"Ens van apallissar": votants de l'1-O relaten la violència policial i assumeixen una resistència "passiva"

MadridEl judici del Procés, en directe

El judici del Procés viu aquest dimarts un gir discursiu destacat amb la presència de ciutadans que van patir la repressió policial als col·legis de l'1 d'Octubre. Després que les últimes setmanes s'hagi sentit la versió homogènia dels agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional responsabilitzant els votants dels episodis de violència, ara la perspectiva és una altra: que van ser les forces de seguretat de l'Estat les que van protagonitzar la repressió i que l'actitud dels votants va ser majoritàriament pacífica. Amb caràcter general, els manifestants no s'esperaven la desproporció dels agents en la seva intervenció i alguns desconeixien la interlocutòria del TSJC que encarregava a la policia impedir el referèndum.

"Les úniques puntades de peu i empentes que vaig veure van ser les de la policia als votants", ha declarat Santi Valls, president local d'ERC a Sabadell, que va votar al col·legi Nostra Llar de la capital vallesana i ha assegurat que va veure com els agents llançaven gent a terra i l'estiraven dels cabells. Un altre dels testimonis d'aquest punt de votació va ser el tinent d'alcaldia de Sabadell Juli Fernàndez, que ha explicat que quatre policies el van arrossegar per apartar-lo del davant de l'escola i li van trencar les ulleres, el bolso i la jaqueta. "Jo no vaig veure a ningú pegant a la policia", ha reptit un altre votant, Jordi Torrent, que estava a l'escola El Pi Gros de Sant Cebrià de Vallalta. "¿Sap vostè que cinc agents van resultar lesionats?", li ha qüestionat el fiscal Javier Zaragoza. "No ho sabia", ha dit ell.

Una altra ciutadana de Sabadell que va ser apoderada d'ERC l'1-O, Pilar Calderón, ha admès que la multitud de votants a les portes del col·legi estava impedint l'entrada de la policia, a preguntes de l'advocada de l'Estat Rosa María Seoane. Al final de l'interrogatori, l'advocat de Dolors Bassa Mariano Bergés ha demanat canalitzar una pregunta a través de la presidència del tribunal: "Com era aquest impediment?" Manuel Marchena ha fet la pregunta i Calderón ha contestat que la gent estava asseguda amb les mans aixecades. No és una informació menor pel que preveu el delicte de sedició, que descriu un alçament tumultuari per impedir l'actuació de l'autoritat.

En aquest sentit, Fernàndez ha volgut escapolir-se d'aquesta pregunta i ha respost que la "gent volia exercir el seu dret a protesta" i ha negat que els concentrats s'oposessin físicament a ser retirats, davant la insistència del fiscal Jaime Moreno. Només va veure gent actuant "passivament", ha destacat el candidat d'ERC a l'alcaldia de Sabadell aquest 26 de maig. A l'escola Nostra Llar es va poder votar més tard perquè la policia no es va endur el material electoral.

"Ens van apallissar"

En un dels llocs on la Guàrdia Civil va actuar amb més contundència va ser al pavelló firal de Sant Carles de la Ràpita, on un dels veïns, Joan Pau Salvadó, ha explicat que els agents "van entrar a sac" sense parlar prèviament amb els concentrats. Ha assegurat que va veure molta sang i ha relatat que a la gent més alta que s'ajupia li picaven amb les porres al cap, a més de clavar-los cops a les parts baixes i a la panxa. "Ens van apallissar", ha resumit. Salvadó ha volgut deixar clar que l'actitud dels votants era pacífica, que actuaven de manera no-violenta i que no van pronunciar insults contra els funcionaris de l'institut armat.

A preguntes de la Fiscalia, ha advertit que la voluntat dels votants era "manifestar-se pacíficament" i no impedir l'actuació policial, tal com ha suggerit Fidel Cadena. Salvadó també ha negat haver vist que es llancés algun casc, pedres i una moneda cap als agents i el seu vehicle. "Ho vaig veure després per la premsa", ha assenyalat, i ha afegit que condemna el llançament de pedres però que l'entén com una "reacció" a la brutalitat policial. A continuació, el tinent d'alcaldia de Sant Carles de la Ràpita Albert Salvadó també ha donat una versió semblant dels fets al pavelló firal i ha citat amb els seus noms alguns dels veïns ferits com a conseqüència de l'actuació policial.

