"Som l'ase dels cops": el debat sobre l'educació entre els lectors de l'ARA

La vaga educativa de cinc dies al llarg de tot el mes ha estat el tema més comentat a l’Ara.cat al març, amb prop d’un miler de missatges dels lectors, dels quals aquí en fem un recull organitzant per temes. Com ja va passar amb la convocatòria, hi ha hagut una gran divisió d’opinions. En un costat, les intervencions centrades en el canvi de calendari, molt crítiques amb els docents:

— Eulàlia Sunyer Mariner: "Conec poquíssims mestres que al juliol facin formació! En conec molts que aprofiten juliol i agost per fer llargs viatges! No hi tinc res en contra, però, sisplau, pareu de queixar-vos i si no us va bé i ho trobeu tot tan dur i injust només cal que us canvieu de feina!"

— agustí: "Tenen tants motius per fer vaga que curiosament només en fan quan els toquen els dies de festa…"

A l’altre costat, les intervencions contra els canvis en el calendari, les que es defensen de les crítiques i les centrades en els altres motius de la vaga:

— Icària: "Que quedi ben clar: els docents tenen els mateixos dies de vacances o permisos que la resta de funcionaris, que tenen vacances, dies de lliure disposició repartits durant tot l'any, dies per acumulació d'antiguitat, formació en horari laboral i que, per descomptat, no s'enduen la feina a casa… Els docents no tenen aquestes facilitats i tot s'acumula al juliol, quan no hi ha alumnes. Som l'ase dels cops de la societat, quan hi ha moltes feines amb molt menys desgast personal que la nostra. Es parla des del desconeixement amb menyspreu”

— AnnaMar: "Els dos punts més importants que mouen a fer vaga tots els professors que conec són el contingut dels nous currículums i l'atac a la immersió lingüística. No sé on s'informen els periodistes, però encara no he llegit cap notícia on s'expliqui la indignació i la preocupació que genera el canvi que comportarà la dràstica reducció d'hores de les assignatures i la desigualtat que generarà en els instituts del país, ja que cada centre podrà destinar la bossa d'hores de gestió autònoma al que li sembli convenient. Si ara els continguts que es poden ensenyar a les diferents assignatures ja són migrats, amb la nova proposta pot ser un autèntic drama"

Coincidint amb l'aturada, el departament ha decidit que els centres podran no aplicar els nous currículums el curs que ve, cosa que no ha convençut tothom:

— Cristina Torra i Parés: "Sobre la proposta del conseller d'Educació de deixar als centres aplicar o no aplicar el nou currículum el curs vinent: com sempre... sortir per la tangent. Dividint per guanyar!"

— Norfeu: "Des de la implantació de l'ESO + les retallades fetes per ineptes neoliberals, l'ensenyament ha davallat a l'infern. Solucionar-ho és impossible, ja que hi ha una estructura formada per ineptes extrems, que considera que els coneixements no són importants"

I encara en relació amb l’escola, l’acord sobre el català, un altre motiu de preocupació entre els docents, també ha generat dubtes:

— Aveure: "La modificació pot ser fins i tot pitjor que el 25%, perquè hi haurà moltes escoles que faran més del 25% de castellà"

— Pere Tarrida: "Sembla un replegament tàctic davant l'ofensiva judicial espanyola. Ens pot sortir molt car. Dependrà de la voluntat de la direcció dels centres: si una escola decideix impartir el 50% o més de les classes en castellà, no veig com se li pot negar, amb el nou text. Bufen vents de derrota acceptada"

L’altre gran tema de debat ha sigut la guerra d’Ucraïna, que ja fa més d’un mes que dura. Els lectors de l’ARA han lamentat els primers casos de russofòbia a Catalunya:

— Gemminix: "S'ha de ser molt, però molt burro per estigmatitzar una persona pel seu origen. La majoria dels russos que viuen aquí no estan amb Putin. Per això van marxar molts, precisament!"

— Missandei: "Hem de diferenciar entre el règim de Putin i Rússia i els russos. Si no som capaços de fer això, en quina merda de món viurem? Us ho dic jo, que vaig viure a l'Espanya de Franco i que cada cop que sortia a l'estranger havia d'explicar que no era franquista"

I hi ha hagut tota mena d’opinions sobre les comparacions entre Ucraïna i Catalunya i sobre les paraules de Josep Borrell per les quals Puigdemont es va sentir al·ludit:

— Albert Martín: "Sí, sí. Les comparacions són odioses i algunes agafades pels pèls, però això que diu Putin que Ucraïna no és una nació, que no ho ha estat mai, que sempre ha format part de Rússia, que els russòfons estan oprimits (quan el president d’Ucraïna és russòfon), que els ucraïnesos estan dirigits per feixistes i que ell va a alliberar-los, etc., em sona i no sé de què"

— Josep-M-BCN: "Era una indirecta reconeixent que Felipe és com Putin... i Espanya com Rússia... Borrell no perd ocasió de fer el ridícul!"

A banda d’aquests dos grans temes, el març ha tingut dos grans protagonistes en l’àmbit cultural. Will Smith, després de la bufetada a la nit dels Oscars, que li ha fet rebre moltes crítiques:

— Jz: "La broma era de mal gust, però la reacció supera el mal gust i entra en el terreny delictiu. Un humorista a vegades creuarà la línia, i no fan falta repercussions sobre la seva integritat física. Estar ofès per una broma de mal gust no justifica les plantofades!"

— montserb: "La broma del Chris Rock era de mal gust. Però estava dirigida a la Jada, la dona del Will Smith, que té una boca per parlar per ella mateixa, unes bones cames per marxar de l'auditori o una bona mà per clavar plantofades, si és així com vol respondre. Amb la seva reacció, el senyor Smith s'ha convertit en protagonista i li ha negat la veu a la seva senyora. Masclisme tòxic pur"

— lourdes guardia: "Hauria estat meravellós que ella s'hagués aixecat i hagués dit que el que acabava d'expressar el presentador no s'ha de fer mai, que ella es mereix respecte i tots també"

— Marcel·lí F: "També seria d'agrair una disculpa pel fet de fer humor sobre un problema mèdic d'una persona. Dels problemes mèdics només se'n pot en riure un mateix, si pot"

I Pau Riba, mort als 73 anys d’un càncer de pàncrees, que ha estat acomiadat amb lloances per molts lectors de l’ARA:

— Pau Vinyes Roig: "Un crac dels grans. Un gran poeta i sobretot un músic català que defugia de modes i esdevenia un radical del cant"

— Francesc P: "Pau, ariet de la contracultura, només ara – després de mort, i quan ja hi estaves a les portes– et convertiran en estendard de la cultureta. Gràcies per haver-nos mantingut desperts. Segueix fotent canya des d'allà on siguis"

— José Portell Muñoz: "Un català que va exercir com a tal en tots els seus àmbits: poesia, cançó, pensament"

— toka koo yons: "Gran, gran, gran. Com tots els genis, estava ben grillat. Simplement un geni. Musicalment em semblava extraordinari. Ell i en Jaume Sisa van marcar la seva generació i moltes que els han anat succeint. Et trobarem a faltar. I MOLT!!!"