Alerta per la llengua: què passarà si Vox entra als governs valencià i balear

València / PalmaReforç del castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament, foment del secessionisme lingüístic, eliminació de les polítiques de promoció del català i també dels requisits de llengua per als funcionaris. Aquest és el full de ruta del Partit Popular, que en breu assumirà les regnes de la Generalitat Valenciana i del Govern de les Illes Balears i podria fer-ho de la mà de Vox. El teixit cultural i intel·lectual tant valencià com balear està preocupat perquè el PP decideixi reproduir la política de fa vuit anys. Però sobretot, davant el fet que Vox pugui tenir poder per condicionar les accions dels propers governs. La ultradreta ha parlat obertament de tancar la ràdio i la televisió públiques (IB3 i À Punt) i de suprimir les ajudes a la premsa en català i a les entitats socials que el promouen. Sebastià Portell, president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), ho té clar: "Qualsevol atac o iniciativa que pugui debilitar la cultura del país i la llengua, serà ràpidament contestada, i tindrà la seva resposta electoral d’aquí a quatre anys".

Atacar el català es pot girar en contra

El programa electoral del PP balear fa poques referències explícites al model lingüístic que aplicaran quan governin; saben que la política de debilitació del català va ser el principal motiu de la contestació massiva que va desbancar José Ramón Bauzá del Govern. Això sí, els populars aposten clarament per la supressió del requisit del català per accedir a una plaça de sanitari, així com per establir la lliure elecció de llengua a la primera etapa educativa. Cal recordar que aquesta darrera iniciativa ja la va aplicar l’executiu de Bauzá i el 77% de les famílies optaren pel català com a llengua de l'ensenyament. El 2012, 50.000 persones varen sortir al carrer en favor de llengua catalana i més de 100.000 el 2013 per protestar contra el decret del trilingüisme i la política educativa del govern.

Al seu programa electoral, el PP es compromet a recuperar els premis Ciutat de Palma de novel·la i poesia en les dues llengües cooficials, una mesura que va provocar crispació quan es va aplicar a la legislatura 2011-2015. “Si l’Ajuntament de Palma ho torna a fer, perpetrarà un acte de desprestigi caps als guardons i convidarem els autors que escriuen en català que no hi participin”, assegura Portell. Sobre l'ensenyament, Nicolau Dols, catedràtic de la UIB i president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, espera que els nous governants “compleixin la llei”, que exigeix que els alumnes han d’acabar l’etapa obligatòria sent aptes en les dues llengües.

Dols té clar que el proper govern farà tot el possible per agradar a una part del seu electorat contrari al català, “però si cerquen consensos en temes de llengua, els anirà millor”, avisa. “Així, ens començaríem a creure el discurs de moderació del PP”, afegeix. El desig és que el govern que es formi a les Balears “s’assembli més al de Gabriel Cañellas i menys al de Bauzá” i que “Vox se’n mantingui al marge”. Maria Antònia Font, professora de català i presidenta del Col·lectiu Dones dels Països Catalans, membre d’Enllaçats per la Llengua, també creu que “si són intel·ligents, no provocaran una situació com la que es va donar a la legislatura 2011-2015”. La lliure elecció de llengua comportaria canviar la llei educativa de les Illes Balears i modificar la de normalització lingüística. I avisa: “Si el PP vol que tornem a sortir 100.000 persones al carrer per defensar el català, ho farem”. Sobre el partit d'extrema dreta, Font és clara: No em fan por. Ens hi enfrontarem". "A Jorge Campos ja el conec de quan estava al Círculo Balear", ha afegit en relació amb el líder de Vox, que fa anys que defensa una suposada "llengo baléà" que no és català i que té una gramàtica delirant per intentar diferenciar-la de la norma.

El català, ni vehicular, ni un requisit

Un dels principals àmbits on incidiran el PP i els ultradretans valencians també serà l’educatiu. Durant la campanya Vox ha promès garantir la condició del castellà com a llengua vehicular. Per aconseguir-ho, caldria derogar la llei d’ensenyament aprovada pel Botànic –que va suprimir les línies d’immersió- i que estableix que els consells escolars triïn els percentatges d’ús de cada idioma. El centres únicament han de respectar un ús mínim d’un 25% i un màxim d’un 60% de català i castellà i d’entre un 15% i un 25% d’anglès. Uns percentatges que sindicats i entitats educatives denuncien que no es compleixen per la falta d’inspecció de l’administració.

Per a la presidenta d'Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver, l’objectiu del PP i Vox és clar: “Volen l’extinció del català”. Per evitar-ho, confia en la fermesa d’una ciutadania que “exigirà que es respecten els seus drets”. Hi coincideix Alexandra Usó, presidenta d'Escola Valenciana, que recorda que “en campanya es poden dir moltes coses, però després hi ha un sistema democràtic que cal respectar”. “No podran fer tot el que han dit”, pronostica. Aquest dijous mateix Vox amenaçava de tancar l'Acadèmia Valenciana de la llengua, cosa que és inviable perquè caldria reformar l'Estatut amb el suport de tres cinquenes parts de la cambra.

On el PP i Vox no s’hauran d’esforçar per complir els seus programes electorals és en la competència lingüística per accedir a l’administració, ja que l’executiu valencià del PSPV, Compromís i Unides Podem no ha aconseguit aprovar-la per retards en la seva tramitació. L’objectiu dels populars és que el domini del català esdevingui un mèrit però mai un requisit. En el cas de Vox, fins i tot volen eliminar l’exigència de la competència en l’ensenyament (l’únic sector on s’aplica actualment).