un canal de YouTube amb més de 28.000 subscriptors on cada diumenge penja vídeos divulgatius sobre l’aprenentatge de llengües i, en concret, de català, castellà i alemany. El nom de couch (sofà) ve perquè diu que "avui en dia, gràcies a internet, no cal sortir de casa per aprendre idiomes, no cal viatjar; això és una excusa". La Laura parla nou idiomes.

L’origen del seu poliglotisme no és gens original. No gaudia en especial amb els exercicis teòrics i gramaticals i, en canvi, volia entendre la música, els llibres i les pel·lícules en versió original. El que es pensava que era procrastinar és el que en realitat li va donar un accés a l’idioma més ràpid que el dels seus companys de classe. "Amb les llengües hi ha molta frustració perquè hem estudiat anglès molts anys i en sabem molt poc, així que ens pensem que mai l’aprendrem bé. Creus que si has fracassat és culpa teva. Però si tota una generació fracassa, potser el problema no ets tu sinó el mètode", reflexiona.

Va estudiar traducció i interpretació a la UPF (d’anglès i francès) perquè volia "viatjar i conèixer gent" i també es va apuntar a l’Escola Oficial d'Idiomes (EOI) per aprendre alemany. Amb el català i el castellà ja tenim cinc llengües. Amb una beca d’auxiliar de conversa se’n va anar a Hamburg i allà va conèixer la seva actual parella. Han viscut deu anys a diferents llocs d’Alemanya i ara s’han traslladat a Suïssa, on ja està aprenent l’alamànic suís. El fet és que el seu company és d’origen rus. "Per respecte, si la meva parella aprèn català, em sembla lògic que jo aprengui rus", així que també s’hi va posar. Sorprenentment, diu que de seguida es va poder fer entendre, malgrat que d’entrada l'alfabet ciríl·lic imposi. "El meu objectiu és la comunicació i puc parlar de qualsevol tema. El problema és el perfeccionisme. Has de pensar que a la perfecció potser no hi arribaràs mai, i no passa res", reflexiona. Ja portem set llengües.

L’última que està aprenent és l’italià. I com que és tan propera a d’altres que ja parla, ha aplicat dos mètodes concrets. D’una banda, l’input comprensible, que es basa en aprendre amb material no pedagògic adaptat al teu nivell. "És com aprenen els nens, també, pel context. El cervell funciona si li dones un 70% de paraules que pugui entendre, així que pots escoltar podcasts adaptats o vídeos amb subtítols", explica. De l’altra, va fer servir els anomenats "hàbits atòmics". "Molta gent es bloqueja perquè es pensa que si no estudies tres hores al dia no cal començar, però amb petits passos pots arribar a grans objectius. Jo vaig fer 10 minuts d’italià al dia durant un any. Si tens molts inputs, pots arribar a parlar italià bastant bé". El mateix mètode és el que ara fa servir escoltant podcasts en suec. I això ens porta als nou idiomes, en diferents nivells.

"Si saps tantes llengües, has de prioritzar. N’hi ha que les faig servir cada dia i a escala laboral. A les que aprenc per gust no hi poso tanta dedicació i tinc un nivell més bàsic, però sí que de tant en tant les has de fer servir o les oblides", admet. "Col·leccionar idiomes no té sentit. Per a mi és un enriquiment, a banda d’una manera d’integrar-te sense limitacions", reflexiona.

"He arribat a estudiar trenta idiomes, però no per anar a comprar el pa"

La Siru Laine (Turku, Finlàndia, 1987) té fascinació per les llengües i en parla "deu o onze" amb un bon nivell: "He arribat a estudiar trenta idiomes —afirma—. Ara si en començo a estudiar un de nou m’interessa més la gramàtica i la història de la llengua que no pas el vocabulari per anar a comprar el pa". Només així s’entén que les que ara estudiï siguin el nàhuatl (amb una professora online) i l’hongarès (amb Duolingo). 

Durant tota la seva vida, aprendre llengües ha estat una constant. La seva llengua materna és el finès, però a Finlàndia a l’escola tots els alumnes cursen anglès i com a mínim tres anys de suec obligatoris, perquè també és llengua oficial. Als 11 anys va decidir fer alemany i als 13, llatí. Totes les llengües les estudiava a l’escola ordinària, la majoria en horari lectiu i senzillament seguint els llibres: "No tenia gaires amics, així que tenia molt de temps", s’excusa. Estudiava llengües mentre la seva mare també n’estudiava per treure’s la carrera, perquè va tenir cinc fills de molt jove. La Siru trampejava nou idiomes abans de la universitat (també s’havia apuntat a francès, castellà, rus, italià i grec antic) "perquè podia, per capacitat i perquè de la resta d’assignatures feia el mínim". 

