La recepta del Tsunami per respondre a la sentència

BarcelonaL’únic que per ara se sap de Tsunami Democràtic és que és una plataforma amb voluntat d’organitzar la resposta a la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O i que el dia que va presentar-se en societat va rebre el suport de tots els dirigents independentistes. El 2 de setembre a les 9 del matí va estrenar-se amb un tuit que de seguida va ser compartit primer pel president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i després per l’exvicepresident Oriol Junqueras (ERC) i l’expresident Carles Puigdemont (JxCat), a més d’exdiputats de la CUP com Mireia Boya i David Fernàndez. Una unitat excepcional en temps de retrets públics i privats entre els dirigents independentistes. Ara bé, queden moltes preguntes per respondre: què vol fer el Tsunami?, tindrà cares visibles?, què vol dir organitzar una campanya de desobediència civil?

Fonts del moviment consultades per l’ARA expliquen amb comptagotes les interioritats de la plataforma -gestada durant el judici-, però sí que detallen en quin ventall d’accions es volen moure -sempre en la lluita no-violenta-, i que la intenció és “coordinar-se” amb la resta d’actors independentistes. També quins són els moviments de referència, tot i que marquen distàncies amb el context. Citen, per exemple, les últimes protestes a Hong Kong o el cas d’Otpor, el moviment iniciat per un grup d’estudiants a la Sèrbia de Milosevic que va aconseguir apartar-lo del poder forçant una convocatòria d’eleccions.

Sota la bandera dels drets socials, la llibertat de presos i exiliats i el dret a l’autodeterminació, segons els fullets repartits durant la Diada, es plantegen un seguit d’accions en diferents fases: denúncia, no cooperació i intervenció no-violenta. Com a denúncia o protesta, pensen en manifestacions, escraches a personatges concrets o performances basades en l’humor i la ironia -un dels clàssics d’Otpor eren les samarretes de colors, que canviaven en funció de quants cops t’havien detingut; o una acció que va consistir en deixar córrer per la ciutat paons amb un clavell per ironitzar sobre la dona de Milosevic, que sempre en portava-. En la no-cooperació identifiquen la social, l’econòmica i la política. Es parla de boicotejar esdeveniments, fer vagues estudiantils, retirada del sistema social (quedar-se un dia a casa o en un lloc concret), boicots comercials, retirada de dipòsits bancaris, refusar pagar impostos o diferents tipus de vagues (generals, parcials o rotatives). En l’àmbit de la no-cooperació política, Tsunami Democràtics necessitaria la complicitat dels treballadors públics per plantejar accions com l’obstrucció d’ordres, alentir determinats processos administratius o, en organismes governamentals, suspendre relacions institucionals. L’última fase d’accions es basa en la “intervenció”, que tindria un cost més alt per als que les exerceixin, ja que passaria per assumir detencions per desobediència a determinades lleis i l’ocupació permanent de l’espai públic o d’infraestructures estratègiques. Un altre tipus d’intervencions que detallen als fullets són sobrecarregar sistemes administratius i serveis o provocar retards en grans instal·lacions. L’elecció d’una acció o una altra acció -admeten fonts de la plataforma- dependrà de la resposta social que es vagi generant un cop es faci pública la sentència del Procés. Hi hauria accions pensades per a centenars o milers de persones i d’altres que serien efectives només amb desenes.

Sense cares visibles

En tot cas, Tsunami Democràtic descarta tenir cares visibles. “Això no va de noms ni individualitats”, responen, tot i que també s’hi afegeix la necessitat de no exposar els promotors davant de la justícia i els cossos policials. Evitar, doncs, el que va passar amb els Jordis-porten gairebé dos anys en presó preventiva- o els CDR amb els casos de Tamara Carrasco i Adrià Carrasco. Una salvaguarda per donar continuïtat al moviment -defensen- i tampoc entrar en competència amb actors que ja tenen un lideratge, com l’ANC i Òmnium. L’eficàcia del nou moviment i el grau d’intensitat de les seves accions dependrà de la quantitat de persones que assumeixin els seus postulats per respondre al Suprem. De moment, han començat per les encartellades.