"La majoria ploraven de ràbia i impotència i segurament gràcies al mur es podia apallissar amb més llibertat els ciutadans que estaven amb les mans enlaire", ha subratllat Salvadó quan el fiscal Moreno ha preguntat què pretenien els ciutadans amb el "mur de contenció" que el mateix testimoni ha descrit. Prèviament l'interrogat ha volgut fugir d'estudi quan se li ha preguntat si sabia que la Guàrdia Civil tenia una ordre judicial per impedir la votació i, després que Marchena l'avisés que podia no contestar per la seva condició d'investigat als jutjats d'Amposta per malversació, prevaricació i desobediència, ha acabat dient que "no ho sabia". "Van venir contra nosaltres", ha assegurat quan Seoane li ha preguntat si sabia per què van arribar agents de reforç a Catalunya. A preguntes de Xavier Melero ha afirmat que la causa judicial oberta contra ell la van promoure els Mossos d'Esquadra el mateix dia 1.

L'alcalde de Fonollosa, Eloi Hernández, ha explicat que va veure com la Guàrdia Civil va detenir i emmanillar "sense motiu" una persona durant una actuació l'1-O a l'Ajuntament, que actuava com a punt de votació l'1-O. "El van tenir un quart d'hora emmanillat al terra i després el van deixar anar", ha explicat Hernandez, que ha qualificat l'acció de "desproporcionada". De fet, una jutge de Manresa investiga tres agents del cos armat per detenció il·legal. Hernández també està investigat en la mateixa causa, però per desobediència. També han insistit en la violència de la policia l'1-O l'exsenadora d'ERC a Tarragona, Laura Castel. "A un company meu li van obrir el cap d’un cop de porra. La violència va ser extrema i gratuïta", ha afirmat.

Neguen crides del Govern a votar

També han declarat assistents a l'escola la Roureda de Sant Esteve Sesrovires, com l'alcaldessa en aquell moment, Maria del Carme Rallo, que ha negat crides del Govern incitant a la votació. Tampoc el militant d'ERC Jordi Rubinart, que ha reduït les suggerències a participar del referèndum a les xarxes socials i no dirigides per cap dels acusats. A preguntes de les acusacions ha assegurat que no va rebre cap "instrucció" de com havia d'actuar a les portes del col·legi i ha assenyalat que amb l'arribada de la Guàrdia Civil alguns concentrats es van quedar asseguts i d'altres van decidir situar-se cap als costats de l'entrada del punt de votació. L'actitud era "festiva" amb crits com "som gent de pau", ha relatat Emili Gaya, un altre compareixent, que ha assegurat no entendre la "desproporcionada càrrega" que va propinar la Guàrdia Civil amb cops de porra "a tort i a dret". "Vaig veure cares de por", ha assenyalat, i ha afegit que ell mateix "puntualment" va dedicar algun insult als agents.

Dosrius i Sant Julià de Ramis

L'episodi a l'escola el Castell de Dosrius (Maresme) és un dels més recordats de l'1-O perquè als vídeos es pot veure com la Guàrdia Civil entra en formació al pati del col·legi i envesteix l'alcalde que s'avança a la multitud de gent i comença l'agressivitat dels agents sense avís previ. El testimoni Ferran Soler ha explicat que va rebre un cop de puny a la cella, que li van haver de saturar, i que va veure cops de porra "indiscriminats" dels funcionaris.

Setmanes enrere, els agents de la Guàrdia Civil que van actuar van negar que utilitzessin les defenses i que un home s'avancés a la seva arribada per parlar amb ells, fet que va provocar una situació curiosa al judici. "És que estic mirant el vídeo", va dir l'advocat Jord Pina mentre insistia en les preguntes a un sergent de l'institut armat, una actitud que va suposar la reprimenda de Manuel Marchena. Soler ha admès a preguntes del fiscal Fidel Cadena que fora del col·legi es va llençar una cadira però ha puntualitzat que l'autor va ser una persona que "ningú coneixia" i que en qualsevol cas "no representa" als veïns de Dosrius.

Sant Julià de Ramis va ser també l'epicentre de la violència policial, a primera hora del matí al pavelló on havia de votar Carles Puigdemont. L'alcalde de la localitat, Marc Puigtió, ha explicat que hi va haver 70 ferits arran de l'actuació de la Guàrdia Civil, que va carregar contra els concentrats que es trobaven als afores de l'equipament municipal. "En cap moment es van pensar que es trobarien en aquesta situació. Volien fer-se la foto amb el president i res més", ha apuntat. Puigtió ha relatat com va arribar un "exèrcit" de la Guàrdia Civil i que una línia es va dedicar a "encerclar" la gent i una altra va anar "directament a colpejar" els concentrats.

Un altre de les escoles on es va produir una càrrega policial contundent és l'IES Pau Claris de Barcelona. Per aquesta actuació hi ha sis policies espanyols investigats al jutjat 7 de Barcelona. Una votant present en aquest centre, Jordina Carbó. "Eren desenes de policies amb cascos i escuts que apartaven la gent violentament". Ha descrit que va veure "un agent que va anar cap a una noia embarassada i, quan un noi es va interposar, el va llançar al terra".