Ensenyament de català

El 40% de les substitucions de professors de català no es poden cobrir: per què?

Falten professors en un moment de debilitat de la llengua, desprestigi de la docència i pèrdua de consciència lingüística

7 min
Imatge d'arxiu d'una classe de català a l'Institut Tarradell del Raval.

BarcelonaEs busquen professors de català. Al llarg d’aquest curs, quatre de cada deu substitucions d’aquesta especialitat no han aconseguit un nomenament que les cobreixi, segons xifres del sindicat USTEC. Si mirem les xifres absolutes, se succeeixen els dies amb més de 10 i 20 vacants sense cobrir que, sumades, es tradueixen en centenars de classes de català sense professor. A les últimes oposicions, l'especialitat de llengua catalana és on més places van quedar vacants: de les 657 que s’oferien, 105 van quedar buides (el 33% les va suspendre). Educació no ha precisat a l’ARA la xifra de professors de català que falten, però és una situació que s’arrossega de fa anys i que no es produeix només als instituts: també falten professors als Centres de Normalització Lingüística i a la FP, fins al punt que s’han ofert complements salarials per ampliar les hores lectives als docents en exercici. Tot això, a més, en un moment en què l'ús del català cau entre els joves, i en què l'escola hi té un paper clau.

Inscriu-te a la newsletter Llengua En català i sense complexos
Inscriu-t’hi

La Generalitat ha engegat una campanya per incentivar les vocacions, que duu per lema Pren la paraula. Tria Filologia Catalana, on es destaca que hi ha un 100% d’inserció laboral i múltiples sortides professionals. I les dades ho corroboren: al cap de tres mesos de llicenciar-se, el 80% dels estudiants ja tenen feina a jornada sencera i cobren prop de 1.900 euros. Així doncs, per què falten professors de català?

Una triple crisi

La situació actual és resultat de la suma de tres crisis simultànies: la pèrdua de prestigi de la docència, l’abandó de les humanitats i la caiguda d’ús del català.

"Ser professor d’institut avui és una feina dura, molt dura, i, en canvi, desprestigiada socialment. T’ho diuen els alumnes: «Jo no seria com tu ni boja». Tothom et pot qüestionar i, a sobre, hi ha una degradació de l’especialitat, perquè qualsevol amb un títol més o menys ja pot ensenyar català", corrobora la filòloga Ruth Iglesias, de 47 anys, que és professora a Montornès del Vallès. "En un moment en què molts alumnes no tenen la llengua catalana com a primera llengua, ni com a llengua habitual, ni amb prou feines la coneixen, que els professors de català no tinguin una preparació especial en matèria de llengua és catastròfic. Perquè estem parlant de professors no especialment vocacionals i no especialment preparats, als quals no podem pressuposar un interès, una actitud i un entusiasme per la llengua catalana", afirma el catedràtic de la Universitat de Girona Francesc Feliu, membre de la Coordinadora d’Ensenyaments de Filologia Catalana.

A això s’hi suma que el pensament i les lletres s’han anat aigualint en cada reforma educativa, cosa que han denunciat des del Col·lectiu Pere Quart i DocentsCAT i que demostra l’anunci que el departament d’Educació eliminarà les lectures obligatòries a batxillerat per motivar els alumnes a llegir. A més, amb el nou paradigma educatiu, en què les habilitats prevalen sobre els coneixements, "saber català només vol dir saber parlar català, i això, esclar, tothom ho sap fer més bé o més malament", diu Feliu.

El professor i filòleg Antoni Martínez, de 31 anys, enumera més factors que allunyen les vocacions i que s’han fet més evidents arran del fracàs a PISA, com "les crítiques constants, la inestabilitat de les plantilles, la improvisació de les polítiques educatives, la sobrecàrrega de feina amb relació al sou (els docents de secundària de Catalunya són els més mal pagats de l'Estat), l'estrès i la pressió laboral, que es tradueix en professors cremats".

Imatge d'arxiu de Gerard Viladomat, professor de català a l'Institut Escola Mar Mediterrania al barri de Cerdanyola de Mataró

Una carrera desideologitzada

Els professors de català de l’àrea metropolitana saben que aquesta és una trinxera crucial per millorar l’ús del català. Això pot ser motivador, però també pot resultar tot el contrari, perquè "en alguns casos hi ha desinterès, apatia i fins i tot hostilitat envers la llengua –continua Martínez–, i comprens ben aviat que l’abast de l’acció docent és limitat". El vaixell té moltes fuites i "no tothom fa la part que li pertoca, tampoc l’escola, però fora de l’àmbit educatiu no hi ha la continuïtat esperable", assenyala.

El professor de català "acostuma a tenir un perfil militant de llengua, però cadascú ho sent d’una manera o d’una altra", diu Martínez. Ruth Iglesias diu que aquesta consciència la va adquirir més tard, quan es va adonar que podia ser un model lingüístic com a filla d’immigrants de Cantàbria. "M’agrada poder defensar el català a llocs on costa que el català arribi. Però és a primera línia de foc, en segons quin centre. Perquè relacionen la llengua amb la identitat i et diuen: «És que jo no soc català». Es neguen a estudiar català perquè no volen que se'ls relacioni amb una ideologia i costa que entenguin que no és això, que el necessiten. Quan es parla del 25% de castellà, penso: tant de bo en alguns centres hi hagués el 25% de català, perquè molt sovint no hi és", reflexiona, després de 24 anys treballant i de passar per 22 centres.

