Renovables: hora de repartir?
Els lectors de les zones que concentren més projectes demanen empatia a la resta de Catalunya
El nou decret de la Generalitat sobre les energies renovables, que es va anunciar la setmana passada i que s'ha aprovat aquest dimarts, ha generat molt debat entre la comunitat de l'ARA.
Molts lectors consideren, com l'editorial 'Renovables, sí o sí' o l'article d'Antoni Bassas 'Salvem el paisatge, condemnem el planeta', que cal prioritzar l'impuls de les renovables:
— lluquet: "Tant eòlica com fotovoltàica ens brinden l'oportunitat de ser autosuficients com a país. Això no havia passat mai, i és cap on s'ha d'enfocar el tema".
— Jordi Trek: "La prioritat és lluitar contra l'emergència climàtica, la solució global requereix l'aportació local. Per descarbonitzar l'electricitat catalana caldria produir uns 60.000.000 KW. En un domicili particular amb 6 plaques es poden produir a les 12 del migdia a l'estiu uns 2,3 KW, i això representa uns 10 metres quadrats de plaques. És a dir, ens calen uns 260 km quadrats de plaques solars per poder arribar als 60.000.000 KW, i això només a l'estiu i al migdia. És evident que s'hauran de posar molts aerogeneradors allà on el vent els faci rendibles".
— Francesc: "Potser el territori quedarà més desastrós amb la destrucció parcial de la biodiversitat del planeta degut a l'augment de temperatura... Hi ha una opció més bona, deixar de consumir tanta energia. Hi estem disposats?"
— Pau Macià i Masó: "Que no és lleig també tanta autopista, tanta torre de transport d´alta tensió, tant de cable clavat per les façanes de qualsevol manera, tant de camió per carreteres, tant de magatzem fastigós, tanta coberta d'uralita, tanta casa sense arrebossar i sense pintar, tanta brutícia per les cunetes, tant d'edifici d'apartaments a les façanes de la costa, tanta ferralla escampada per solars, tanta barraca amb hortet a l'entrada de ciutats, i tant d'imbècil que es passa el dia emprenyant els altres?"
També hi ha veus que assenyalen problemes com l'emmagatzematge de l'energia o la necessitat de reduir el consum energètic al marge de les fonts d'energia:
— Rossegacebes: "Mentre no trobem una manera d'emmagatzemar energia per a una o dues setmanes no té cap sentit recolzar-nos sobre fonts d'energia intermitents (eòlica i fotovoltaica). Seria suïcida".
— PMC: "Per complir amb aquests objectius manca poder emmagatzemar l'energia, sense aquest requisit és difícil arribar-hi. Estem molt endarrerits en aquesta capacitat d'emmagatzematge".
— Josep Ferrés Marcó: "Parlar d'estalvi sona malament quan hi ha persones que no poden pagar la factura de la llum, però hi ha altres maneres d'estalviar: aïllar tèrmicament les cobertes (tan sols en cobertes aïllem el 40% dels habitatges adossats), reduir mobilitats (millorar la xarxa de transport públic), eliminar sistemes d'escalfament ridículs (terrasses de bars). En resum, no solament hem d'avançar cap a energies renovables (començant per l'ús de les teulades dels equipaments públics), sinó que hem d'anar cap a una nova manera de viure i d'interactuar".
El Govern rep crítiques per intentar fer equilibris impossibles, tot i que també hi ha comentaris que subratllen que no és problema només del Govern:
— s'Os: "El principal problema és que el Govern, per por que s'indigni un sector o un altre, sempre busca uns equilibris ridículs, que no acaben convencent a ningú. El cas més sonat és la insistència en una suposada "ampliació sostenible" de la capacitat de l'aeroport de Barcelona, tot i l'augment de les emissions que comportaria. O, en aquesta ocasió, l'intent de fer creure que es pot arribar a les zero emissions netes, amb un nivell de consum com l'actual, sent autosuficients energèticament, i sense afectar el territori! Això no s'aguanta de cap manera!"
