Així és el nou diccionari essencial del català: només amb les paraules corrents, però amb més profunditat
L'Institut d'Estudis Catalans ha dedicat quinze anys a elaborar un diccionari que incorpora orientacions d'ús, fins i tot dialectals i de registre, per escriure amb més precisió
BarcelonaDesprés de quinze anys de feina, el català té des d'avui un nou diccionari consultable en línia, el DEIEC, el Diccionari essencial de la llengua catalana que ha elaborat la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Es tracta d'un diccionari més restringit que el normatiu, perquè perd més de 30.000 entrades de llenguatge especialitzat o paraules en desús, però, en canvi, guanya en profunditat en cadascuna de les entrades. El que en el Diccionari de la llengua catalana (DIEC) podia ser poc transparent per als parlants o ambigu per als especialistes, aquí queda resolt.
No només incorpora les definicions de cada paraula, sinó que inclou orientacions d'ús en qüestions de sintaxi, dialectals, fonètiques i de registre (per exemple, el fet que espill significa mirall en català occidental però en la resta del domini és un mot de registre literari). També ofereix les combinacions més precises i els exemples de frases completes amb els usos que podien generar més dubtes. Per exemple, a la paraula odi, incorpora totes les combinacions amb què pot tenir sentit: inspirar, suscitar, engendrar, despertar, encendre, covar, etc. L'objectiu és que el diccionari no serveixi només de consulta de significats, sinó que sigui més interpretatiu i sobretot que sigui pràctic per produir textos. Si hem d'escriure sobre un crim, ens indicarà que és més precís cometre'l o perpetrar-lo que fer-lo. Per això és un diccionari especialment útil per a estudiants, professors i professionals de la llengua, com traductors o correctors, si bé l'usuari general també hi resoldrà dubtes pràctics de la llengua corrent, com ara que diner es pot fer servir indistintament en singular i plural amb el mateix valor.
Nova metodologia postfabriana
La singularitat del DEIEC és que s'ha elaborat seguint la metodologia lexicogràfica moderna i, per tant, ja no té a veure amb la presentació del diccionari normatiu que, malgrat tenir dues versions relativament recents (1995 i 2007), són essencialment hereus del Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra, del 1932. El Diccionari essencial, en canvi, es considera el banc de proves per al nou diccionari normatiu postfabrià i pancatalà que l'IEC vol enllestir aquesta dècada. És significatiu, per exemple, que aquest diccionari desplegui la conjugació de tots els verbs en tots els dialectes del català (central, valencià, balear, nord-occidental, septentrional).
El diccionari fonamental parteix d'una obra precedent, el Diccionari manual de la llengua catalana (2001), tot i que se li ha canviat el nom en aquesta segona versió perquè manual podria denotar que era una simplificació i és just el contrari. D'altra banda, també incorpora les últimes actualitzacions del DIEC i les noves normes de la Gramàtica de la llengua catalana i l'Ortografia catalana. Així doncs, tot el contingut del Diccionari essencial és normatiu i, de fet, redactar el nou diccionari ha motivat més de 4.000 revisions del DIEC, que s'aniran estudiant i incorporant. El DIEC té unes 70.000 definicions i el DEIEC té 39.300 entrades, però, tenint gairebé la meitat d'entrades, seria més gruixut que el DIEC si es publiqués en paper, tant pels canvis en l'organització de les entrades com per la profunditat de cada article.
El doctor Joaquim Rafel, director de les Oficines Lexicogràfiques de la Secció Filològica de l'IEC i director del Diccionari essencial, destaca a l'ARA que s'hagi elaborat "amb els criteris més moderns en la redacció de diccionaris" i el fet que es tracta d'una obra "amb el llenguatge més assequible, amb definicions menys críptiques i exemples més il·lustratius", cosa que alhora esvaeix els dubtes més complicats per fer anar bé la llengua. Fins i tot indica la partició sil·làbica en les paraules que poden generar dubtes, les locucions més habituals, les paraules relacionades o derivades, i en alguns casos fins i tot hi ha els sinònims exactes. A cada entrada també es despleguen les formes flexives: per exemple, veiem que el possessiu meu fa meus, meva o meua o mia, meves o meues o mies; i en el comentari ens indica en quins dialectes adopta cada forma i el fet que mia i mies són en alguerès però també s'usen en llenguatge poètic amb un efecte arcaïtzant.
Al ser una eina digital, un dels grans potencials del Diccionari essencial de la llengua catalana és el seu motor de cerca avançada (ideal per a docents) i l'adaptabilitat a l'usuari, que pot desplegar la informació en funció de les seves necessitats i el seu nivell. En la redacció d'aquesta obra hi ha treballat un equip de quatre persones des del 2007 liderat per Carolina Santamaria i Imma Fradera, que ara s'ocuparan de mantenir-lo actualitzat.