Sense saber ni un bri d’Islandès es planta a l’illa i l’aprèn d’oïda. Hi estudia durant sis anys filologia islandesa i un màster de traducció. En aquella època va aprendre esperanto "per curiositat". "Com que té paraules de tots els idiomes, és fàcil endevinar què volen dir", explica. Així va conèixer el seu nòvio de l’època, un esperantista italià. Els idiomes minoritaris li interessen especialment, per això va escollir fer l’Erasmus a Sardenya: "Com que ja parlava diversos idiomes que venen del llatí, m’interessava veure com han evolucionat i la relació entre ells". 

Fa nou anys que viu a Barcelona, on es dedica a traduir textos mèdics de l’anglès al finlandès, però també del noruec, el danès, el feroès, l’islandès i d'altres llengües, en funció dels encàrrecs. A aquestes alçades domina també el castellà, l’italià i el portuguès (per si algú es pregunta per què: aquest últim el va aprendre per poder anar de públic a Eurovisió). Fora de la feina, practica els idiomes que sap amb els amics a través de Facebook i, els nous, els estudia una mica cada dia. Li falta poc per acabar els cinc anys d'euskera de l’EOI i ha fet cursos per tenir nocions de romanès i turc.

Amb el català va començar per un curs al Consorci per a la Normalització Lingüística i ara l’entén, l'escriu i el pot parlar (fins i tot hi pot cantar, perquè forma part del Cor Ariadna i de l’Orfeó Atlàntida), tot i que no hi està gaire avesada. “Em falta una mica de valentia. Soc molt conscient del meu accent, que no m’agrada gens, i per això només el parlo quan em sento còmoda. Però no tenir un mínim seria una falta de respecte, després de nou anys aquí”.

"Parlo català perquè m’interessen les llengües minoritzades"

Quan en Samuel Hofstetter (Ticino, Suïssa, 1999) ha d’explicar el seu origen necessita una estona i un mapa. Va néixer a Locarno, a la Suïssa italiana, al cantó de Ticino. La seva llengua materna és l'italià, tot i que el seu pare (mexicà) sempre li va parlar castellà i els seus avis materns (una finesa i un suís alemany) parlen suec a casa. "A l’escola, a més d'italià, hem d’aprendre una altra de les llengües oficials de l'estat, francès o alemany, tot i que no passa el mateix als altres cantons", assenyala amb un català fluid, una de les vuit llengües que parla de la dotzena que ha estudiat.

Quan tenia set anys, en Samu va anar a viure a Cancún i "una llengua que entenia però no parlava" va passar a ser la seva llengua habitual. "Vaig fer un canvi de llengua materna. Llavors era la meva mare la que em parlava italià i jo li responia en castellà", recorda. A Cancún va seguir amb l’anglès i el francès, i també va començar per fi l’alemany: "Em va costar decidir-me perquè no en tenia bona percepció per raons familiars, però va ser conèixer persones alemanyes i fer-lo servir, i la relació amb la llengua em va canviar". És el que li ha passat al llarg de la vida, que les llengües han anat canviant d'estatus dins del seu cervell.

Llengues indígenes i no oficials

Fent la carrera a Ciutat de Mèxic va descobrir les llengües indígenes i va començar a estudiar nàhuatl. Després es va posar amb el maia yucatec, que és la llengua pròpia del Yucatán: "És una llengua que tinc la responsabilitat d’aprendre perquè és la del lloc on vaig créixer", defensa. "Evidentment no el parlo perquè no és fàcil. Però no passa res. Hi ha llengües que he estudiat i no les parlo, i no em sembla un problema, és part de la vida. Si en algun moment hi vull tornar, hi puc tornar", opina. Des del 2021 viu a Madrid, on estudia un grau de relacions internacionals i ha començat portuguès, mandarí i gallec. També fa català i aranès.

El coneixement del maia i el ticinès (el dialecte propi del seu cantó), que són llengües minoritzades que no tenen oficialitat, l’han portat a voler-se dedicar a aquest camp. I això el va acostar al català com un bon exemple a replicar. "És una llengua minoritzada però que té prestigi social. La salut del català potser no és la millor, però el ticinès està pitjor", diu. El fet de conèixer el castellà, el francès i l’italià no l'hi ha posat gens difícil, i s’ha mogut per conèixer catalans. Té un grup de conversa de WhatsApp en català i un grup per fer passejades que es diu El català camina a Madrid. Llegeix llibres i escolta podcasts i vídeos a YouTube, com Easy Catalan, Couch Polygloth i la Filòloga de Guàrdia. Va ser una altra descoberta saber que l’occità és oficial a Catalunya i, quan aquest any la Blanquerna va obrir el primer curs d’aranès a Madrid, s’hi va apuntar volant.

"L’argument de la utilitat de les llengües és molt relatiu. No és evident que el xinès, encara que tingui milions de parlants, sigui més útil a la teva vida que el català. Si vius a Barcelona, ho és més el català. La lògica econòmica no és correcta, en la majoria de casos", opina. "Pot sonar filosòfic, però les llengües són una manera d’entendre el món, totes tenen una essència, i com més llengües parles, més bé pots entendre la humanitat", conclou.