Apareix la primera guia per parlar amb ‘ellis’ en català

BarcelonaEl primer que li demano a Jun Moyano quan ens trobem és: "Com vols que parli de tu? En femení, en masculí o en neutre?" Lluny de ser incòmode, ho agraeix: "Sempre és agradable quan t’ho pregunten", assegura l’activista no-binàriï. I com que l'aviso de la meva poca pràctica amb el gènere neutre, em tranquil·litza: "Si t’equivoques no passa res, jo també m’equivoco. Molta gent després posa is a tot arreu, però és acostumar-s’hi", assegura. Ho té comprovat amb el seu entorn d’amistats. Aquesta primera pregunta, tan simple i tan inusual, és una de les propostes de la Guia gramatical de llenguatge no-binari (Raig Verd), el primer manual unificat i consensuat amb el col·lectiu enabé que desplega com funciona en català el gènere neutre i, en especial, l’ús del neomorfema -i. És a dir, quan ens referim a ellis, a totis, quan volem incloure a totser.

Moyano és impulsori i coordinadori del projecte, en el qual participen lingüistes, traductoris, editoris i mestres, alguns d’ells pertanyents al col·lectiu no-binari. Són persones que no se senten identificades ni com a homes ni com a dones, però en català no tenen cap manera normativa d’expressar-se que no sigui amb el gènere gramatical masculí o femení.

Fins ara, el llenguatge inclusiu havia buscat maneres de visibilitzar les dones en la llengua, prioritzant paraules sense flexió de gènere (com artista), noms col·lectius (professorat), el desdoblament (nens i nenes) o el femení genèric (benvingudes), però el llenguatge no-binari va un pas més enllà i proposa un gènere neutre que sigui útil per a tota aquesta casuística i també per a ellis.

Per què cal canviar la llengua?

Quan Moyano va plantejar-se com anomenar-se, perquè no estava còmodi amb cap gènere, poder fer servir la -i en algunes paraules li va ser útil: "Que tothom em parli en neutre m’ha ajudat a sentir-me còmodi i a saber que estic en un entorn còmode", afirma. La guia detalla també les dificultats de les persones no-binàries per fer simplement vida normal, i els efectes psicològics que se’n deriven. No poder autoanomenar-se suposa viure sempre a l’armari de la llengua. Què passa quan es malgeneritza una persona? "Que ens sentim incòmodes, ens molesta, ens desgasta. Algunes persones posem molt d’esforç en intentar no encaixar estèticament i és un fracàs quan no et veuen com tu et veus. Penses «què he fet malament avui?»”, explica Moyano. 

L’editora de Raig Verd, Laura Huerga, defensa al llibre que la realitat està fent que el llenguatge no-binari sigui necessari també en el món de l’edició, perquè ja han publicat uni autori i ja apareixen personatges no-binaris en novel·les com l'última d’Ali Smith. Als països anglosaxons van per davant: al ser una llengua que no té flexió de gènere és més fàcil, i el col·lectiu queer s’ha agafat als pronoms they/them.

La guia catalana inclou tota la diversitat d’opcions, com utilitzar la -e o la -x, però defensa el neomorfema -i com la solució amb més quòrum. Els motius: és una vocal que no té càrrega de gènere, és fàcil de fer servir oralment (copia la flexió del femení) i és vàlida per escrit i amb les diverses variants dialectals. Com a contrapartida negativa, és una vocal que es fa servir per fer broma o ridiculitzar: "És una dificultat extra. El problema és que no hi ha més vocals, així que és qüestió de fer-la funcionar i crear una cosa nova", diu. Elli la fa servir a tot arreu: "No costa tant i acaba sonant natural", assegura.

Polèmica a la vista?

Moyano viu amb il·lusió la publicació de la guia, però també amb preocupació per les reaccions que pot aixecar. "Les llengües evolucionen i, d'altra banda, jo vull parlar en català. El més normal seria pensar que per als lingüistes seria motivant [crear el gènere neutre], perquè no es dona cada dia", diu Moyano. Però el cert és que el llenguatge inclusiu aixeca moltes crítiques i va tenir l'oposició frontal de diverses filòlogues amb el llibre Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou (Eumo), que va coordinar Carme Junyent.

Alguns dels arguments són que canviar la llengua no canvia la realitat, que no elimina el masclisme, i que és impossible que tota la societat modifiqui la seva manera de parlar per un grup reduït de persones. "És cert que requereix un esforç i també tenir entorns on practicar-ho –admet Moyano–. Però si tothom fa petits passos en el seu àmbit, es canvien les coses", resumeix. Elli s'ho mira des d’una altra perspectiva: "Quan es fiquen amb la llengua, es fiquen amb la nostra identitat. Jo no demano que canviïs la teva manera de viure, simplement que em permetis existir. Si és tan mala solució no passarà res, tot quedarà igual. El perill és zero. En canvi, com que parlem per comunicar-nos, tot motiu per no intentar que algú se senti còmode és... per fotre? ser mala persona? Doncs preferiria no ser-ho", conclou.