Dos visitants internacionals de l'1-O destaquen el pacifisme dels votants als col·legis

MadridEl judici del Procés, en directe

La 23a sessió del judici del Procés ha aportat com a novetat les primeres compareixences que han requerit la traducció d'un intèrpret, les del polític alemany Bernhard von Grünberg, proposat per les defenses de Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Raül Romeva, i de la portaveu i responsable d'un equip d'investigació que va contractar el Diplocat del juliol a l'octubre del 2017 per analitzar la situació a Catalunya, la neozelandesa Helena Catt, que ha declarat en anglès a petició de les acusacions. Tots dos han negat que fessin tasques d'observació durant l'1-O, tot i que han admès haver visitat diferents col·legis electorals aquell dia i haver-se reunit també amb diversos polítics independentistes. Sobre el referèndum, han destacat el caràcter pacífic dels votants aquell dia. El primer va visitar Catalunya pagant-se totes les despeses i després de sol·licitar-ho inicialment al Diplocat. La segona ha confirmat que va rebre un salari d'uns 8.000 euros de l'organisme, tal com ja va confirmar l'exsecretari general del Diplocat, Albert Royo, quan va declarar com a testimoni.

Von Grünberg, exdiputat regional del Partit Socialdemòcrata alemany (SPD) pel land de Renània del Nord - Westfàlia, ha dit que va presenciar des de Catalunya l'1 d'Octubre pel seu "interès personal i particular" pel referèndum. De fet, ja havia presenciat la consulta del 9 de novembre del 2014, les eleccions del 27 de setembre del 2015 i les del 21 de desembre del 2017. En tot moment ha deixat clar que va assumir personalment les despeses derivades de l'estada i ha evitat mencionar el partit al qual està afiliat a Alemanya.

"Vull mantenir la meva independència", ha assenyalat Von Grünberg a preguntes de l'advocat de Cuixart, Benet Salellas, i ha assegurat sobre aquesta qüestió que podia parlar per ell mateix i per la resta d'observadors. Amb tot, ha tret ferro a la possibilitat que hagués pagat les despeses el Diplocat, perquè "seria una normalitat" habitual en fundacions polítiques i institucionals d'Alemanya. Va ser ell mateix qui va sol·licitar inicialment al secretari general del Diplocat, Albert Royo, poder ser a Catalunya l'1-O sempre per "interès personal", però ha puntualitzat que "en cap cas hi havia una prioritat de l'element d'observació o validació de la votació". L'interrogat ha explicat que es va fer un informe conjunt entre tots els participants del programa, tot i que no ha concretat a qui es va enviar.

Benet Salellas s'ha interessat pels fets als col·legis electorals del referèndum, i el testimoni ha explicat que va veure com "va irrompre la policia al local trencant les portes i prèviament aixecant les tanques". "Van dispersar la gent que hi havia allà", ha apuntat. Ha explicat que després va anar a l'Escola Ramon Llull de Barcelona i va presenciar "ferits lesionats per projectils de goma i que van traslladar a centres hospitalaris –és el cas de Roger Español". Quan li han preguntat per quin motiu va assistir a aquesta escola en concret del centre de Barcelona, ha apuntat que formava part de "l'itinerari més còmode", però després ha revelat que el grup de visitants –acompanyat d'un membre del Diplocat– va rebre una trucada d'una persona que no ha especificat que va informar del que passava a l'Escola Ramon Llull.

Un mes a Catalunya

En el cas de Catt, sí que va facturar al Diplocat els seus honoraris per a la tasca d'investigació i l'organisme va pagar, segons ha explicat, les despeses d'allotjament a Barcelona des del 4 de setembre fins al 6 d'octubre, el temps que va ser-hi. Concretament, ha declarat que va percebre un salari de 8.000 euros. L'ex secretari general Albert Royo ja va declarar que aquest equip havia cobrat per la seva anàlisi i la Fiscalia en el seu escrit d'acusació xifra en 114.592 el total de despeses en honoraris i en 62.712 les despeses en allotjament i viatges. A preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, ha admès que l'informe que van elaborar tenia un capítol sobre el referèndum, però que la resta era més sobre la situació de "context". Ara bé, ha dit que desconeixia què va passar el 20-S i ha dit que té "mala memòria" per recordar fets rellevant durant el setembre a Catalunya.