— Papitu Vadecurt: "En 40 anys Europa només ha disminuït un 25% les emissions mentre externalitzava gran part de la producció industrial a la Xina, on òbviament han multiplicat les seves per tres. Em sembla que no és només el govern de la Generalitat qui no té les coses gaire clares. Això sí, ens diuen que omplim de molinets de vent el territori, o que deixem de menjar carn ja que és insostenible i, amb el mateix argument, que ens quedem a casa tancadets sense anar al Montseny. No cal dir agafar un avió! Tot plegat ho veig una mica hipòcrita, no?"
Molts lectors aplaudeixen l’article de Germà Bel 'Renovables a Catalunya: ¿prioritat o opereta?', que planteja el debat sobre l’energia nuclear:
— Rossegacebes: "Opereta... A Catalunya de moment tenim un 55% d'electricitat nuclear (25.000 GWh) i 12% d'hidroelèctrica (5.500 GWh). O sigui, que dos terços de la producció actual és estable i permanent i no fa gens de CO2. Una quarta part més (11.500 GWh) genera CO2. I només el 8% és de les "noves" renovables: eòlica 6% (2.700 GWh), fotovoltaica 1% (500 GWh), biomassa 1% (400 GWh). I, abans de voler tancar cap central, penseu que cada cotxe elèctric utilitza uns 4 MWh per any. Si el 2030 tenim un milió de cotxes elèctrics (els plans són de 5 milions per a Espanya) consumirem 4.000 GWh més cada any, el doble gairebé de l'electricitat que produeixen tots els aerogeneradors que tenim ara. Dit d'una altra manera, un augment del 100% de les renovables servirà només per mantenir la mobilitat actual. El que passi d'aquest 100% hauria d'anar a substituir l'electricitat del CO2. I només quan no fem ni un gram de CO2 per a l'electricitat, ni de la que importem, llavors és quan podrem pensar a tancar les nuclears. I mentre no vegi un calendari de la planificació realista de consum i producció d'energia per part del govern (tants GWh per al 2024, tants per al 2025, etc.) no em creuré que s'ho prenen seriosament".
— adolfcandela: "El 2030 a Catalunya haurem d'haver pres una sèrie de decisions ambientals serioses. Les centrals nuclears, que ara com ara són la principal font de generació elèctrica de Catalunya, estaran en fase de desmantellament, per obsoletes i perilloses. Si no som capaços com a país de conformar una alternativa viable per abastir-nos d'energia, no tindrem més remei que importar electricitat de la resta d'Espanya i de França, a preus cada cop més alts i amb estratègies polítiques agressives. El futur està en les fonts d'energia renovable. Estem d'acord que hem de preservar el territori (paisatge), però no a qualsevol preu".
— Xavi Meilen: "Si s'hagués fet la inversió necessària en R+D, avui podríem construir centrals nuclears molt més segures i amb residus de vida més curta (els principis ja es coneixen), però els polítics han prioritzat al 100% les renovables perquè tenien més popularitat. Ara hauran d'explicar a tothom que amb fonts d'energia intermitents no n'hi ha prou...".
Hi ha molts lectors indignats per la concentració de molts projectes de renovables en molt poques comarques:
— Coloma: "A veure si és veritat que tot el territori participa en aquesta responsabilitat per a un bé general i no reben com sempre els mateixos".
— Belltall: "Ens quedarà un territori fet un desastre! Això sí, sempre perjudicant el sud de Catalunya".
— JL: "Vaja! Veig que a les sagrades comarques gironines per fi els arriba l'hora de posar-se molinets! Anava sent hora de repartir una mica, i no tot concentrat al sud i Ponent, com passa amb tot el dolent".
— Bernat Morgades Roca: "Que hem de posar més renovables hi estem tots d'acord, però allà on ja hi ha una plaga de molins eòlics millor no posar-n'hi més. Collserola és molt gran i el mar encara més".
