Andorra podrà sancionar els treballadors que no t'atenguin en català si t'hi dirigeixes en català

BarcelonaSi un client es dirigeix en català a un cambrer o un botiguer, aquest haurà de mantenir el català o podrà ser sancionat. Si un youtuber se'n va a viure a Andorra, haurà d'aprendre català a partir del 2029. Són dues de les mesures que preveu la nova llei de la llengua pròpia i oficial d'Andorra, que el Govern ha estat negociant amb els grups polítics els darrers mesos. Segons han anunciat, el projecte de llei hauria de ser aprovat el 25 d'abril amb el suport dels grups parlamentaris Demòcrata (al Govern), Concòrdia, Socialdemòcrata i Ciutadans Compromesos.

Tal com es va anunciar l'agost passat, la nova llei exigirà als residents tenir uns coneixements mínims de català, tant els actuals que vulguin renovar el permís com els que el demanin per primer cop. Els residents hauran de demostrar que saben català o fer un curset de trenta hores per adquirir nocions de la llengua oficial. Si no, no se'ls concedirà la carta verda de residència. Cal dir que el nivell exigit és baix, en especial per a les persones que ja dominin una llengua romànica: es demana l'A1 de català en la primera renovació i l'A2 en la segona, és a dir, un nivell bàsic per mantenir converses quotidianes. Aquest punt entraria en vigor no el 2024 com era previst, sinó el 2026.

Finalment, la llei afectarà tots els treballadors que estan de cara al públic, però també els youtubers, els streamers, els inversors, els jubilats i els temporers, per als quals el cap del govern andorrà, Xavier Espot, havia anunciat una exempció davant la seva sorpresa pel fet que el català fos l'única llengua oficial del Principat. Alguns s'ho prenien de broma, però un streamer estava indignat per la "dictadura" de saber català a Andorra. Així doncs, l'entesa política ha permès estendre l'acreditació per a tot tipus de permisos de residència, però en aquests casos entrarà en vigor d'aquí cinc anys, el 2029.

Una nova llista de sancions

La llei inclou un règim sancionador per garantir l'atenció en català. Segons han puntualitzat des de Concòrdia, qualsevol treballador d'un establiment comercial o empresa tindrà l'obligació de mantenir la llengua si el client s'hi dirigeix en català, perquè està obligat a conèixer el vocabulari bàsic d'una conversa, també del seu àmbit professional. Això vol dir que els botiguers o cambrers o administratius podrien ser sancionats en cas que no respectin els drets lingüístics dels clients. Les sancions entrarien en vigor sis mesos després de l'aprovació de la llei, a partir del mes d'octubre, poc abans d'encarar la temporada d'hivern.

Segons Demòcrates, l'objectiu és "preservar la llengua pròpia d’Andorra i garantir el dret dels ciutadans a ser atesos en català". Per això han posat el focus en incrementar l'ús del català en el sector serveis, especialment al comerç i la restauració, on es registren el 80% de les queixes.

A Andorra, més del 50% de la població de més de 15 anys és nascuda fora. Segons l'última enquesta d'usos i coneixement del català a Andorra, que es va presentar a finals del 2022, un 44% dels enquestats tenen el català com a llengua materna, mentre que el castellà és el 40,3%, el portuguès el 13,5%, el francès el 10%, l’anglès el 3% i un 6,8% tenen altres idiomes com a llengua materna.

"Les enquestes ens diuen que més d'un 64% de la població parla el català dins el nucli familiar o en el context de feina, però la veritat és que en l'atenció al públic això no es veu. El que percebem és que, majoritàriament, quan vas als comerços, restaurants i hotels d'Andorra la persona que atén s'adreça al client en castellà. I això és el que volíem revertir", deia en una entrevista a l'ARA la ministra de Cultura, Mònica Bonell.