Com es passa de rebel a cap dels Mossos?

PeriodistaJuan Ignacio Zoido va dir ahir, en aquest estil seu que el caracteritza, que li semblava que “el senyor Trapero no era gaire col·laborador”. En la Junta de Seguretat de Catalunya del 28 de setembre del 2017, segons l’acta, davant els dos milions de persones que podien sortir al carrer l’1-O, Trapero va dir: “La manera com la policia ha de dur a terme aquesta ordre judicial [d’impedir el referèndum] és preservant la convivència i actuant amb proporcionalitat i congruència, fent ús de la força únicament quan calgui repel·lir agressions a la policia o a terceres persones i evitant causar un mal major al que es pretén evitar”. Molest, quan s’aplica el 155, un mes després, Zoido posa Ferran López al capdavant dels Mossos.

El nomenament del número 2 de Trapero va tenir lloc dos dies abans que el llavors fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, presentés la querella per rebel·lió o sedició, entre altres delictes, per l’1-O. Trapero va estar a punt d’ingressar a la presó acusat del delicte de sedició per la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela. Com a número 2 de Trapero, el comissari López va participar en les reunions de coordinació de la resposta policial al referèndum i va treballar colze a colze amb el responsable del dispositiu, el coronel Pérez de los Cobos, i amb els responsables de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

El nomenament de Pérez de los Cobos com a cap de l’operació de l’1-O va disgustar professionalment Trapero, un fet que ha sigut manipulat per presentar el major dels Mossos com el cap d’un exèrcit de 17.000 homes armats al servei de la rebel·lió o la sedició.

El 22 de febrer del 2018, en una entrevista a la SER just abans que López hagués de declarar davant la jutge Lamela, vaig assenyalar a Zoido que el que havia nomenat cap dels Mossos defensaria en seu judicial la seva actuació com a número dos de Trapero en els fets de l’octubre del 2017. Com explicava, doncs, la tria? “El nomenament és meu. Vaig comptar amb informació molt fidedigna en el sentit que el senyor López no havia participat en el dispositiu de Trapero. Quan López va venir a veure’m al meu despatx per agrair-me el seu nomenament, li vaig dir que només li demanava tres coses: actuar dins de la legalitat, complir l’Estatut i acatar la Constitució”.

És possible que el caràcter diplomàtic i el tarannà cordial de López i la seva bona relació amb el coronel Pérez de los Cobos, d’una banda, i la simpatia que li professava el llavors secretari general tècnic d’Interior, el mallorquí Juan Antonio Puigserver, de l’altra, portessin Zoido a considerar que l’encertava i calmaria els Mossos. Va optar, doncs, pel joc del poli dolent i el poli bo. Trapero havia de pagar la factura i el seu número dos, Ferrán López, li podia rendir uns serveis aleshores molt valorats. El problema és que calia separar Ferran López de “l’exèrcit” de Trapero. I Zoido, pragmàtic, no hi va veure cap problema. Hi ha un paral·lelisme en la conducta de Zoido i de Pablo Llarena. El primer no va vacil·lar a l’hora d’escollir un presumpte rebel com a cap dels Mossos; el segon, després de parlar d’un exèrcit de 17.000 homes armats, no va incorporar Trapero a la causa al Suprem.

I parlem, per què no, d’armes de guerra. N’ha parlat Consuelo Madrigal, i Zoido va apuntar que se n’havia impedit la compra, però cap va fer referència a com s’havia tramitat. Perquè no interessa. El que va començar la tramitació va ser el conseller d’Interior Jordi Jané, un home que la Fiscalia sempre presenta en el seu relat com un bon polític català per haver-se’n anat del Govern. Ves per on, Zoido va dir ahir que “hi ha gent bona a Catalunya”.