— Andreu Momblan Villacañas: "Des d'alguns territoris no es pot discutir que s'ha fet una més que generosa aportació a salvar el planeta, climàticament parlant, i a la solidaritat energètica. Però ara, simplement, demanem una actitud empàtica de la resta de Catalunya. Som pocs, a la Conca de Barberà, amb territoris buidats, amb gent envellida, i amb una part trinxada del paisatge".
I alguns aporten explicacions sobre els perjudicis per als territoris afectats, més enllà de l’impacte en el paisatge:
— Marc: "¿Aquestes instal·lacions deixen algun benefici al territori on es col·loquen? Semblaria que sí, però aquestes instal·lacions requereixen un manteniment baix o gairebé nul. Es busquen el terrenys més barats i es fan contractes a molts anys vista per amortitzar al màxim la instal·lació. De manera que només fan que empobrir a la llarga el territori una mica més".
— ulyses: "Per instal·lar els parcs fotovoltaics busquen terra barata per maximitzar els beneficis que per si mateixos ja són enormes. Paguen als pagesos un preu un poc superior al preu de terreny rústic, que és misèria igualment, per fer-se ells d'or gràcies a subvencions i un mercat energètic que ja veiem com funciona (i funcionarà si tots plegats continuem tan mesells). Els ajuntaments, contents, perquè cobraran més d'IBI i els camps de cultiu i el paisatge no importen a ningú, com la gent que hi viu, que tampoc importa a ningú. Això a l'àrea metropolitana no ho poden fer perquè el terreny ja és més car i els beneficis no serien tan grans... I és que la matèria primera d'aquestes energies no és el sol ni l'aire sinó la terra, i aquesta sí que té propietari, els pagesos... Però a qui li importen els pagesos, oi?"
Les alternatives que proposen els lectors passen, sobretot, per la proximitat:
— Algú com tu: "Tant l'eòlica com la solar (com qualsevol) té afectació en l'entorn quan es tracta de fer-ne grans extensions en un mateix lloc. Vaig sentir algun entrevistat explicant que a no sé quina zona d'Europa es va optar per posar plaques solars a la majoria de teulades del país i que amb això generaven un percentatge molt alt de l'electricitat que necessitava el país. I això no afecta terrenys sinó construccions ja existents".
— JL: "A poc a poc ens anem conscienciant del comerç de proximitat. Busquem carbassons de proximitat, taronges de València en lloc de marroquines, raïm del Penedès i no de Xile... Però el tema de l'electricitat encara no hem entès que és importantíssim. Durant el transport de l'energia se'n perd un munt. L'electricitat consumida ha de ser produïda com més a prop millor. Cada poblet (si el mapa eòlic ho permet, si no és un fracàs de rendibilitat posar-hi un molí) ha de tenir el seu molí, com hi havia abans per moldre el gra. I les teulades aprofitades al màxim per omplir amb plaques solars. És això o continuar amb les centrals de cicle combinat fins a la nostra extinció".
— Batista de can Batista, avui a França: "M'apunto a l'opinió dels partidaris de les renovables i que són imprescindibles, com fan els països del nord, prèvia cerca, estudi i determinació de la seva implantació i potència adequada, així com permetre la instal·lació de petites eòliques per a comunitats i/o domicilis particulars... Per què es pot fer en fotovoltàiques i no en petites eòliques?"
I també per utilitzar espais diferents o fonts d’energia diferents:
— JF: "Abans d'omplir de plaques fotovoltaiques els nostres camps potser podríem provar de fer-ho en espais marginals als nusos viaris, i als sostres i espais de tots els polígons industrials del país. I panells solars a les teulades de molts pobles i ciutats. Quan acabin això, podríem discutir com estendre-ho més. Fer-ho al revés no és sostenible, és nomes fer el joc els especuladors de tot tipus".
— Xavi C: "Caldria tenir en compte també la gestió dels boscos per produir biomassa. La deixadesa de moltes zones naturals per part de les administracions locals fa feredat".