Vaga més seguida al comerç i poc a la indústria
L’aturada gairebé no es va notar a la construcció i el consum elèctric va baixar un 3,7%
BarcelonaLa vaga general va tenir una incidència molt desigual. En alguns sectors, com als serveis, i sobretot a les universitats, es va notar força. I entre els sectors econòmics, mentre que al comerç va tenir certa incidència, pràcticament no es va notar en el sector industrial ni en el de la construcció. Malgrat tot, els sindicats convocants, la Intersindical-CSC i la USTEC, es van mostrar satisfets pel seguiment obtingut.
Segons el departament de Treball, Afers Socials i Famílies, el seguiment més elevat va ser a les universitats, on gairebé no hi van haver incidents, excepte a la Universitat de Lleida, on els estudiants van arribar a impedir l’accés al rectorat. El consum elèctric -un dels principals indicadors per saber l’impacte d’una vaga en l’activitat habitual- fins a les quatre de la tarda era un 3,7% inferior al del dia anterior.
El trànsit a l’àrea metropolitana de Barcelona va baixar un 11,4% respecte al que és habitual, segons el portaveu de la Intersindical-CSC, Sergi Perelló, que va dir que era un percentatge important si es pren com a punt de referència la vaga general del 2012, que va ser convocada pels sindicats majoritaris CCOO i UGT, quan es va registrar un descens del 12%.
Segons Treball, el seguiment va ser del 67,86% a les oficines de l’Autoritat Metropolitana del Transport, però l’afectació real al transport públic va ser molt inferior, amb un seguiment del 12,15% al metro, 4,2% als autobusos de Barcelona, 8,08% a Ferrocarrils de la Generalitat i 2,83% a Renfe. A les universitats el seguiment va ser del 67,45%, mentre que a l’ensenyament es va quedar en el 27,87% i al conjunt de la funció pública en el 23,66%, segons les dades del departament de Treball. Al sector de la sanitat el seguiment encara va ser inferior, del 7,52%.
El comerç va ser un dels que es va apuntar a la convocatòria, amb un seguiment del 30% segons el departament de Treball. Els mercats de Barcelona, per exemple, estaven més buits i amb un percentatge de parades tancades important, en algun cas d’aturada pràcticament total, com al remodelat Mercat de Sant Antoni.
En canvi, a la indústria la afectació va ser molt inferior. Fonts de Seat van informar que a la fàbrica de Martorell es treballava amb tota normalitat, igual que a Nissan a la Zona Franca. La patronal de grans empreses, Foment del Treball, no va fer un seguiment de l’afectació de la vaga, però la vallesana Cecot va fer una enquesta entre els seus associats de la qual es desprèn que el tancament de les empreses va ser del 10,7% del total i el nombre de treballadors que van fer vaga va ser del 8,3%. Segons aquesta enquesta de Cecot, a la indústria no hi va haver tancaments patronals, i la vaga la van seguir el 5,5% dels treballadors, malgrat que un 24% van patir problemes per arribar al lloc de feina pels problemes de mobilitat.
L’enquesta indica que la vaga no es va seguir a la construcció, mentre que al comerç sí que hi va haver tancaments patronals, d’un 28,6%, i la van seguir un 21,7% dels treballadors. En els serveis hi va haver un 11,7% de tancaments, i un 14% dels treballadors van fer vaga.
Encara que a Mercabarna no es van tallar els accessos com en altres mobilitzacions, hi va haver “un descens del 15% del consum”, segons Perelló, de la Intersindical-CSC. El portaveu nacional d’USTEC, Ramon Font, va dir que la incidència va ser “molt alta” en el sistema educatiu, per sobre de la vaga del 8 de novembre del 2017, que va ser secundada per uns 30.000 docents a la pública i 6.000 a la privada”. Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la seva portaveu nacional, Laia Casas, va afirmar que la vaga va ser un “èxit rotund” entre els universitaris.