15 paraules de menjar que mai no saps com dir en català

BarcelonaLes cartes dels restaurants sovint són un camp de mines per a la salut arterial i per a la correcció lingüística: que si torrijas, tocinillos, reposteria... De tant veure formes incorrectes o variables podem acabar dubtant de com es diuen les menges més elementals. A més, en els darrers anys, entre l'assortiment de cuines exòtiques que s'han obert als nostres barris i l'allau de productes que arriben amb avió, s'ha incrementat la quantitat de plats que ens podem menjar però no podem pronunciar o escriure. Sovint el diccionari normatiu no ens ajuda i els mitjans tiren per la via directa. La filòloga i terminòloga del Termcat Montserrat Serra ens ajuda a sortir de dubtes i errors amb aquestes 15 paraules.

Dubtes habituals

'Pistatxo' o 'festuc'?

En algun moment va córrer la brama que s’havia de dir festuc i no pistatxo per la dèria que el català s’allunyi com més millor del castellà. Però resulta que són sinònims. No només això, sinó que totes dues venen de la paraula grega pistákion però l’una arriba des de l’àrab (festuc està documentat des del 1335 en català) i l’altra ens arriba a principis del XIX passant per l’italià (pistacchio), i d'allà al castellà (pistacho) i el francès (pistache).

'Bodega' o 'celler'?

Una bodega és l’espai d’emmagatzematge sota coberta d’un vaixell, però no té la resta de significats del castellà. En català ja tenim una altra paraula: tant si ens referim al lloc on elaboren vi, com a l’espai on guardem els vins en un restaurant o a casa, com a la taverna on comprem vi a granel i fem el vermut, tot això són cellers (com els wine cellars anglesos).

'Fideuà' o 'fideuada'?

La fideuada és un plat típic de Gandia i és una paella de fideus; de fideu, fideuada. L’origen, però, és important, perquè en el parlar valencià la caiguda de la d intervocàlica és generalitzada en l’oral (com mascletà) i per això s’ha popularitzat com a fideuà. El Diccionari normatiu valencià ja les considera paraules sinònimes, però no el DIEC, que manté només fideuada. Ara bé, es tractaria d’una qüestió de registre i de context: en un xiringuito i en un text informal es parlaria de fideuà, mentre que en un lloc més selecte i en un registra formal servirien fideuada o, si no és el plat típic valencià, un rossejat de fideus o fideus a la cassola.

'Quicos' o 'blat de moro'?

Com se’n diria del gra torrat i salat que serveix d’aperitiu? Alguns en diuen panís i d'altres xurruques, però en català normatiu seria blat de moro torrat i salat. Llarg, oi? Era difícil que això pogués competir amb la paraula kiko, d'ús habitual i acceptada en castellà. Així que el 2020 el Termcat va donar sortida a quicos, com a adaptació catalana d'una marca registrada.

'Bròquil' o 'bròcoli'? O 'brocolet'!

Alguns es deuen preguntar per què calen tants noms per identificar una verdura que no suporten. Els que detesten el bròquil tenen part de raó: tots els bròquils són iguals, és a dir, de la mateixa família. La paraula prové de l'italià broccoli (significa brots). El bròquil fa referència a l'hortalissa de color verd clar, mentre que la blanca és la coliflor. El que és verd fosc seria el bròcoli, una paraula que s'ha introduït més recentment a la nostra cuina i també s'ha manllevat més tard amb un nom diferent. L'encreuament incestuós de les dues variants ha donat la meravella arquitectònica anomenada romanesco. Però, alerta, perquè s'ha detectat a les botigues una invasió d'uns altres brots parents del bròquil, de tija més llarga, anomenats comercialment bimi, que en català seria brocolet.

