Els nous xerpes del català: 40 anys després de la llei de normalització lingüística
Es compleixen quaranta anys de l'aprovació de la llei de normalització lingüística, la coneguda com la 'llei del català' que posava els fonaments jurídics per a la recuperació d'una llengua històricament minoritzada. Si bé durant molts anys la sensació va ser que la llengua recuperava un terreny perdut, avui els catalans tenen la sensació contrària, que la llengua va enrere, que perd espais d'ús. Per això, en aquest dossier ens plantegem com s'han de sacsejar les polítiques lingüístiques perquè tornin a situar el català com la llengua comuna i cohesionadora de la societat. Els experts ens donaran les paraules clau de la política lingüística del present. Però per veure la situació del català avui, també hem volgut trepitjar les aules, les xarxes, els esplais, i hem entrevistat cinc persones menors de 40 anys que treballen amb la llengua en espais on el català és residual, joves que estan al peu del canó des dels seus oficis i vocacions: en Gerard Viladomat, professor de català a Mataró, l'humorista Oye Sherman o el cantant lleidatà d'origen nigerià Kelly Isaiah.
Kelly Isaiah, cantant: "Gràcies a les cançons en català hem trepitjat els grans escenaris"
Alba Marco, monitora de lleure: "El problema no és només el català"
Can Putades: "Està bé veure que el català no ha de ser supercorrecte"
Oye Sherman, humorista: "Dir que el català no fa gràcia és com dir que no es pot follar en català: en quin idioma vols que folli?"
L’enorme repte de rellançar el català: com es pot fer?
