Els pèrits de la defensa tomben els càlculs de les acusacions sobre el cost dels locals de votació l'1-O
Els últims testimonis de les defenses neguen la malversació
Madrid / BarcelonaSegueix el judici aquí, en directe
[Si veus aquest contingut amb una aplicació en dispositiu mòbil, clica aquí per veure la retransmissió en directe]
La 46a jornada del judici del Procés ha estat marcada pels informes pericials sobre el cost de l'obertura dels equipaments públics com a centres de votació l'1-O. Aquesta és una de les potes de la malversació que argumenten les acusacions. Basant-se en els càlculs que van fer els pèrits de les empreses Segipsa i Ibertasa, la Fiscalia acusa els exconsellers del Govern de malversar més de 900.000 euros permetent l'obertura d'edificis públics durant la jornada del referèndum. Però dos pèrits proposats per la defensa de Dolors Bassa han tombat un per un els càlculs d'aquests experts de l'Estat, que fins i tot han acabat admetent "errors" en els seus càlculs, tot i que finalment han assegurat que algunes estimacions fetes a l'alça es podien compensar amb d'altres fetes a la baixa.
La clau de la prova pericial és que la sala dirigida pel magistrat Manuel Marchena ha decidit asseure alhora a l'estrada els pèrits proposats per la Fiscalia i els de la defensa, partint de la base que els seus informes abordaven la mateixa qüestió: el cost dels locals de votació l'1-O. Aquest fet ha permès als pèrits Jordi Duatis i Joan Güell posar en dubte des del primer moment els paràmetres que els pèrits de les acusacions Carlos Javier Irisarri i José Manuel Cámara havien utilitzat per arribar a les seves conclusions.
Bàsicament, els pèrits de Bassa han discutit que els de l'Estat hagin intentat considerar els equipaments públics locals subjectes a lloguer. "Des del minut 0 reconeixen que el valor d'immoble no existeix perquè són locals que estan fora del mercat immobiliari", han avisat. També han retret als pèrits de les acusacions que hagin barrejat edificis que són de diferent titularitat (la pericial de l'acusació posa al mateix sac els poliesportius municipals, les escoles privades, les que són titularitat dels ajuntaments i les de la Generalitat), que hagin tingut en compte la superfície total dels immobles (encara que només s'obrís una part de la planta baixa per votar) i que hagin partit de la mateixa taxa de lloguer sense tenir en compte, per exemple, com oscil·la el preu de l'arrendament en funció del barri de Barcelona. "S'han comès errors prou grans", ha avisat Güell al tribunal, i ha recordat que en un cas es va arribar a comptar com a cost els 73.000 metres quadrats d'un edifici.
Cámara ha intentat defensar l'informe de Segipsa i Ibertasa assegurant que l'objectiu era oferir una eina al tribunal perquè pogués tenir una orientació del preu d'una cosa "excepcional" a l'hora de calcular. "Els errors d'una banda compensen els altres, el que importa és el total, no el valor de la unitat", ha defensat, i ha recordat que haurien pogut sumar i no ho van fer, per exemple, el total d'hores que els espais van estar oberts.
Les constants intervencions dels pèrits de la defensa, però, han arribat a descol·locar fins i tot la mateixa Madrigal, que ha acabat el seu interrogatori sense preguntar als experts el càlcul final que van fer. "Ja no necessito més", ha conclòs. L'advocada de l'Estat ha intentat recuperar l'embat preguntant als pèrits de Bassa quins paràmetres haurien utilitzat ells si els haguessin demanat un informe similar al que se'ls va demanar als de l'acusació. Güell ha assegurat que ells haurien contestat que no podien fer el que se'ls demanava.
La Fiscalia acaba renunciant a una de les pericials
El Fiscal Javier Zaragoza ha acabat renunciant a una de les pericials que se li ha anat desmuntant com un castell de cartes. El representant del ministeri públic havia citat a declarar dos guàrdies civils perquè analitzessin els documents intervinguts al despatx de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó. Les defenses s'han queixat que la prova plantejava dos problemes inicialment: En primer lloc, un dels agents havia declarat ja com a testimoni. El segon problema és que l'altre guàrdia civil havia estat proposat com a testimoni i no com a expert i per tant no podia entrar en valoracions.
Marchena ha acabat prenent una decisió salomònica, ha fet sortir de la sala l'agent que ja havia declarat amb anterioritat i ha permès que el Fiscal interrogués l'altre, però com a testimoni, sense entrar en valoracions. Quan Zaragoza ha intentat començar a preguntar-li ha aparegut el tercer obstacle: les defenses s'han queixat que li estava preguntant per l'EnfoCATs i per l'agenda Moleskine, dos documents que no es van trobar al despatx de Jové, i que tampoc tenien còpia de la resta d'anotacions suposadament atribuïdes a Jové perquè no consten a la causa. "Vistes les dificultats, renuncio a aquesta pericial", ha conclòs Zaragoza.
Els testimonis de Borràs i Vila
El judici ha començat amb la declaració dels últims quatre testimonis de les defenses, entre els quals els plantejats per la defensa de l'exconseller d'Empresa, Santi Vila. L'ex secretari general d'Empresa Pau Villòria ha explicat que Vila li va ordenar que donés indicacions als treballadors perquè no iniciessin cap expedient de despesa relacionat amb l'1-O. "Em va comentar que el president li havia dit que l'1-O es finançaria amb aportacions de particulars".
D'altra banda, un advocat de la Generalitat, Xavier Urios, ha explicat que va desaconsellar a l'exconsellera de Governació, Meritxell Borràs, continuar amb la compra de les urnes, després de la querella de la Fiscalia.
Fins ara el Govern havia explicat sempre que el concurs havia quedat desert i que es renunciava a l'adjudicació per manca de solvència. Això és precisament el que ha explicat la primera testimoni del dia, la directora de Serveis de Governació, Josefina Valls.
Urios ha negat que cap de les despeses del departament de Governació tingués a veure amb el referèndum. De fet, ha explicat que ell tenia dubtes que el referèndum "es pogués dur a terme, perquè no s'estava movent res a nivell administratiu".