En un inici, Catt no ha recordat cap de les persones del Govern amb qui es va reunir i s'ha limitat a dir que anava a les reunions que li ordenaven que anés, la convocatòria de les quals rebia a través d'una adreça de mail que no responia a cap nom. "Ens presentaven aquestes persones com a capacitades per donar-nos informació del referèndum; no em van dir quina tasca feien", ha apuntat. L'única persona que ha reconegut és la interlocutora del Diplocat, Rosa Navarro, a qui va enviar l'informe final. Després, a preguntes de Vox, ha respost que es va trobar en alguna ocasió Royo i amb Romeva.

Ja sobre l'1 d'Octubre, Catt ha dit que va passar la major part del dia en una oficina coordinant els moviments dels membres del seu equip i que a l'únic col·legi que va visitar va veure com s'obrien les urnes i es feia el recompte de les paperetes.

"No soc independentista"

Al seu torn, Von Grünberg s'ha definit com a no independentista i ha puntualitzat que cap de les organitzacions polítiques per a les quals ha treballat ho són –tot i que no ha volgut mencionar en cap moment l'SPD–. Sobre la violència policial als col·legis, ha defensat la "fèrria disciplina dels votants" després de fer llargues cues i "sotmetre's a una situació d'intimidació", circumstància sumada al fet de "no exercir en cap moment la violència que en tal situació és fàcil que pugui sorgir, i no obstant això no va sorgir".

Sobre l'actitud d'aquests ciutadans, Von Grünberg ha assegurat que es va quedar "molt sorprès davant la tranquil·litat i la contenció" dels votants. "No vaig percebre una actitud violenta i agressiva, sinó una admirable situació de tranquil·litat i contenció", ha insistit. L'interrogat ha deixat clar que en cap centre de votació va veure l'arribada dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, de manera que no ha pogut contestar si els agents avisaven que farien ús de la força abans d'actuar.

El testimoni ha subratllat unes quantes vegades la seva tasca per afavorir el "diàleg" entre partits i institucions per resoldre el conflicte català, i ha assegurat que s'ha reunit amb representants del PSC i de Cs, així com amb tots els presidents de la Generalitat des de Jordi Pujol. Concretament, en relació amb el referèndum ha apuntat que va conversar amb Carles Puigdemont, l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, per les seves "tasques" com a màxima autoritat de la cambra catalana. A preguntes de la seva defensa, ha dit que s'havia trobat "amb freqüència" amb Forcadell però no ha especificat si va ser els dies immediatament previs a l'1-O.

Ja a preguntes de l'advocada de Meritxell Borràs, Judit Gené, Von Grünberg ha recordat que el seu interès per Catalunya no és només per la situació política des de la Transició, sinó també pels vincles amb l'ACNUR, l'agència de l'ONU d'atenció als refugiats –de la qual és vicepresident a Alemanya–, i de la protecció dels llogaters –presideix una associació d'aquest sector al seu país.

La fiscal Consuelo Madrigal, justament, ha volgut desacreditar el testimoni pels seus vincles amb l'ACNUR i el mercat del lloguer, i ha preguntat si l'agència de l'ONU havia pagat el viatge, cosa que el testimoni ha descartat de manera taxativa. També ha assenyalat que sabia que el referèndum havia sigut suspès pel Tribunal Constitucional. El testimoni volia defensar el dret de votació igualment, però el president del tribunal, Manuel Marchena, l'ha tallat perquè no entrés a fer "valoracions". Tampoc li ha permès precisar el nombre de ferits que va veure.