Zoido també nega instruccions polítiques sobre les càrregues de l'1-O

MadridEl pas de Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría i Juan Ignacio Zoido pel judici al Procés alimenta la compareixença la setmana vinent dels aleshores responsables de seguretat i policials de l’Estat durant l’1 d’Octubre, després de set sessions d’interrogatoris en què la Fiscalia ha tingut dificultats per acreditar la rebel·lió. Aquest dijous Iñigo Urkullu i Ada Colau han frenat el relat confirmant el seu paper de mediador entre Carles Puigdemont i Mariano Rajoy i l’absència de danys el 20-S. Però el ministeri públic s’ha trobat amb l’aval de la cúpula política del govern del PP, a l’hora de responsabilitzar la Generalitat de les imatges de l’1-O, per haver “impulsat i animat” els votants a assistir als col·legis electorals. En qualsevol cas, les càrregues policials no es van produir per ordre política de la Moncloa, segons ha insistit l’exministre de l’Interior, sinó que van ser els “operatius” els que van fer i desfer en matèria de seguretat, amb Diego Pérez de los Cobos al capdavant. “Jo no vaig donar l’ordre de com ho havien de fer ni quan. Ells van prendre la decisió i sabran tècnicament perquè ho van fer”, ha afirmat.

Xavier Melero, lletrat de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, després d’un intens cara a cara amb Zoido, li ha demanat qui era la persona encarregada de prémer el botó. L’exministre ha explicat que les decisions policials de l’1-O corresponia al seu coordinador, De los Cobos, i els caps de Policia Nacional, Guàrdia Civil i Mossos d’Esquadra, de qui no ha dit els noms. Tanmateix, ha tancat files amb les decisions que es van prendre, també la de deixar de carregar contra els votants a partir de la tarda, encara que això impliqués deixar de complir l’ordre d’aturar la votació.

Ponderar aquesta instrucció judicial és el que allunya irremeiablement les defenses dels acusats i la Fiscalia, reforçada amb l’opinió dels exdirigents espanyols. La carta dels advocats dels líders sobiranistes per negar la suposada deixadesa de funcions dels Mossos d’Esquadra és que van prioritzar la convivència i la seguretat ciutadana, en la línia del que exposava la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la interlocutòria que encomanava els cossos i forces de seguretat de l’Estat aturar el referèndum. Un requeriment, el de preservar l’ordre públic, que també subratllava l’aleshores secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, en una instrucció del 29 de setembre del 2017.

Zoido, però, ha constatat la diferència de percepcions sobre aquesta qüestió, i ha assegurat que l’actuació de Policia Nacional i Guàrdia Civil complia amb la necessitat de garantir la seguretat ciutadana. “Sí”, ha dit en resposta a la fiscal Consuelo Madrigal, i ha afegit que aquesta va ser i ha de ser sempre la “prioritat” en qualsevol actuació policial. Davant la insistència dels lletrats defensors, no ha aclarit si De los Cobos va traslladar-li que primaria “l’eficàcia” per impedir l’1-O, o bé el manteniment de la convivència al carrer. Amb tot, tal com ja va fer el 18 de gener del 2018 en una compareixença al Senat, Zoido ha defensat la “proporcionalitat” dels agents que van actuar l’1-O, amb un ús “raonable” de la força inclòs.

Retrets al Govern i els Mossos

Les explicacions de Zoido han pivotat en els retrets al Govern per convocar la ciutadania a un acte “delictiu” –els advocats han hagut de corregir que en tot cas era “il·legal"– i als Mossos la seva presumpta inoperància. Al davant, per rebatre’l, s'ha trobat Melero, que l'ha acorralat amb diferents preguntes sobre els detalls de les ordres judicials. L’exministre ha explicat que la secretaria d’Estat va valorar l’enviament de 6.000 agents de Guàrdia Civil i de Policia Nacional arran dels fets a la conselleria d’Economia, però també per les contínues “aglomeracions i manifestacions” davant els múltiples escorcolls i detencions a diferents persones vinculades a l’1-O. En principi, el reforç estava destinat a “auxiliar” la policia catalana i no a “substituir-la”, tot i que aquesta ajuda es va acabar truncant. El “moment” va ser el mateix dia del referèndum, per bé que els dies previs a la votació s’ensumaven “dubtes” sobre si els Mossos complirien. “Semblava que Trapero no era gaire col·laborador i no li agradava estar coordinador per De los Cobos”, ha avisat Zoido.

Les sospites, però, també es basaven en el fet que dos agents de Mossos es limitessin a aixecar acta de les iniciatives lúdiques que tenien lloc als col·legis electorals els dies previs a la consulta, en lloc de clausurar-los. Melero li ha fet notar que la interlocutòria de la jutge del TSJC Mercedes Armas posava una excepció: no entorpir les activitats paral·leles que s’estiguessin desenvolupant.

Zoido també ha mostrat la seva disconformitat amb el nombre d’agents desplegats pels Mossos –”entre 6.000 i 7.000”– i els ha diferenciat dels 12.000 que es destinen en una convocatòria electoral convencional. L’exministre ha ignorat, però, que 7.500 d’aquests s’encarreguen de controlar la seguretat de la votació, mentre que la resta es dedica a altres tipus de tasques d’ordre públic deslligades de les eleccions. Zoido tampoc sabia que el secretari d’Estat de Seguretat, en una entrevista al digital 'Vozpopuli', xifrava en uns 90.000 els agents necessaris per impedir el referèndum, inabastable amb la xifra que es preveia destinar des de qualsevol dels cossos policials. Finalment, l'1-O els "operatius" van decidir actuar de manera "autònoma" en percebre que els Mossos havien faltat al seu "compromís", i De los Cobos va suspendre les reunions de coordinació previstes.

Malgrat la insistència dels lletrats amb la violència de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, Zoido s'ha mantingut ferm a l’hora de defensar la seva actuació i ha demanat “no culpar-los” dels fets de l’octubre. En aquest sentit, ha destacat les “adversitats” que es van trobar i ha citat els “escuts humans” a les portes dels col·legis. L’exministre ha volgut exculpar també els agents del crit 'A por ellos' que va caracteritzar el viatge dels policies cap a Catalunya atribuint-lo a persones externes al funcionariat, ignorant així un vídeo en què es veuen agents de la Policia Nacional entonant el càntic en un autocar.

La suposada rebel·lió, que necessàriament havia de comptar amb la pota d’un cos armat com els Mossos, es vol reforçar per part de les acusacions amb la petició de compra d’armament que Interior va demanar al govern espanyol l'anterior legislatura amb motiu antiterrorista, i que Zoido ha assenyalat erròniament que no s’havia autoritzat. Tanmateix, a la causa consta un informe de la Guàrdia Civil en el qual s’especifica que els Mossos amb prou feines tenen un fusell per cada 70 policies.

Urkullu i Colau, en escena

Tot i la connivència dels exmembres del govern espanyol, la tesi de la Fiscalia s'ha vist esmenada per Iñigo Urkullu, que ha detallat la tasca de mediació per acostar les posicions de Mariano Rajoy i Carles Puigdemont per evitar la DUI i el 155. En la seva declaració, el lehendakari ha constatat la predisposició al diàleg de l’expresident de la Generalitat, no tant “taxativa” en el seu interlocutor a la Moncloa. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha aportat, a més, un informe en el qual es limiten els danys a 80 tanques durant el 20 de setembre, el dia que va començar la suposada rebel·lió.