Errors flagrants

Heus aquí cinc paraules que diem en castellà però que fàcilment podríem dir en català:

• Envinagrats (no 'encurtits')
• Tast de vins (no 'cata de vins')
• Torradeta o coqueta de Santa Teresa (no 'torrija')
• Flamets (no 'tocinillo de cielo')
• Broqueta de carn o tapeta de truita (ni 'pincho' ni 'pintxo')

Adaptacions i excepcions

'Sushi' sí i 'wasabi' no

Una de les claus en les adaptacions de paraules d'altres cultures és el temps que fa que les fem servir. "Primer està en un restaurant, després en deu, després ho trobes al súper", diu Serra. Com a norma, el menjar japonès s'ha adaptat seguint el sistema internacional de romanització Hepburn (fem teriyaki, wakame, yakitori...). De moment, el Termcat no s'ha atrevit a posar suxi o suixi i ha manllevat el sushi, igual com ha deixat mochi. Però què seria del català sense excepcions? Els bolets shiitake s'han normativitzat en xiitake. En canvi, el wasabi encara balla. Mentre que el Termcat l'ha introduït en català per una alternativa com a rave japonès, els mitjans tiren pel dret i fan servir sovint wasabi, que és el que s'utilitza en anglès, francès o castellà per anomenar aquest condiment que ve de l'arrel de Wasabia japonica.

'Pulled pork' és porc esqueixat

Un dels últims fenòmens gastronòmics són els brioixos o hamburgueses de pulled pork. En aquest cas, es tracta d'una preparació que ve dels Estats Units. És espatlla de porc cuit a baixa temperatura, cosa que permet desfilar-lo més fàcilment en tires, seguint el sentit de les fibres de la carn. Com que d'això se'n diu esqueixar (com el bacallà), en català la preparació és el porc esqueixat.

'Tortilla', 'burrito', 'guacamole'... i 'xili'

Si encara no està generalitzat l'ús correcte d'alvocat per dir aguacate, no els compliquem la vida, deuen pensar els terminòlegs. A poc a poc. Fora bromes, el que ha passat és que la cuina mexicana s'ha popularitzat a casa nostra via la cuina americana tex-mex, que és des d'on s'ha estès arreu. Els americans van manllevar els burritos i els guacamoles i els tacos, i així és com ho hem mantingut nosaltres, perquè encara ens sona més pròxim que als americans. Dos detalls crucials per portar la contrària. Totes les varietats de chiles s'anomenen xilis. En el cas del xili que ve de la ciutat de Jalapa n'hauríem de dir xili de Jalapa en comptes de jalapeño (que podem fer servir col·loquialment si bé no existeix un gentilici oficial en català i no cal inventar un jalapenyo o un jalapenc per un pebrotet). L'altra adaptació que hem de fer servir és la de natxos en comptes de nachos.

Aquí val la pena fer un apunt curiós: mentre que la tortilla de la cuina mexicana (la coca de blat o blat de moro semblant a la pita) es diu tortilla, la tortita que ara es menja com a refrigeri sense calories (d'arròs inflat o blat de moro inflat) no es pot dir així sinó que es diu coqueta.

'Frànkfurt' i 'quètxup'

Si mirem el diccionari normatiu, hauríem de dir salsitxa de Frankfurt per anomenar la botifarreta cuita i fumada feta amb carn de porc o vedella. Però igual com podem reduir aigua de Colònia dient colònia i com en diem hamburguesa de l'entrepà que ve d'Hamburg, el Termcat també va acceptar frànkfurt, amb un accent que normalitza la paraula en català però mantenint la k que –seguint el criteri general– respecta la grafia del topònim. Els anys que fa que mengem frànkfurts han donat peu a normalitzar la paraula, que val per a la salsitxa, l’entrepà i el bar on els venen. És el que ha passat amb quètxup, que, potser per sorpresa d'alguns, consta al DIEC. Però que sigui normativa no vol dir que sigui saludable.

'Xauarma' i 'dóner kebab'

Resulta que són el mateix, són sinònims, i fan referència a aquella carn que veiem als restaurants rostint-se en un ast vertical. Totes les llengües europees tenen la doble denominació, que en català també s'han adoptat. És un plat tradicional que ve del Pròxim Orient, però per dues vies: el shawarma ve de l'àrab i de la pronúncia original s'adapta a la grafia catalana com a xauarma, i en canvi el döner kebab ve de Turquia i dels immigrants que el van exportar a Alemanya als 70, i en català només s'ha canviat l'accent que marca la pronúncia original. El xauarma fa referència a la carn i també a l'entrepà que es fa amb pa de pita. També es pot fer dins d'un pa de pita enrotllat, i llavors seria un durum o bé es pot enfilar la carn en una broqueta i és un xix kebab.