"La filologia catalana va experimentar un extraordinari èxit als anys 80 perquè implicava tota una sèrie de valors associats a la reivindicació nacional i a l'antifranquisme, però després durant anys vam jugar a desideologitzar la carrera, a matar aquest element de militància que tenia ser filòleg català", reflexiona Feliu. Al País Valencià, de fet, on la situació de la llengua és més adversa que al Principat, només entre les universitats de València i Alacant s’hi han matriculat 100 estudiants l’últim curs.

Filologia, una titulació ‘prescindible’

El sistema universitari català ofereix 470 places del grau en filologia catalana o un títol assimilat, però el nombre de graduats és molt més baix. L’any passat van sortir 105 titulats en filologia catalana al Principat, però el 2020 eren només 60, segons el departament de Recerca i Universitats. Amb aquestes xifres, és impossible compensar tres factors clau: l’increment demogràfic (en vint anys, 90.000 alumnes més a l'ESO), la diversitat de les aules i les jubilacions dels professors que van implementar els estudis de català a l’educació fa 40 anys. "Això se sabia de fa temps? Doncs sí. S'hauria pogut planificar millor? Jo crec que sí", afirma Francesc Feliu. Des de la Coordinadora d’Ensenyaments de Filologia Catalana asseguren que el departament d’Educació ha estat "impermeable a les reiterades peticions de situar la llengua en el focus d’atenció".

Un fet amb què des de la Coordinadora són crítics és que, veient que la manca de titulats era tan flagrant, en comptes de promocionar aquests estudis Educació ha anat habilitant titulacions per col·locar altres graduats com a professors de català. Ara hi ha múltiples títols de l’àmbit de lletres (humanitats, periodisme, traducció, art dramàtic, filosofia, etcètera) que permeten ser professor de català amb el títol del nivell C2 o el màster de formació de professorat (del qual s’ofereixen 336 places a Catalunya en especialitat de llengua i literatura, i s’omplen pràcticament al 100%, amb prioritat per als filòlegs). Feliu considera que l'exigència del C2 de català és un pegat, perquè només avalua la capacitat d’utilitzar el català per part de parlants de llengua estrangera i no implica "tenir coneixements aprofundits de llengua". "No pots demanar un C2 als professors i estar donant un C1 a alumnes de batxillerat que, a sobre, no tenen el nivell", lamenta Iglesias.

Sense negar l’emergència de la mesura i l’interès d’aquests docents, els professors de filologia creuen que això ha tingut un impacte important. En primer lloc, fa innecessària la titulació de filologia per ser professor de català, de manera que la devalua. En segon lloc, hi ha professors que "ni en continguts ni en actituds no ofereixen les garanties exigibles per abordar una qüestió de país especialment important", lamenten des de la Coordinadora. En tercer lloc, contribueix encara més a arraconar la literatura als currículums escolars, perquè els professors no entren a fons en un àmbit que no dominen. Això fa que "es perdi el que tradicionalment havia estat el principal ganxo de filologia catalana: la literatura és el que enllaminia els estudiants", afirma el catedràtic.

L'Aloma, l'Èlia i la Júlia, tres estudiants de filologia catalana al claustre de la UB.

Les llistes, només un pla B

És el que els va passar a l’Èlia Fernández, l’Aloma Figueras i la Júlia Ràfols, a qui unes professores magnífiques i les lectures obligatòries de batxillerat van encaminar cap a filologia catalana, de què s'acaben de graduar a la Universitat de Barcelona. "Solitud per a mi va tenir un poder salvífic", sentencia Ràfols. "La literatura m'ensenyava a entendre el món, la vida i a mi mateixa de manera que no havia fet mai, vaig pensar que m'obria perspectives. I també vaig saber que la llengua estava en perill i vaig pensar que havia de fer-hi alguna cosa", hi afegeix Fernández.

Mentre que molts professionals d’altres àmbits acaben fent de professors de català, els pocs llicenciats en filologia catalana troben diverses sortides professionals al marge de la docència. Alguns dels seus companys de la UB tenen previst fer el màster per ser professors i apuntar-se a llistes, però elles encara no: Figueras vol decantar-se per la gestió cultural i Fernández i Ràfols volen continuar estudiant per encarar-se cap a l'ensenyament universitari. La docència? "No ho descarto", coincideixen totes. "Sé que m'agradaria, i potser m'apunto a llistes, però ara vull experimentar altres coses i sé que ho tinc allà, és una opció que em dona tranquil·litat", diu Figueras.

"És una feina sacrificada, vocacional i que et xucla l'energia, perquè t'implica en la vida de moltes persones. L'ESO és molt complicada -opina Ràfols- i a sobre, amb la situació actual del català, ho veig desesperant". Per a alguns titulats que acaben de professors, la docència és senzillament un bon pla B per sortir de la precarietat, un refugi de feina segura i millors condicions laborals.

stats