10 pífies típiques que fas en català i que són fàcils de solucionar

BarcelonaEls catalanoparlants tot sovint dubten del que escriuen i diuen. Sense caure en el purisme o la ultracorrecció, la Teràpia lingüística de Míriam Martín Lloret (Ara Llibres) vol donar-los un cop de mà. El llibre explica de manera planera alguns dels problemes habituals dels parlants, els clàssics traumes lingüístics, alguns dels quals no tenen una solució gaire complicada. La lingüista defensa que guanyar seguretat ha de servir per estar més relaxats i, per tant, per utilitzar més i millor el català. Recollim 10 pífies o dubtes del català del carrer que pots resoldre definitivament en uns minuts.

El què s’accentua en una pregunta, sí, però no s’accentua quan és un que exclamatiu i, a més, es pronuncia com una vocal neutra (en els parlars orientals). Un truc per distingir-lo? Quan equival a molt. Que fàcil! Aquí, Míriam Martín Lloret no s’està de recordar algunes pronúncies, com ara que les es de Balmes o Sitges també es pronuncien amb vocal neutra en català oriental.

En aquest cas, amb la llengua passa com amb l’alimentació. En teoria no pots berenar un tros de coca i sopar uns macarrons, però a la pràctica fas els ulls grossos. És a dir: segons la gramàtica, no es pot esmorzar, dinar, berenar o sopar alguna cosa. La frase s'ha de desfer i fer que esmorzar o dinar o sopar no tinguin complement directe. Caldria escriure: "M’he menjat un dònut per esmorzar" (és a dir, és un verb intransitiu, no accepta complements directes). En la parla col·loquial es pot fer servir, i fins i tot el diccionari normatiu valencià ho recull, però sorprenentment no està acceptat.

Això ens porta a un punt crucial del llibre, que abraça, com deia Pitarra, "el català que es parla". No tot és estàndard i registre formal. Martín Lloret aposta pel desacomplexament en l’ús dels dialectes i dels registres informals i les pronúncies diverses, que es transmeten oralment sovint de generació en generació i que no són errors, encara que l’estàndard hagi dut a pensar que sí. Hi ha "barbarismes entranyables", com diu Martín Lloret, com desdeluego, bueno o antes; hi ha pronúncies genuïnes, com istiu, juriol i llagurt; i hi ha paraules creades a partir de les regles del català com ensiamada i temacle, que són totes vàlides en el registre informal i oral.

Qui llegeix en català s’ha après els guionets de memòria, per això qualsevol canvi és traumàtic. En general, el que sabem és vàlid (l'onomatopeia rau-rau, l’estira-i-arronsa, el nord-americà...). Ara bé, sense tant rebombori com amb els diacrítics, la normativa ha inclòs alguns canvis de criteri que es van fer efectius el 2021. L’embolic és amb els guions que cauen. Desapareixen en tres casos: els prefixos davant d’expressions lexicalitzades (ex cascos blaus, vice primer ministre), també davant de majúscules i números (anti OTAN) i davant de paraules que poden confondre (ex xicot i ex portador). No passa el mateix amb paraules com subdirector o exsecretari o fins i tot exprofessor, que en aquests casos s’escriuen juntes (perquè formen una unitat lèxica, cosa que no passa si diem excascos o viceprimer).

Saber diferenciar ser i estar és més senzill del que sembla. Normes clau que dona el manual Teràpia lingüística: ser indica una qualitat permanent ("Soc alta") i estar un estat transitori que té una durada determinada ("estic contenta"). Quan es refereix a un lloc, sempre és ser ("Soc aquí" / "Que hi és, l’Aloma?"). Quan ens referim a un procés o assenyalem un canvi fem servir estar ("L’obra està a punt de començar" / "Estàs a punt?"). Una de les preguntes freqüents seria si l’estat civil o laboral és permanent o transitori: doncs com ser viu o mort, aniria amb el verb ser si volem que sigui genuí ("És solter").

Davant del dubte amb els verbs pronominals, el truc és mirar si és necessari el pronom que hi posem. "Les fulles dels arbres (es) cauen": aquí el pronom hi sobra. "Els cabells em cauen": aquí no, perquè em substitueix una persona. La mateixa operació es pot fer amb callar-se, venir-se o seure’s, baixar-se, etcètera.

La teoria que diu que els catalans no donem mai res és mentida. Donem en cas que controlem l’acció o esdeveniment (donem un premi i donem una ullada!) i, en canvi, si no controlem l’acció, llavors fem (fem pena). Les excepcions que confirmen la regla? Fer petons i abraçades. Quan dubtis i vegis les dues opcions possibles, tria la més comuna, amb el verb fer.

Gaire es feia servir en oracions negatives, interrogatives i condicionals. Significa molt. I parlem en passat perquè sovint es converteix directament en molt o fins i tot en massa ("No tenim molta gana", "T’he atabalat massa?"). No és incorrecte, però és menys genuí, i no costa gaire fer servir gaire.

Si no, escrit per separat, té un valor condicional. El dubte es pot plantejar quan la frase condicional és elidida (llavors l’has de reconstruir!) o bé si és una pregunta retòrica ("Qui vindria, si no?"). En la resta de casos, en frases en què hi ha un sentit d'oposició o d'excepció, hi aniria el sinó ("No és això sinó allò", "Què fem sinó esperar?").

I una altra "dicotomia exasperant", com les bateja Martín Lloret, és el tàndem sentir /escoltar. I tot i que sembla fàcil, hi ha una invasió silenciosa del verb escoltar. Sentir és un acte involuntari, escoltar és un acte voluntari ("Sento crits" però "Escolto el professor"). El que passa és que normalment les dues accions van juntes. En aquests casos, al contrari del que està passant, el més natural seria fer servir sentir. Que em sentiu?

10 paraules que pots substituir i popularitzar

"La lluita contra els barbarismes lèxics no hauria de ser una prioritat, hi ha problemes més greus", diu Míriam Martín Lloret. Això no vol dir que hi hagi màniga ampla. Ella proposa combatre’ls amb ganes de jugar. Amb creativitat i alegria es pot evitar l’ús prescindible de barbarismes o construccions que no són genuïnes, com quan diem cuinetes per dir cocinillas en comptes de fer servir una paraulassa com bufafogons. Aquí teniu deu exemples creatius de paraules que podem substituir en el parlar del dia a dia.

• Fritanga – fregitalla
• Red flag – gomet vermell
• Bajón – fluixera
• Mutejar – silenciar
• Ofendidito – pellfina
• Empollón – motivat, aplicat
• Magufo – xarlatà, engalipador
• Manspreading – escamarlar-se
• WTF – PQC
• Empoderar – fer valer